Article d’opinió de Manuel F. Sostres, regidor de MES Mollet A la vida sempre ens trobem amb el fort i el dèbil. El fort,... La unió fa fort al dèbil

Article d’opinió de Manuel F. Sostres, regidor de MES Mollet

A la vida sempre ens trobem amb el fort i el dèbil. El fort, el que té més múscul, més potència, més armes i més capacitat per derrotar al dèbil. El dèbil, que disposa tan sol d’alguna raó o argument que el fa existir i sobreviure davant el fort. Però ser dèbil no és sinònim de derrota i fracàs, igual que ser fort no és el de triomf i èxit. Al llarg de la història de la humanitat ens trobem amb victòries del dèbil sobre el fort. I en molts casos, aquestes victòries han estat les que ens han fet avançar cap a una vida millor, més justa, més digna; en definitiva, més humana.

Potser sigui en els moviments socials on la victòria de dèbil ens ha semblant la més reconfortant. La llibertat dels pobles conquistats i opressius, la igualtat de drets de gènere i races, el reconeixement de les diferents condicions sexuals, el dret al treball digne i l’abolició de l’esclavitud o el dret al repartiment just de la riquesa que dona com a resultat un estat del benestar per tots; són algunes de les principals victòries del dèbil sobre el fort.

El moviment ciutadà, com el dèbil, ha guanyat al fort estat conquistador, opressiu i imperialista. El moviment de les persones de raça negra guanyen la batalla del racisme. Els moviments feministes també guanyen la batalla del masclisme i de la igualtat de gènere en tots els drets de les persones. Els sindicats com a representants dels treballadors guanyen, dia a dia, la batalla dels drets laborals del dèbil, el treballador davant el patró.

Davant això, cap preguntar, com pot el dèbil guanyar el fort, si aquest disposa de les armes, la llei i el poder?

La resposta és senzilla: la unió. La unió del dèbil és la major força que pot existir per derrotar l’imperialisme, l’esclavitud, el racisme i la xenofòbia.

Hi ha qui considera que a Catalunya s’està en una batalla imperialista, on el fort és l’Estat espanyol que disposa de totes les armes; tractats amb l’UE; reconeixements internacionals; casi tots els mitjans de comunicació escrits, ràdio i televisió; mitjans de propaganda de pensament únic; el capital provinent de les oligarquies i famílies d’un règim anterior; i amb la bandera de “l’inalterable” legislació vigent, la Constitució Espanyola de 1978.

Així, doncs, en aquesta batalla, el dèbil és una part, sembla ser que majoritàriament, dels ciutadans de Catalunya i els seus representants polítics, govern, parlament i càrrecs electes, alcaldes i regidors; que sabrà com arribar, sent els dèbils, a la victòria.

Amb la unió. I certament només amb la unió com la força victoriosa que avança per sobre de grans interessos, d’imperis conquistadors, d’injustícies, d’amenaces, de la por als poderosos i de les seves lleis imposades i inalterables.

Personalment, el meu instint ha estat sempre anar amb els dèbils. Per això apel·lo a la unió per guanyar la llibertat merescuda d’un gran poble, Catalunya. I no serà la meva victòria, sinó la de tots.

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook