"És hora d'estar compromesos en la construcció d’una esquerra nacional capaç de governar per millorar la vida dels ciutadans i fomentar el progrés dels...

[spacer]

La política de l’esquerra s’ha caracteritzat històricament en la lluita per l’alliberament de la classe treballadora dels abusos i explotació dels patrons i del mateix Estat,  amb la complicitat dels governs dels estats industrialitzats. En els nostres temps, a Europa, l’esquerra es caracteritza per considerar la societat millorable en benefici de tots i perfectible mitjançant reformes orientades a aconseguir el compliment dels grans objectius de la llibertat, la justícia social i la solidaritat.

No hi ha dignitat humana sense llibertat. La llibertat exigeix l’existència de mecanismes de control dels poders públics per part dels ciutadans, la democràcia representativa i participativa y una justícia independent. La llibertat és l’exigència primera de la democràcia. No hi ha democràcia sense llibertat. La llibertat nacional exigeix tanmateix el reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles amb caràcter nacional que formen obligadament part d’un estat que no reconeix la seva dignitat com a poble i fet nacional.

La justícia social significa la supressió de tot privilegi per raó de naixement, raça, llengua, condició social i religió, i la creació de les condicions que garanteixin el lliure desenvolupament dels individus. En una societat que creu en la justícia social els drets humans han de tenir un tractament garantit  per a tots els ciutadans i preferent.

La solidaritat ens trasllada a l’humanisme, a la lluita per a la convivència pacífica i el desarmament, al foment d’una cultura de pau, a l’internacionalisme social mitjançant la cooperació sense caure en el paternalisme, el servilisme i la corrupció en els llocs d’assistència, i a promoure l’educació i els intercanvis culturals.

Han aparegut però fenòmens nous en la nostra societat que obliguen als governs a prendre mesures per no retrocedir en la societat del benestar assolida amb la revolució industrial i tecnològica.  L’atur és ara estructural segons els països. Molta gent sap que perduda la feina ja no tornarà a treballar i molts joves saben que tindran feines esporàdiques i mal remunerades, una nova esclavitud.  Govern i partits es pregunten: Què fer amb la gent sobrant?

En l’actualitat sembla inexistent la classe obrera. Desaparegudes les institucions i els estats totalitaris creats a l’est europeu pel comunisme soviètic, els treballadors europeus estan vinculats al sistema neoliberal capitalista amb els deutes hipotecaris i d’altres bens de consum. Les mobilitzacions a casa nostra es limiten a  aspectes concrets, com els desnonaments per les hipoteques impagades, els preus dels transports públics, la supressió de llits als hospitals públics, la manca d’ajuts i mitjans als menjadors socials que mantenen donacions privades i empresarials.

I això passa després de la explosió de la crisi financera de 2008, quan els sindicats havien aconseguit a Europa fins el nou domini dels partits conservadors certs progressos  sobre salaris,  horaris laborals, seguretat social, assistència sanitària,  condicions de treball i  complements convertits en tractats i acords comunitaris.  En l’actualitat, però, moltes empreses han preferit seguir a Espanya amb la política de beneficis reduint els costos laborals amb acomiadaments o prejubilacions,  preferint inversions en nova tecnologia i suprimint llocs de treball o obligant a molts treballadors a fer hores suplementàries sense remuneració complementària. Avui una gran part de la població en edat laboral es troba sense feina, o ha hagut d’emigrar a l’estranger per trobar-ne, mentre molts immigrants vinguts d’Amèrica llatina han hagut de tornar als seus països de procedència. De tota manera, el procés no impedeix que continuï arribant a Catalunya una immigració procedent del Marroc o d’altres països europeus més pobres, amb la problemàtica sociocultural i d’inclusió corresponent.  Es podria parlar avui de subproletariat considerant aquesta nova població immigrant fidel als seus costums i religió, vinguda a la cerca de treball i salari, que a Catalunya ja supera el 10% de la seva població?

És hora que l’esquerra s’adapti a aquesta nova realitat i deixi de seguir amb les doctrines clàssiques i plantejaments merament ideològics o teòrics que només porten a la desorientació, la manca d’il·lusió i la passivitat de les classes treballadores i mitjanes.

És hora d’estar compromesos en la construcció d’una esquerra nacional capaç de governar per millorar la vida dels ciutadans i fomentar el progrés de treballadors i classes mitjanes desfavorides per la crisi provocada per les retallades pressupostàries,  financeres i socials de  l’actual govern conservador que ha introduït l’acomiadament lliure i salaris  inferiors al mínim, estem obligats a treballar per acabar amb el poder de les oligarquies econòmiques i establir un sistema econòmic i social en el que l’abús, la corrupció i l’explotació no siguin possibles.

En l’aspecte polític ens hem d’arrenglerar amb les demés forces progressistes que treballen per l’existència d’un poder polític català a Catalunya. Que els interessos d’alguns empresaris, de la minoria unionista i la dreta catalana no  es puguin posar per damunt dels nacionals ni de la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya. Hem de saber trobar els punts de confluència cap una nova esquerra capaç de generar polítiques de progrés a Catalunya sense reduir ni limitar les llibertats ni els drets de la ciutadania.

Hem d’evitar que la lluita contra l’atur i l’assentament i inclusió de les migracions procedents d’altres països vagi en detriment de les conquestes socials i la capacitat adquisitiva dels treballadors.

Caldrà modificar el sistema actual de la política econòmica garantint als treballadors la seva iniciativa en el sistema cooperatiu, les societats anònimes laborals i altres formes associatives per superar la crisi empresarial actual, treballant per convertir Catalunya en una nació amb una forta  industria transformadora, projecció de I + D i capacitat exportadora en l’actual societat i economia global, tot vetllant per la distribució equitativa dels fruïts obtinguts.

Pau Miserachs

 

 

 

 

  • Artemi Rosich i Prats

    10 d'agost de 2014 #1 Author

    Totes aquestes paraules son ben certes, més que certes per ho per fer possible la seva realització ja es més complicat, son necessaris una cuantia de voluntats, mitjans de tot tipus, bla, bla, bla, i una coseta molt important, prescindir dels partits dins de la política i potenciar a les persones, la veritat es que dels actuals sistemes polítics que tenim i coneixem, no es salvaria ni un bosinet molt petit, i aixó es molt dificil d’aconseguir.

    La confiança era un negoci que hi havia abans de la guerra, i varen tenir que tancar.

    Salut i potencieu a les persones.

    Respon

Respon a Artemi Rosich i Prats Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook