Francesc Raventós, exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya El resultat de les eleccions presidencials franceses han donat un respir temporal a l’amenaça que suposa... La Unió Europea ha de canviar de rumb

Francesc Raventós, exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

El resultat de les eleccions presidencials franceses han donat un respir temporal a l’amenaça que suposa una creixent extrema dreta a França i a la Unió Europea. S’ha guanyat un temps preciós per intentar donar resposta als molts dels problemes que preocupen als ciutadans. No serà fàcil, però només un decidit canvi de rumb pot permetre canalitzar la complexa situació. Del contrari el futur de França i de la UE serà molt obscur.

El desequilibri entre el poder econòmic i el poder polític és enorme, el que facilita la concentració de riquesa i de poder en poques mans, l’empobriment de la resta i posa en perill a la democràcia. Hi ha que oferir una alternativa viable al model neoliberal actual, no basat en aplicar mesures antisistema, sinó en promoure una “revolució reformista” que permetrà tornar el sentit comú a la societat i a l’economia.

Es proposen cinc grans línies d’actuació. La primera és aconseguir un model de societat, en el que l’economia està sotmesa a la política. El creixement econòmic evidentment és bàsic, però per l’ésser humà també són importants la llibertat, la democràcia, la justícia, la família, el treball o la cultura.

La segona línia suposa que els ciutadans han d’acceptar la realitat del nou entorn de canvi permanent i aprofitar les oportunitats que ofereix. Europa ja no és el centre del món i ha iniciat el seu declivi. Poden venir temps difícils, amb un elevat atur estructural i la pèrdua de poder adquisitiu. Però també hi ha moltes oportunitats que hem de saber aprofitar.

La tercera línia és aconseguir una economia productiva de progrés basada en el mercat. No es pretén canviar radicalment el sistema econòmic actual, que té aspectes positius, com per exemple la capacitat d’iniciativa o un benefici raonable, és tractaria de transformar-lo, posant línia quan s’atempti a l’interès general. El nou model econòmic ha de promoure el creixement econòmic i la productivitat, però també reduir les grans desigualtats amb una distribució més justa del benefici del creixement. El sistema financer ha d’estar al servei de les empreses i les famílies i han de posar-se límits al capital financer especulatiu.

Quarta línia: L’Estat ha de tenir un paper actiu com agent econòmic-social i ha de garantir el bon funcionament de la societat econòmica, l’estat del benestar, la creació d’ocupació, la dignificació del treball, impulsar la cultura i la sostenibilitat. La col·laboració públic privada resulta imprescindible.

Es precisa un nou sistema fiscal eficaç, just i progressiu, que lluiti contra l’evasió fiscal, sigui corrector de les gran desigualtats i que progressivament se situï en el nivell d’ingressos de la mesura de la Unió Europea. No es poden pretendre serveis de qualitat com en els països nòrdics, però pagar impostos com Bulgària o Grècia. A Espanya, els ingressos públics estan nou punts del PIB per sota de la mitjana de l’Eurozona. Suposaria ingressar 100.000 milions d’euros més anualment.

Finalment, l’última línia d’acció és aconseguir una UE forta, democràtica, unida i que s’expressi amb una sola veu. Últimament la UE ha estat una màquina de desregular mercat i no ha protegit als ciutadans d’un capitalisme salvatge. Ara hauria de convertir-se en la primera línia de defensa dels ciutadans, de les amenaces del replegament i proteccionisme dels països i de tot tipus d’extremismes.

Mentre la població de la UE envelleix, el seu pes econòmic i la seva influència política disminueix, estem encara debatent que fem amb la UE, oblidant que l’entorn mundial ha canviat i que on es negocien i es negociaran les polítiques mundials és i serà en el en el Marc de la Xina i en el Pacífic.

Si volem evitar el declivi, s’haurà d’avançar ràpidament cap a la unitat de la UE, recuperar la supremacia de la política sobre l’economia i abandonar les polítiques neoliberals radicals. Per tant, es precisa una renovació a fons d’idees, polítiques, persones i recuperar la il·lusió pel projecte comú.

El temps guanyat ens ofereix l’oportunitat d’aplicar novament el sentit comú en el funcionament de l’economia. Sabrem aprofitar-la?

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook