1 de setembre, a Alcarràs

1 de setembre, a Alcarràs

Nacional 2 de setembre de 2015 0

Arrenca el mes amb pre campanya a Alcarràs. La Magda Casamitjana ben acompanyada per Benjamí Bosch, alcalde de Puigvert per MES.

Llegir més
Amb Junts pel Sí, des d’Amposta fins a St. Adrià

Ahir, últim dia del mes d’agost, Marina Geli, en nom de Moviment d’Esquerres, va ser a Amposta fent campanya al costat de Germà Bel -cap de llista per Tarragona-. Lluís Salvadó i Meritxell Roigé.

A Sant Adrià, Magda Casamitjana va acompanyar Eduardo Reyes, Jordi Turull i Toni Comín en un acte de difusió de la candidatura pel Sí.

 

Llegir més
Pre campanya a les Terres de l’Ebre

Diumenge intens a Terres de l’Ebre.

Magda Casamitjana representant a Moviment d’Esquerres ha estat a Xerta, a Garcia, a Ribaroja, a Móra d’Ebre i a Flix, al costat de Germà Bel, cap de llista de Junts pel Sí a Tarragona, i Lluís Salvadó, d’Esquerra Republicana.

Llegir més
Junts pel Sí, en campanya a Ripollet

Dissabte 28 d’agost, Magda Casamitjana, presidenta de Moviment d’Esquerres, en campanya per Junts pel Sí a Ripollet al costat d’Eduardo Reyes, Toni Comín i Josep Rull.

Llegir més

Nota de condol

Nacional 29 d'agost de 2015 0

La Junta Directiva i tots els membres de Moviment d’Esquerres avui al costat del nostre company Vicent Villena, que ha perdut al seu pare. Una forta abraçada Vicent.

Llegir més
Moviment d’Esquerres-MES suma a la candidatura de JuntsPelSí

Sis membres de Moviment d’Esquerres -Magda Casamitjana, Carme Labòria i Àlvar Roda per Barcelona, Marina Geli per Girona, Benjamí Bosch com a primer suplent a la llista per Lleida i Vicent Villena, suplent per Tarragona- són les cares visibles de Moviment d’Esquerres-MES a la llista conjunta pel SÍ. Però ells són només sis dels molts socialistes sobiranistes que en formen part.

La seva presència en aquesta candidatura conjunta es la de les persones que sumen esforços per tal d’aconseguir un país nou, una societat més justa i més ètica. Persones que treballen i treballaran per a una esperança de millora compartida amb una majoria dels catalans. #HiSom

Si encara no en formes part, no ho dubtis. Apunta’t per sumar a  https://juntspelsi.cat/inscripcio_event/2

Ens veiem avui a les 18 h. a la gran foto de la candidatura a les 18h al Passeig Lluís Companys.

Fem-ne una festa de tots!

Llegir més
ElDiario.es: “Barcelona, capital y metrópolis global”

Para asegurar una visión geopolítica de fondo es vital que el gobierno de la ciudad se implique plena y activamente en este proceso nacional, como capital y depositaria de unas estructuras de estado, y como metrópolis cosmopolita y global.

El debate ciudadano que ha revolucionado todos los ámbitos de nuestra sociedad y que nos llevará el próximo 27-S a unas elecciones plebiscitarias para decidir si Catalunya avanza hacia su independencia, no es ajeno a la inquietud latente sobre la adecuación y sostenibilidad de la gobernanza europea y global.

Desde principios de los años 90, Europa navega haciendo equilibrios para ampliar sus límites geoestratégicos manteniendo la cohesión interna con el objetivo de consolidarse como una potencia cultural y económica. Hasta la fecha, sólo ha conseguido un nivel de compromiso y de adhesión desigual, una reticencia y freno en el seno de los grandes estados ante cualquier intento de pérdida de soberanía propia, y una desconfianza creciente de los ciudadanos que ven como una amenaza la incidencia y acción política de unas estructuras de gobierno que no cuentan con la suficiente participación y legitimación democrática.

Lejos parecen aquellos llamados “hombres de estado” que con una visión estratégica global fueron capaces, hace más de 70 años, de poner las bases para la creación de unas Naciones Unidas adelantándose a la necesidad de unas estructuras supra estatales que velaran para preservar la paz, la seguridad y hacer frente a unos retos cada vez más globales. O aquellos que hace más de 25 años diseñaron las bases de una Unión Europea cultural y ciudadana más allá de la unión económica y monetaria actual. También parece lejos aquel 1995 en que, con el impulso de Pasqual Maragall, Barcelona acogió el llamado Proceso de Barcelona, base de la posterior Unión por el Mediterráneo.

Las disfunciones de la confusión gubernamental que vive Europa y la falta de un liderazgo, con visión y proyecto, que permita avanzar hacia una integración sólida y real, puede acabar erosionando las bases del ya de por sí débil ecosistema político europeo: no han sido pocas las voces que ante la crisis que ha convulsionado los países del sur, se han mostrado partidarias de optar por una Europa a dos velocidades. O aún más preocupante, el incremento de movimientos nacionalistas en algunos de estos países centro-europeos, que llaman a un repliegue nacional y un retorno hacia la soberanía de los estados, apostando por abandonar definitivamente el proyecto europeo.

El debate que moviliza a la ciudadanía en Catalunya nada tiene que ver con estas dos tendencias. Pero debemos ser conscientes de que es en este entorno de incertidumbre y de tensión institucional europea que buena parte de Catalunya clama por su independencia. Tendremos que esforzarnos para hacer comprender que más allá de las motivaciones históricas y culturales, más allá de los agravios políticos y financieros que nos haya podido infligir España, Catalunya reclama el legítimo derecho a decidir su futuro para dar lo mejor de sí misma, para aportar respuestas a los problemas desde la proximidad, pero también para ser un actor político comprometido y responsable con los retos colectivos que el futuro de Europa tiene por delante.

La voluntad que nos lleva al 27-S es sólo el inicio de un debate que no termina en nuestras fronteras. Queremos más independencia porque queremos una Europa más interdependiente. Queremos más soberanía para que la podamos ceder a una Europa que queremos más soberana. Queremos tener el control de nuestros recursos para lograr una Europa más redistributiva y solidaria. Y queremos poder decidir, porque aquí y en Europa queremos que triunfe la democracia.

Para asegurar esta visión geopolítica de fondo es vital que el gobierno de la ciudad se implique plena y activamente en este proceso nacional, como capital y depositaria de unas estructuras de estado, y como metrópolis cosmopolita y global, capaz de desempeñar un papel activo en la construcción de una Europa en la que el sistema de ciudades tendrá cada vez un peso más determinante.

Ahora ya no se trata de estar presentes organizando eventos feriales o deportivos de primer nivel -que también-; si no de situarnos en el mapa europeo e internacional como uno de los epicentros del pensamiento y del activismo con capacidad de ser un actor político en la construcción de nuestro país y en el del espacio europeo.

Actuar con voz propia ante unos retos que si bien responden a lógicas globales, tienen un punto de impacto en las ciudades: el cambio climático, las oleadas migratorias, las fluctuaciones o concentraciones económicas, la actuación de las mafias, los objetivos del terrorismo, la redefinición del papel de la ciudadanía y de los nuevos modelos de democracia… Vivimos en todos los sentidos una eclosión de la cultura urbana que reclama convertir las ciudades en actores políticos globales.

Barcelona ha hecho desde hace muchos años una apuesta valiente y decidida para crear este espacio urbano europeo e internacional. Ha sido líder en la ciencia y la cultura participando en redes de creatividad y de talento. Ha sido referente de iniciativas de cooperación internacional (el Distrito 11 en Sarajevo, o la ubicación de la sede internacional de Médicos sin Fronteras). Ha creado instituciones con voluntad de incidencia europea (Cidob, Iemed). Ha impulsado y acogido redes globales y del Mediterráneo (la Red Global de gobiernos locales, la Escame, que concentra más de 200 Cámaras de Comercio, la de Universidades, la de Centros de la Cruz Roja y la Media Luna, con más de siete millones de voluntarios…). Ha atraído instituciones con capacidad política global: la Unión por el Mediterráneo es un ejemplo, pero también las sedes diplomáticas de Naciones Unidas que decidieron instalarse en el Recinto Histórico de Sant Pau para participar en la creación de un Centro Global de Innovación Social, aportando expertos y científicos de todo el mundo en la gestión del agua (GWOPA), la resiliencia de las ciudades (ONU-Hábitat), la desertificación y gestión forestal (EFI), y la diversidad cultural, étnica o religiosa, creando para ello un Instituto Universitario de las NNUU, con sede en Sant Pau que pudiera dar soporte teórico y político a las resoluciones de Naciones Unidas en conflictos entre países motivados por la diversidad.

Los sucesivos gobiernos de CDC en la Generalitat nunca han dado apoyo decidido a la energía metropolitana ni a la potencia internacional de Barcelona: han mantenido a medio gas las instituciones de influencia en Europa, han ignorado la fuerza de las redes civiles del Mediterráneo, no se han implicado en el desarrollo de la Unión por el Mediterráneo (UpM) y han directamente abortado las posibilidades de un espacio internacional como el de Sant Pau.

Barcelona ha de ejercer su capitalidad, incidir como tal en la definición y construcción de las estructuras de estado, y conectar todo este proceso con los debates y tendencias internacionales, para asegurar su visión cosmopolita, abierta, conectada a la altura de un país que quiere nacer en los albores del siglo XXI.

Para ello, tal vez sea la hora de hacer nacer el ‘distrito 12’, que conecte este proceso interno con los otros retos que tiene la ciudad. En el área metropolitana, impulsando la puesta en marcha de un Consell de Cent formado por alcaldes, expertos y representantes civiles que tengan por objetivo proponer una estructura de gobernanza política y democrática en la metrópolis. En el Mediterráneo, organizando un encuentro de las 30 principales ciudades que -conjuntamente con las redes civiles existentes- ofrezcan un nuevo marco de actuación a la UpM, en el ámbito de los grandes cambios, conflictos y problemas que hieren a las dos riberas del Mare Nostrum. Y en Europa, impulsando la creación de un Parlamento de Ciudades que haga llegar al Parlamento Europeo sus propuestas sobre cómo repensar el viejo continente desde las ciudades.

Esta debe ser la apuesta de la capital, y en el momento de debatir las estructuras de estado, Barcelona debe poner sobre la mesa las claves que necesita para asegurar su gobernabilidad.

Llegir més
“Els ho devem”

“Els ho devem”

Nacional 26 d'agost de 2015 0

És evident que tenim un repte amb el govern Espanyol i ara en aquestes eleccions del 27 de Setembre se’ns demana una posició democràticament de força. Hem de ser conscients que la política és bàsicament pacte i que haurem d’utilitzar, també,  intel·ligència política. En aquest moments d’incertesa ja no valen massa preguntes i d’això bé el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions.

Catalunya tard o d’hora esdevindrà Estat, però com Estat tindrem unes obligacions que van més enllà dels sentiments. La confrontació serà dura i difícil i hem d’estar preparats pels esdeveniments. Espanya no deixarà marxar tant fàcilment  Catalunya  per la seva importància econòmica, estratègica i d’interessos comuns. Farà  la seva feina i  posarà tots els mitjans possibles per què això no succeeixi. No ho dubteu a Espanya hi ha gent intel·ligent, i saben que l’immobilisme del govern del PP respecte a les relacions Espanya/Catalunya esta portant a que el poble Català voti massivament la seva sortida, i la Comunitat Europea més d’hora que tard la reconeixerà.

El dia 27 de setembre tenim un repte comú que és acceptar que Catalunya esdevindrà un Estat i aquestes eleccions seran un punt d’inflexió que canviarà la manera de governar tant a Espanya com a Catalunya. Ara no valen més excuses.

Els catalans demostrarem democràticament una posició de força, pacifica i generosa, que va més enllà dels interessos ideològics de partit que segur que són tant o més importants que el caràcter plebiscitaris d’aquestes eleccions. Els ho  devem a vàries generacions avis, pares, companys i companyes que hi varen deixar la pell en l’època de la resistència, i també a la nostra historia, llengua i cultura.

Si això no ho entenem d’aquesta manera, serà difícil tenir una altra oportunitat per demostrar al món la nostra voluntat de ser i de llibertat… i desprès d’haver guanyat, demostrarem que sabem governar amb sentiment polític però també amb intel·ligència política

 

Àlvar Roda

Conseller de Moviment d’Esquerres.

Nº 69 a les llistes JuntsPelSÍ

 

Llegir més
“L’Europa que ens trobarem”

L’amenaça més freqüent de l’unionisme consisteix a situar la República Catalana fora de la Unió Europea, com ja ho està la nostra llengua per voluntat d’Espanya i també la nostra veu, mai ben vehiculada pels seus representats. En aquest sentit, es tracta d’una amenaça no gaire diferent del que ja coneixem fins ara i, per tant, res que en cas de materialitzar-se hagi de suposar un infern insuportable. De fet, la Unió Europea que ens trobarem 27-S enllà, quan comencem a desfer amarres i a pensar en el port d’arribada, serà un projecte a mig fer. Avui dia el projecte europeu se situa al bell mig d’una cruïlla amb tres opcions: una escrita en anglès, que recomana desfer part del camí de la integració europea; una segona, en francès, que proposa avançar cap a una major integració política i fiscal; i una tercera, en alemany, que proposa endurir abans les condicions per ser membre del club i per fer-ne fora els díscols (entre els quals no costaria imaginar Espanya: només cal que els tipus d’interès remuntin i que el seu deute colossal esdevingui poc més que impagable).

Aquesta és la preocupació europea en relació al 27-S: com s’ho farà, Espanya, per fer front al deute -que Rajoy ha multiplicat per dos- i no augmentar-lo a còpia d’acumular més dèficit? A ningú no li preocupa, per evident, la viabilitat econòmica catalana, sinó l’espanyola. Aquest serà l’element central de les inevitables negociacions amb els creditors estrangers, titulars d’actius financers espanyols per un import proper als dos bilions d’euros i amb un poder que acaben de fer palès amb el darrer capítol de l’atzucac grec. Per molt orgull espanyol que s’hi oposi, els creditors forans exigiran tant l’acord amb Catalunya com la seva permanència a la UE. En realitat, ni que ho volguéssim podríem romandre a l’“espai sideral” on ens voldria Margallo, lliures de deute i amb una moneda pròpia per devaluar quan calgués. Així doncs, la qüestió no és si ens quedarem o no a la Unió Europea: la qüestió és quina UE hem d’ajudar a configurar.

El 27-S no tanca portes en absolut, sinó que ens obre la possibilitat de ser a la UE amb una veu i llengua pròpies a l’hora de configurar el camí a seguir, un camí probablement molt diferent del que triaria Espanya. Com el 1714, Catalunya serà més a prop de les files austriacistes -avui germàniques-, i Espanya, de les franceses. De fet, la Moncloa feia públic no fa gaire un al·legat federalista europeu molt proper a les tesis franceses, segons les quals la unió fiscal europea hauria d’emular la llei que regeix a Espanya, amb un mecanisme de transferències fiscals nord-sud permanents; precisament, la mena de mecanisme que Alemanya rebutja i Catalunya també, perquè tal sistema congela els desequilibris -si no és que els augmenta- en comptes de corregir-los. No obstant, alemanys i catalans també hem d’entendre que, per mantenir els superàvits exteriors que tant ens agraden, algú altre ha de tenir dèficit i això obliga a finançar-l’hi.

En aquest debat només podrem participar-hi l’endemà de la independència i, en aquest sentit, l’amenaça unionista és en realitat una oportunitat. Podria ser una amenaça real per a qui -com Espanya- ha rebut sempre transferències de la UE i pretén continuar rebent-ne, però no per a qui -com Catalunya- n’és un contribuent net. I és des d’aquesta posició de contribuent net que Catalunya pot i ha de fer sentir la seva veu: no per deixar de ser-ho sinó per garantir que la seva contribució assegura la construcció de l’Europa que necessitem. Perquè segueix sent cert que la integració europea és necessària i que els reptes planetaris demanen institucions globals amb capacitat per fer-hi front: les migracions, les guerres i les injustícies que les provoquen, el canvi climàtic, la mundialització econòmica, els paradisos fiscals… Aquests són els reptes que demanen una UE forta i unida, amb una política exterior digna d’aquest nom i una política migratòria lluny de la vergonyosa situació actual.

La globalització creixent demana governs globals forts i, alhora, governs locals forts. Per contra, els estadis intermedis i sense capacitat d’afegir valor fan nosa. Per això els unionistes no troben més arguments contra l’anhel català que les amenaces i la paret d’una Constitució que, al capdavall, van canviar de manera ignominiosa quan els creditors estrangers ho van imposar.

Llegir més

Moviment d’Esquerres manifesta el seu condol per la mort d’un ciutadà senegalès durant una operació policial a Salou (Tarragona) contra l’anomenat “top manta”. En aquests moments difícils per la família i per les forces de seguretat, demanem la màxima sensibilitat i diàleg, una informació completa i, si fos el cas, un ràpid reconeixement d’allò que no ha funcionat prou bé i que ens ha portat a aquest final tràgic.

Ens sumem a aquelles entitats cíviques i forces polítiques que comptem que hi haurà una investigació policial diligent i transparent.

Les reaccions emocionals davant la tragèdia no ens han d’amagar la difícil realitat d’una inmigració desatesa, més ignorada que tolerada. Comptem que des de la proximitat del bon veïnatge i la responsabilitat social de les administracions locals, s’avancin propostes inclusives i transformadores d’unes formes de supervivència indignes. Aquestes no són les condicions de vida que volem per la ciutadania del nostre país.

La resposta a un repte humà que no sempre s’ha atès amb l’eficàcia necessària, no ha d’acabar semblant exclusivament policial i amb aquests resultats.

Els homes i dones de Moviment d’Esquerres al Camp de Tarragona i a Salou manifestem la nostra disposició a treballar, amb entitats i administracions, en la cerca de solucions al conflicte generat i al problema de fons.

 

Llegir més

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.

D'acord