Close
Joan Gaya Beltran

OPINIÓ 28A: Resultats a Catalunya: una anàlisi més?

Ja n’hem sentides moltes, d’anàlisis. TV, ràdio, periodistes, polítics, tertulians… No en farem aquí una altra com totes. Cadascú ja té l’opinió ben formada. Encara tenim la gran incògnita de què farà el futur Presidente del Gobierno. Malgrat que ja ha dit que vol governar en solitari –solitari? de debò?–, tot i que ja veurem què passa després de les municipals. No sabem quant pot durar un govern buscant tot el dia majories per aquí i per allà per poder aprovar qualsevol cosa. Ja veurem, no fem de profetes.

I Catalunya? Bé, gràcies. Si no fos… I és que encara hi ha catalans –o almenys s’ho diuen ben convençuts– que són capaços de votar contra Catalunya. O és que votar forces polítiques que donen suport a anorrear el nostre propi Govern no és anar contra Catalunya?. Cal començar-ho a dir clar i català. Els que encara es continuen dient socialistes, el PSC, defensor antany de l’autodeterminació de la nació catalana, que exigia l’autonomia i l’autogovern com a pas primer, que va reconèixer el President de la Generalitat catalana a l’exili donant suport al seu retorn, ha trencat radicalment amb la seva tradició fundacional i ha estat capaç de decapitar la nació i el Govern. Cert, però, que de tant en tant algú de dins aixeca una miqueta la veu i diu una cosa així com «i si parléssim d’un referèndum …?». Però aviat el fan callar des de Madrid i l’amaguen durant un temps tement una propera atzagaiada.

Però és que molts catalans i catalanes –ja veureu perquè insisteixo aquí en el multigènere– fan el mateix que molts espanyols i espanyoles. Impossible d’entendre sinó des l’autoflagel·lació o la manca de reflexió. I és que hi ha dones que voten un partit no ja antifeminista, sinó obertament masclista, del «la maté porqué era mía» i de la dona a la cuina, de la salutació amb la ma alçada i l’enyorança del dictador – aquell sí, rebel, sediciós i violent– com és VOX. Hi ha treballadors que voten el partit que era dels empresaris explotadors, de les grans corporacions i de la banca subvencionada i que ara s’ha quedat en el partit de la corrupció, com és el PP. Hi ha persones normals, de classe mitjana, que s’han guanyat el que són amb l’esforç dels seus estudis i del seu treball, i voten el partit hereu del PP que els treu els drets universals en nom del liberalisme econòmic de l’IBEX 35, com és Cs.

Els partits espanyols han caigut en una espiral repugnant: el concurs de qui és més anticatalà per guanyar vots. Sembla que no es pot fer campanya electoral sense manifestar-se contra Catalunya, el gran enemic intern d’Espanya. Sense propostes positives, només mentides contra els catalans. La invenció de la convivència trencada ven molt a Espanya. La pregunta a la que no es troba resposta és per què hi ha persones que viuen a Catalunya que s’ho creuen? El rentat de cervell com a arma política és molt antic. Són partits mesquins i abjectes que ensarronen amb les mentides més vils en la millor de les pràctiques populistes. Quins són? VOX, PP, Cs i… on se situa el PSOE-PSC? Esperem que es desmarqui, que demani perdó pel 155, però possiblement podem anar esperant…

I els altres, els nostres? Difícil d’entendre que no es presentés la CUP, però encara més que se’n presentés una part rebel. La CUP segurament hauria fet alguna cosa, i fins i tot no presentant-se concentrava vots en les forces sobiranistes. Però la presentació del Front Republicà ha restat –o llençat– més de 110.000 vots de persones disposades a votar, de les que moltes ho haguessin fet per opcions realistes. El Comuns han baixat però estan aquí, i cal comptar amb ells per dues raons fonamentals: perquè són d’esquerres de debò i perquè donen suport al referèndum d’autodeterminació. Primer ho feien tímidament, ara cada vegada amb més fermesa. La darrera denominació de Convergència, J×CAT, ha aguantat, amb 15.000 vots més i un diputat menys, que haurien d’haver estat molts més donat l’augment en la participació. Potser és un petit càstig a una força mal pilotada, lluny de voluntats d’estratègies conjuntes malgrat pregoni el contrari, i que arrossega vells vicis que han desencantat a tanta gent.

De les formacions minoritàries cal parlar del partit animalista, el PACMA, del que ningú no en diu res. Es manté força constant des de fa temps, aquesta vegada amb poc més del 1,5 %. Amb tant d’incivilitzats que hi ha que maltracten els animals, és necessària la reivindicació animalista, però cal preguntar-se si no han aconseguit ja el que exigien, en la mesura en què els partits de l’esquerra nacional han incorporat el seus objectius en els programes.
I, per fi, ERC. El partit que amb aquestes eleccions ha esdevingut definitivament el pal de paller de l’esquerra que vindica la Catalunya lliure i socialment avançada, i que s’ha afermat com el partit nuclear de tot catalanisme polític. No cal dir-ne gairebé res més.

El Moviment d’Esquerres, MES que som hereus de la vella tradició socialista de Joan Raventós, Josep Pallach i Pasqual Maragall, amb el catalanisme i l’autodeterminació de la nació catalana sobirana com a bandera, estem al costat d’ERC en aquest camí que avança cap al ple reconeixement dels drets socials i nacionals, certament més lentament del que alguns voldrien, però a la màxima velocitat de creuer que no trenca màquines.

Al Senat, Raül Romeva ha estat el gran símbol, aplegant vots d’ERC i de tot el sobiranisme, senyal inequívoc del que dèiem sobre l’ERC nuclear. A veure què passa amb els drets dels presos polítics preventius respecte a l’exercici de la representació del poble. Si hem escollit un pres com a representant, és que tots som còmplices, tots som presos polítics. De moment tenim mals auguris amb la decisió de la Junta Electoral Central de no deixar presentar els nostres exiliats.

Aviat, les municipals. Cal consolidar el que s’ha aconseguit a Catalunya ciutat a ciutat, poble a poble.
Un record ben viu pels nostres presos i exiliats polítics. Us estimem!

Joan Gaya
Coordinador de les conferències polítiques de MES, Moviment d’Esquerres

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies