Article d’opinió de Pau Miserachs, coordinador de MES Barcelona i President del Grup d’Estudis Polítics. L’auguri és que demà, 1 d’octubre, es demostrarà al món... OPINIÓ: Votar, la festa de la democràcia!

Article d’opinió de Pau Miserachs, coordinador de MES Barcelona i President del Grup d’Estudis Polítics.

L’auguri és que demà, 1 d’octubre, es demostrarà al món el fracàs de l’Estat si Catalunya vota, per molt que intentin impedir-ho les forces policials expedicionàries, convertides en forces d’ocupació. Mai hauríem pensat que això pogués succeir en un país on es reclama la democràcia.

Per als catalans, ha quedat clar que anar a votar és reforçar la democràcia i demostrar pacíficament el rebuig a les formes de fer de l’Estat i la seva manifestació policial instal·lada a Catalunya. Poder i ambició ja són a Catalunya. Ho diuen els de Ciutadans fent míting ahir a l’Hospitalet contra el referèndum. També el socialista Miquel Iceta, des del País Basc, en una reunió del PSOE, on demana als catalans que no vagin a votar perquè segueix defensant que el referèndum és il·legal i anticonstitucional.

Ara, els articles 10, 23 i 96 de la Constitució no existeixen per als jutges. Però, seguint ordres superiors, no se sap si de la Fundació Francisco Franco o de la FAES, Ciutadans i PSC no volen veure que votar és una qüestió de democràcia. Són, doncs, els poders públics els que poden malmetre la democràcia creant un populisme anticatalà i unes accions contra les urnes de les quals no han previst les conseqüències. Félix Ovejero, fundador de Ciudadanos i partidari de l’antiindependentisme, diu a La Razón que els catalans “escopim” sobre la resta dels espanyols. S’aferra a la ideologia que dona suport a la Constitució com una Constitution stone. Vol una idea restrictiva de la llibertat. No admet el concepte plural de “llibertats” i nega el dret a decidir.

Per la seva banda, Salvador Sostres escriu a l’ABC que hem perdut el criteri de què és la llibertat i parla d’un classisme reaccionari a Catalunya. Més ja no poden dir per justificar el restabliment del poder de la llei espanyola sobre els catalans i obrir un diàleg dels polítics catalans amb la Justícia espanyola, com anunciava abans d’ahir la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, amb to dur, propi de la gent mercenària del poder, que segueix sense pagar a Hisenda tot el que deu la seva família.

Ahir divendres, acabat el Consell de Ministres, va dir Méndez de Vigo que no negociaran res amb Puigdemont i Junqueras, als quals consideren descartats i inhabilitats per parlar i els volen expulsar de la política. Raonament, tanmateix, d’allò més intolerant i contrari a les regles de la democràcia. A Madrid, es creuen que enviant policia nacional i Guàrdia Civil a Catalunya, ocupant-la, creant un estat de setge per terra, mar i aire, els resoldrà el problema.

Al contrari, mai hi havia hagut tanta gent que vol votar per defensar la democràcia. El dia 1 no acaba res. Comença tot. El País segueix dient en el seu editorial que votar és un frau a la democràcia, pretenen que el poble no legitimi la democràcia inventada i legalitzada pels catalans, quan saben que el poble vol votar i té la resposta a l’acció populista del PP i els seus aliats Ciutadans, que no dubten en intentar aprofitar el prestigi de Josep Tarradellas tot i saber que Tarradellas defensava el 1975 el fet nacional català, al contrari d’ells. Tarradellas recordava que Catalunya en un altre temps fou un Estat i té el dret a les seves llibertats polítiques i a estructurar la seva vida: “És un deure de lleialtat“.

No ens deixarem desnacionalitzar ni desestabilitzar la convivència del poble català per una gent sense cultura democràtica a causa de segles d’absolutisme i centralisme, que no accepta raonar els plantejaments discrepants i se serveix de la Justícia, contra els que demanen ser escoltats, parlar i poder decidir. Poder i supèrbia no solucionen res. Pugen al Matagalls i cauen al buit de la ignomínia.

Entenem que a Madrid no vulguin la ruptura catalana, allò que, impròpiament, diuen catalexit, com escrivia el 22 de setembre l’exministre Lamo de Espinosa, a l’ABC. Però els que així es manifesten, com l’exministre de l’UCD, sense valorar la repressió induïda des de l’Estat, encara creuen que es pot reconstruir la sensatesa amb la paraula sense fer el referèndum. El problema per a ells és que hi haurà referèndum, que és el més sensat per defensar la democràcia, i els catalans mantindrem la nostra paraula de voler ser Catalunya malgrat el Govern de l’Estat.

Aquest és el veritable diàleg que necessitem, no el monòleg que ens volen imposar sota presència policial i querelles criminals. Excepte allò que va passar als Judicis de Nüremberg contra els caps nazis, mai he vist construir una democràcia a cop de querella ni de detenció. Serà necessari a Espanya un nou Judici de Nüremberg per a netejar la democràcia d’hereus del franquisme?

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook