A més de la Llei del Referèndum, aquest matí el grup parlamentari de Junts pel Sí –on Moviment d’Esquerres és un dels partits integrants... Es registra la Llei de Transitorietat

A més de la Llei del Referèndum, aquest matí el grup parlamentari de Junts pel Sí –on Moviment d’Esquerres és un dels partits integrants de la coalició– i CUP-CC han registrat la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. En el cas que guanyi el sí, aquesta llei permetrà transitòriament donar forma jurídica als elements constitutius bàsics del nou Estat, tot garantint que no es produiran buits legals, que la transició es farà de manera ordenada i gradual i amb plena seguretat jurídica.

En els primeres dos articles, es defineix Catalunya com una “República de dret, democràtica i social”, on la sobirania rau en el poble català. En el tercer s’especifica que mentre no s’aprovi la nova Constitució de la República, aquesta llei de transitoritat serà la norma suprema de l’ordenament jurídic català.

El text també contempla com s’elaborarà la nova Constitució catalana, un procés que tindrà tres fases i que comptarà amb la màxima participació del poble català. Durant els primers sis mesos després del Referèndum, s’obrirà un procés participatiu vinculant entre formacions polítiques i societat civil, a través d’un Fòrum Social Constituent. En una segona fase, es convocaran unes eleccions constituents. L’Assemblea Constituent sortint elaborà una proposta de Constitució, que, finalment, serà aprovada per 3/5 parts de la cambra i ratificada en un Referèndum. Amb la nova cobertura legal, es convocarien les primeres eleccions de la República per escollir el nou Parlament.

Elements claus de la Llei de Transitorietat

Fins a l’aprovació de la Constitució catalana, es garantiran com a drets fonamentals els reconeguts en la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia i la Declaració Universal dels Drets Humans.

Dins de l’apartat dels drets com a ciutadà de Catalunya, es preveu la doble nacionalitat. La nacionalitat catalana es podrà demanar si es compleix la residència legal i continuada a Catalunya durant un període de 5 anys anteriors a la petició. També preveu  la cooficialitat de la llengua castellana i aranesa amb la catalana, tal i com marca l’Estatut de Catalunya, que destaca que ningú serà descriminat per raons lingüístiques.

Per assegurar la màxima continuïtat possible a la regulació jurídica existent, les normes locals, autonòmiques i estatals actuals a Catalunya seguiran sent vigents, sempre i quan no contradiguin la Llei de Transitorietat o hagin estat declarades inaplicables. També s’indica que es respectaran el dret de la Unió Europea i el dret internacional, així com també hi haurà el compromís del govern provisional per impulsar acords de col·laboració amb l’Estat espanyol.

Pel que fa al personal de l’administració, es mantindrà la mateixa vinculació i condicions retributives i d’ocupació i es donarà l’oportunitat a tot el personal de l’Estat espanyol que presta servei a l’administració catalana o en el territori de Catalunya pugui optar a integrar-se a l’administració pública de Catalunya.

En el cas del sistema institucional, el president de la Generaliltat serà el cap de l’Estat i n’assumirà la més alta representació, i el Parlament serà el representant del poble català i l’encarregat de seguir legislant, aprovar pressupostos i controlar l’acció del Govern. També es mantindrà la Sindicatura Electoral de Catalunya, un òrgan independent i transparent que es crearà a partir de la Llei del Referèndum, i el Consell de Garanties Estatutàries, que passarà a ser el Consell de Garanties Democràtiques i tindrà caràcter vinculant.

Quant al poder judicial, l’actual TSJC esdevindrà el nou Tribunal Suprem de Catalunya i es crearà una Sala Superior de Garanties, que serà l’encarregada de debatre les matèries constitucional. Aquesta sala de garanties podrà impugnar resolucions fermes de qualsevol òrgan judicial contràries a aquesta llei. Així es podrien anul·lar les condemnes pel 9-N o pel referèndum. Els jutges, magistrats i fiscals que en els últimes tres anys hagin ocupat plaça a Catalunya la mantindran tret que hi renunciïn.

Pel que fa als tributs, serà la Generalitat l’autoritat que exigirà al territori tots els tributs i les quotes i obligacions de tot tipus del sistema de seguretat social, sense perjudici de les facultats atribuïdes per la llei als ens locals.

Finalment, pel que afecta a la protecció social, es reconeix el dret a percebre les prestacions socials públiques -inclosa la Seguretat Social-, i el dret a la protecció social, especialment pel que fa als infants, davant situacions de pobresa, inclosa l’energètica.

En aquest enllaç podeu llegir el text íntegre de la Llei de transitorietat jurídica:  http://bit.ly/LleiTransitorietatJurídicaFundacionalRepública

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook