Article de Rafa Cuenca, MES Manelleu, al Nació Digital Osona El que jo dic va a missa. Ningú s’atreveix a verbalitzar-ho, però hi ha... Això va a missa!, de Rafa Cuenca

Article de Rafa Cuenca, MES Manelleu, al Nació Digital Osona

El que jo dic va a missa. Ningú s’atreveix a verbalitzar-ho, però hi ha qui ho practica. I es nota, s’aprecia, es palpa i es pateix sovint a la vida, i com no, a la política a tots els nivells. La ideologia és molt important per dur a terme les accions amb credibilitat i encerts. Però les actituds són fonamentals per poder reflectir en aquestes decisions la pluralitat i transversalitat que ens transmet la ciutadania.

Confondre fortes conviccions amb superioritat moral és un greu problema, identificable en gran part des de fora, però molt menys difícil de reconèixer quan afecta un mateix. Creure’s en possessió de l’única veritat o de l’únic camí que portarà al benestar de tothom denota aires de divinitat. Ui! Quina por! Por, perquè aquesta manera de fer et porta sempre a no escoltar mai a l’altre, entenent l’altre com el que pensa diferent de tu. I no escoltar és no aprendre, no avançar. La humilitat ens fa més persones, més accessibles i més rics.

I encara més greu és que actituds d’aquesta mena solen omplir-se la boca de democràcia, fent-li molt mal al mot, ja que democràcia no és altra cosa que escoltar-se, parlar i arribar a consensos que ens facin prendre decisions que reflecteixin al màxim a la societat a la qual representem. Si actues com si la teva veritat fos l’única veritat, llavors les teves decisions seran coixes de legitimitat democràtica, unidireccionals i simples.

Segur que podem identificar a algú que practiqui aquestes formes. Estaria bé que potser llegint aquest article, sense tenir més pretensió que la d’expressar la meva opinió, algú pogués identificar-se i preguntar-se si actua bé o podria millorar. Feia meva la reflexió mentre escric aquestes línies.

El blanc o negre no funciona, sinó que alenteix, atura i desdibuixa el retrat d’una ciutadania diversa i complexa. No només hi ha els grisos entre el blanc i el negre, hi ha tots els colors i dins de cada color totes les tonalitats. I de les barreges en surten colors interessantíssims.

La política, a tots els nivells, s’omple la boca de consens, però moltes vegades es queda aquí, en pronunciar una paraula que acaba esdevenint buida de contingut. Costa dur a la pràctica el consens, és el camí més llarg i difícil, però amb el que arribem més lluny i aprenem més. Quin és l’objectiu sinó aprendre?

De tot el que dic, segur que m’equivoco en alguna cosa o potser llegint ho veus totalment diferent. En parlem, i el que en surti serà més ric, més real i més veritat.

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook