Article d’opinió de Carles Ferreira, secretari d’acció política de MES, publicat al Blog Polítiques i Lletres Jaume Claret expressa en la presentació del llibre “Pasqual... Les sòlides maragallades

Insistir en aquesta dimensió, però, seria injust i parcial com ho seria quedar-se solament amb els quinze dies dels Jocs Olímpics de 1992, o amb la batalla de l’Estatut de Catalunya, o amb el militant antifranquista vinculat al FOC. Totes aquestes són peces d’un mosaic molt complex i plural, que intenten recompondre amb encert i amb una clara vocació acadèmica Jaume Badia, Jaume Bellmunt, Quim Brugué, Joan Fuster-Sobrepere i Oriol Nel·lo en aquest interessantíssim llibre publicat per la Magrana i impulsat per la Fundació Catalunya Europa.

El passat és ara

Els dos elements més destacables de la naturalesa de l’acció i el pensament de Pasqual Maragall són, segurament, la seva solidesa i el seu caràcter anticipatori. La solidesa del personatge contrasta amb la caricaturització interessada de les seves “maragallades”, però la realitat és que ens trobem al davant d’una persona altament formada i tècnicament experta, concretament, en estudis urbans. Entomà l’alcaldia de Barcelona amb un lideratge polític que anà consolidant durant els primers anys de mandat però també amb una idea molt clara de com ha de funcionar una ciutat. De fet, l’any 1979 va haver d’escollir entre continuar amb la seva vocació acadèmica i intel·lectual -en aquell moment estava impartint un seminari sobre economia urbana a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore- o, per contra, tornar a Catalunya per endinsar-se en el món de la política activa, en el qual es mantingué en la primera línia durant una bona colla d’anys.

Maragall, però, no va ser un polític ordinari. Profundament heterodox en termes polítics, ideològics i relacionals, destacà -i ho podem dir ja amb una certa perspectiva- pel caràcter anticipatori de moltes de les seves reflexions i actuacions. Aquest fet naixia d’una intuïció envejable però també de la voluntat d’anar sempre més enllà, sempre una passa per davant de la resta. Això va ser motiu d’incomprensió o directament de rebuig per part d’alguns dels seus contemporanis, però també de seducció, d’il·lusió col·lectiva i d’esperança de canvi al voltant del lideratge d’aquest “homenot”. En tot cas, i així es manifesta al llarg del llibre, poc en Maragall era improvisat o desmanegat, sinó fruit d’una sedimentació política i intel·lectual que cristal·litzà en tot un corpus teòric i pràctic d’una coherència interna molt notable, malgrat el pas dels anys.

Algunes de les seves sortides més sonades -el famós 3%– s’han mostrat encertades temps després, i molts dels seus postulats, plenament vigents. Us recomano que llegiu l’obra que ens ocupa per repassar el que pensa Maragall sobre el fet urbà, els serveis públics, la relació entre les institucions i la ciutadania -abans que existís la nova política– o sobre un optimisme potser excessiu, i en tot cas, comprensible per l’època, en relació a la construcció europea i a l’albada d’un món format per societats obertes i plurals.

El futur és Maragall

Quin és el llegat que ens deixa Pasqual Maragall, i quins són alguns dels fils que podem estirar en termes d’acció política de progrés a la Catalunya i a l’Europa d’avui?

  1. Una agenda de devolution al món local. La ciutat no és només “el contenidor on la humanitat diposita els seus problemes“, sinó que “del govern de les ciutats neixen també les solucions, gràcies al seu coneixement del territori, a la seva proximitat als ciutadans […]“.
  2. L’escola i el barri com a elements cabdals per a la cohesió social, i prioritats polítiques primeres per a la reducció de les desigualtats i la consecució de més benestar i progrés.
  3. Una concepció republicana de la societat, concebuda com “una lluita constant contra les concentracions de poder econòmic i polític“, que s’allunya tant de la planificació estatocèntrica com de les lliures i desregulades disposicions del mercat.
  4. Una política democràtica que desbordi els estrets marges dels partits polítics per construir quelcom més obert, més plural, i que es reflexi també en una nova manera d’entendre la relació entre les institucions i la gent. Les persones no com a clients, o suplicants, sinó com a ciutadans. Una nova governança.
  5. Un nou lideratge empàtic i relacional que creu en les esperances col·lectives i en la força del conjunt més que no pas en els messianismes de cap tipus.
  6. Un equilibri virtuós entre el desenvolupament de les forces productives i la iniciativa privada amb un fort lideratge d’allò públic al servei de l’interès general, aliança necessària per a realitzar grans transformacions.
  7. Una nova manera d’entendre la identitat de forma inclusiva, complexa i que es pot il·lustrar amb la idea dels “cercles concèntrics” que no s’exclouen entre sí. La pàtria com a punt de partida i no d’arribada.
  8. Una catalanitat indiscutible alhora que irreductible a definicions nacionals de cap tipus, i en la qual la part conté el tot -o la teoria de l’Empordà-.
  9. Una vocació federal per a Espanya que es resumeix en la idea de “unió en llibertat“, però amb la intuïció agudíssima que sense aquesta segona no pot existir aquella primera.
  10. Una Europa que ha de ser el nou Estat, vertebrada per una xarxa de ciutats, i agrupades al seu torn per unes euroregions que transcendeixin els actuals Estats-nació.
  • Joan Alcaraz

    6 de juny de 2017 #1 Author

    Sí, tot dóna a entendre que la figura de PM, a més de perviure, creixerà amb el temps. Penso també en els qui -com jo mateix- fa anys n’érem menys admiradors. Però ara l’admirem més si mirem les coses amb perspectiva…

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook