Article d’opinió de Joan Gaya, membre de Moviment d’Esquerres. Pel moment que estem passant, calen propostes agosarades. La majoria de catalans amb sentiment de... Moviment d’Esquerres, a la Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista

Article d’opinió de Joan Gaya, membre de Moviment d’Esquerres.

Pel moment que estem passant, calen propostes agosarades. La majoria de catalans amb sentiment de pertinença ja reconeixen que la societat en la que vivim no pot anar més endavant en termes de justícia social si no és deslliurant-nos del llast d’un Estat que s’entesta en l’obsolescència i en fer-nos recular dels avenços que crèiem que havíem aconseguit durant el regnat de l’anomenat règim del 78. La regressió democràtica dels dos o tres darrers anys és aclaparadora. Els ciutadans “normals” de l’Estat espanyol pateixen, massa sovint sense ser-ne conscients, aquesta regressió en forma de congelació de les pensions, reducció de les prestacions de salut i educació, un encariment brutal de l’habitatge i unes limitacions de les millores salarials que ens porten a una realitat que només s’havia donat en situacions de grans guerres o desastres naturals: les generacions joves viuen i viuran molt pitjor que com viuen o han viscut les generacions dels grans. Fins ara tothom es podia sentir orgullós que els seus fills podien viure millor que no pas havien viscut ells, però ara ja no és així.

La dreta, conservadora, estàtica, que defensa el major enriquiment dels que van acumulant riquesa, és a dir, el vell, capitalisme, no dona solucions, sinó que és el problema. L’esquerra sembla que està com perduda, fent anàlisis catastrofistes de la realitat, i es troba perduda sense saber oferir alternatives. A més, està dividida en partits, grups i grupuscles que difereixen sovint només en matisos. I una petita part de l’esquerra també està contaminada per l’afany d’uns pocs dirigents massa pendents dels possibles càrrecs que poden assolir.

Mentre, el pes de l’Estat regressiu, de la imposició de lleis, limitacions econòmiques, restricció de drets fonamentals, llengua, policia, etc., que cada cop s’afirma més i més com un caduc imperi colonialista, infecta tota la societat espanyola i els seus partits amb el bacteri de l’anticatalanisme. La perversió ha arribat a tal punt, que només es poden guanyar unes eleccions espanyoles si prèviament no es guanya el concurs de l’anticatalanitat. I al nostre país, un dels partits que havia estat un dels referents de l’esquerra s’ha passat de bàndol capgirant els seus propis principis, i els veiem vergonyosament al costat no ja de la dreta espanyolista, sinó del feixisme militarista, violent i masclista.

Els progressistes, que creiem en la possibilitat d’una societat molt més justa, que cobrim un ampli ventall de posicionaments ideològics, amb plantejaments tàctics i estratègics diferents, hem de reflexionar i debatre com podem sortir d’aquest atzucac en el que estem ben atrapats. La possibilitat de progrés social va lligada a la regeneració democràtica i a l’assoliment de la sobirania nacional de Catalunya. No són temes diferents, només són cares del mateix dau. No es pot donar una cosa sense l’altra. La consecució d’una democràcia plena és absolutament paral·lela amb l’alliberament social i nacional. Qualsevol separació d’aquests conceptes duu a contradiccions insostenibles.

Totes les persones de progrés hem de treballar amb la màxima conjunció per aconseguir fer qualsevol pas endavant. I aquesta conjunció ha de ser fruit d’un acord d’iniciativa compartida, on mai ningú destaqui ni per la seva potència electoral, ni per la seva mida, ni per la coneixença que se’n tingui. Així neix la Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista. Grups amb una gran diversitat, amb presència massiva i minoritària, però de persones compromeses amb aquests principis, ens hem conjurat per debatre i obrir nous camins de futur immediat. Fugim de protagonismes. Hi volem ser presents, ser-ne actors al costat de tots els que hi som. Sabem que aquesta és una de les característiques necessàries perquè un acció conjunta tingui èxit: ningú no se l’ha d’apropiar ni erigir-se en convocador. Ha de ser, i és, cosa de tots, i així poder oferir al conjunt de la societat unes reflexions i propostes per al progrés efectiu del nostre país.

Hi som. Ens hi veurem el 14 de desembre.

Joan Gaya
Membre de MES, Moviment d’Esquerres

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook