Article de Jordi Casanova, membre de la Direcció de MES al diari digital ElMón.cat Sovint, des d’alguns sectors de l’independentisme, s’ha menyspreat l’amplia confluència... El què i el com

Article de Jordi Casanova, membre de la Direcció de MES al diari digital ElMón.cat

Sovint, des d’alguns sectors de l’independentisme, s’ha menyspreat l’amplia confluència que hi ha entre sectors plurals de la societat catalana al voltant de la celebració d’un referèndum sobre la independència. Aquestes veus es justifiquen dient que el referèndum és una eina per decidir, és a dir, el com; però segons ells l’important és quina serà l’opció en el moment en què calgui prendre partit per allò que és realment important, o sigui el què, la independència.

 

Penso que aquesta posició pot ser doblement errònia. No només pel valor polític que té l’ampli acord sobre el referèndum sinó, sobretot, perquè obvia allò que representa. El referèndum no és només una eina, és sobretot el reconeixement del poble català com a subjecte polític amb capacitat per a decidir sobre el seu futur. Per tant no és només el com, també és el què. Si el referèndum se celebrés, aleshores el poble català tindria la decisió sobre com creu que és millor articular políticament la seva sobirania, si amb un estat independent, si com a part d’una confederació… Aquesta articulació política es converteix aleshores en un instrument, en el com, d’allò que és fonamental, la sobirania del poble català, el què.

 

Per aquesta mateixa raó, és molt probable que cap govern de l’estat pugui acordar un referèndum d’aquest tipus. El problema no seria el resultat (amb una bona estratègia per part seva podria guanyar el rebuig a la independència), el problema d’acceptar un referèndum és l’acceptació de la sobirania del poble català.

 

Així doncs, supeditar la celebració del referèndum al fet que aquest sigui acordat amb l’estat suposa, voluntària o involuntàriament, una acceptació de l’status quo actual. Aquest fet és particularment lamentable en aquelles forces que, com a mínim teòricament, defensen un nou marc institucional de Catalunya dins d’Espanya; perquè qualsevol observador imparcial haurà d’acceptar que, si aquest nou marc s’ha plantejat d’una manera mínimament seriosa, ha estat precisament per la força que l’independentisme ha adquirit entre la ciutadania catalana.

 

Res no serà fàcil. Així i tot, centrar la discussió sobre l’acte de decidir ens pot ser més favorable a tots nivells que no centrar-la sobre la decisió en si. Però si durant molt temps s’ha plantejat la celebració d’un referèndum com a camí per arribar a la independència, potser caldria canviar els elements de la equació. Potser avui la independència és el camí que ens queda per poder celebrar el referèndum. Aquella independència que algú deia que voldria que tinguéssim, ni que fos només per a un minut, per a poder decidir, precisament, el nostre marc institucional.

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook