Article d’opinió de Pep Mòdol, de MES Lleida, al diari Segre Les manifestacions de dissabte havien de ser, aquesta era la voluntat originària dels convocants,... OPINIÓ: “Realitat i reialitat”

Article d’opinió de Pep Mòdol, de MES Lleida, al diari Segre

Les manifestacions de dissabte havien de ser, aquesta era la voluntat originària dels convocants, un cant a la pau i un crit de dolor per les víctimes d’uns atemptats que no s’haurien de reproduir mai més, tot i que sabem que es repetiran en altres moments, en altres indrets i ves a saber (esperem que no) també aquí.

Ja se sap que discutir amb raons, per molt pes que tinguin, no serveix de res si s’intenta fer amb qui ni tan sols sap, ni ganes que té de saber-ho, què és això de la raó o qui era Descartes. Totes elles, incloses algunes a la resta de l’actual Estat -no gaire nombroses, però molt d’agrair després de les barbaritats escoltades pels tertulians dels mass media de la Villa y Corte-, van aconseguir aquests objectius amb el valor afegit de tenir en comú la defensa d’idees tan difícils d’assolir de veres com la tolerància, el respecte i la convivència. Totes van tenir aquest tarannà que tant ha admirat la premsa mundial excepte, és clar, la de Madrid -amb escasses però honroses excepcions-.

La manifestació de Barcelona, a més de totes les virtuts expressades, va comptar amb més elements, com ara xiulades i crits de “fora, fora” dirigits cap al Rei i la munió de polítics espanyols, arribats amb un Airbus 360 noliejat a l’efecte, que li feien de Guàrdia de Corps.

No li calia, la majoria dels catalans són gent de pau des de les èpoques de l’Abat Oliva. Les 500.000 persones congregades allà van saber combinar de forma admirable i pacífica els dos missatges aparentment contradictoris. El dolor per les víctimes amb el rebuig als intents de manipulació d’una monarquia que no dubta a fer actes d’una qualitat ètica dubtosa com fotografiar-se amb la canalla afectada.

La defensa de la tolerància amb la censura contra un Govern que posa pals a les rodes a la seguretat catalana impedint la convocatòria de places de mossos, vetant la presència a l’Europol o no convocant (en vuit anys!) la Junta de Seguretat. Deu ser que de tant anar de manifestació ja en saben un munt.

La demostració de dissabte va ser un exemple de civisme però també la constatació que hi ha maneres de fer diferents, que per a resoldre problemes a Catalunya no calen consells i ànims Reials sinó reals.

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook