Article d’opinió de Feran Villaseñor, Regidor d’ERC-MES de Sant Cugat, de MES Sant Cugat, publicat al  Mitjà Multimèdia de Sant Cugat (cugat.cat) Des de mitjans... OPINIÓ: Sant Cugat 2030, IBI, empresa i models

Article d’opinió de Feran Villaseñor, Regidor d’ERC-MES de Sant Cugat, de MES Sant Cugat, publicat al  Mitjà Multimèdia de Sant Cugat (cugat.cat)

Des de mitjans dels anys 90 del segle passat s’ha configurat una ciutat basada en els següents principis:

  • Model econòmic municipal basat en l’oferta de sòl urbanitzable, creixement poblacional i entrada pressupostària basada en l’IBI, llicències i plusvàlues. Aquest aspecte (IBI), lligat al cadastre, genera molts ingressos (i amb relativa facilitat, solament modificant coeficient a l’alça) però esdevé un monocultiu pressupostari i, també, una sonora càrrega fiscal.
  • Model de transport basat en un fàcil accés a Barcelona (Ferrocarril, túnels, autopistes) i una manca de planificació interna en la connexió dels diferents barris.
  • Consolidació de nuclis aïllats de nova creació amb models d’especialització comercial (centres comercials )
  • Reducció dels ingressos globals de caire industrial si ho comparem amb els ingressos via impostos lligat a l’habitatge.
  • Vianantizació del centre històric configurat entorn a un eix comercial que uneix estació de Ferrocarrils de la Generalitat (plaça de Lluís Millet) amb el Monestir.
  • Fugida del principi mediterrani de barreja d’usos front el model anglosaxó d’especialització, ja sigui des del punt de vista de lleure (afores), comercial (grans espais de coexistència de supermercats front a un centre de difícil accés) i esportiu.
  • Desertització comercial en algunes zones (com Can Magí) i gran mortalitat d’establiments comercials al centre.
  • Arraconament dels polígons industrials, esdevenint una marca volguda les seus corporatives i els edificis d’oficines front a activitat industrial.
  • L’alt preu de l’habitatge expulsa veïns i veïnes

Considerem que estem en un model que, es vulgui o no, ha tocat sostre. Els espais de creixement (i per tant nous IBI) estan limitats en el temps i per tan la crisi de pressupost ordinari pot esdevenir clau a mitjà termini. Cal apostar per aquells ingressos lligats a l’activitat econòmica, ja sigui com a principi generador d’ocupació com d’ingressos pressupostaris futurs.

Esdevé necessari un replantejament global de la mobilitat. L’actual pla de mobilitat resta guardat en un calaix i el col·lapse al centre esdevé diari. Aspecte com la Zona Verda permet determinada millores a alguns barris però calen més aparcaments externs i lligar comerç a mobilitat.

Cal una pla estratègic empresarial. Mesures com el Catalonia Innovation Triangle i altres eren bones però han quedat en poc, cal que hi hagi una generació d’activitat municipal (com va haver-hi durant un temps) que fomenti la instal·lació d’empreses.

Sense generar ingressos que no recaiguin en el veïnat l’Ajuntament no es podrà fer front a reptes com la creació d’habitatge públic, connexió de barris, creació d’identitat o usos compartits d’espais. Cal una gestió activa i no esperar a veure que passa.

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook