Article que resumeix la ponència “Territori i ciutadania. Municipalisme”. Introducció i anàlisi Els 948 municipis de Catalunya presenten una gran diversitat quant a la... Resum de la ponència “Territori i ciutadania. Municipalisme”

Article que resumeix la ponència “Territori i ciutadania. Municipalisme”.

Introducció i anàlisi

Els 948 municipis de Catalunya presenten una gran diversitat quant a la seva superfície, nombre d’habitants, densitat demogràfica, ruralitat, industrialització, afectació del turisme, comunicacions físiques i digitals, i finances municipals. També són heterogènies, encara que en molt menys extensió, les prestacions en educació i salut. La dedicació, competència i suport institucional i dels partits de les alcaldies i regidories també varia molt entre diferents municipis.

Tot plegat condueix a la situació que les competències municipals no s’exerceixen amb homogeneïtat. Ja la legislació actual assigna les competències gradualment segons el nombre d’habitants i fins i tot permet l’exoneració del compliment de determinades competències si les finances municipals no permeten fer-hi front, com de fet han sol·licitat alguns ajuntaments. Les competències municipals que no s’exerceixen són assumides per administracions territorials superiors directament o bé creant mancomunitats específiques entre municipis veïns.

Malgrat tot això, es poden establir uns criteris d’homogeneïtat geogràfica i socioeconòmica que podrien ser la base per a una nova ordenació territorial.

Entre la població existeix un fort sentiment de pertinença al poble o ciutat que es manifesta per l’interès en la política municipal i que, en el context actual, demanda una cada cop més forta participació ciutadana en la cosa pública. Tot i que cal considerar que aquest sentiment sovint porta a la micronització administrativa a nivell de municipi, comarca o vegueria.

Conseqüències

Aquesta realitat tan diversa condueix inexorablement al fet que els ciutadans de molts municipis petits, de zones de baixa densitat demogràfica, relativament lluny de nuclis industrials, culturals i administratius no tinguin la mateixa potència a l’hora d’exercir els seus drets de ciutadania. Es pot dir que molts ciutadans d’aquests pobles són “ciutadans de segona”, cosa que no és en absolut acceptable en la Catalunya del segle XXI.

D’altra banda, l’estructura micronitzada de l’administració local duu a ineficiències i augments de costos que no es tradueixen en cap benefici social.

Bases per a una proposta

Amb l’objectiu principal de què tots els ciutadans puguin exercir els seus drets de ciutadania i gaudeixin de les prestacions públiques amb igualtat, es planteja una proposta que abasta els àmbits dels municipis, comarques i vegueries, ordenació territorial i el sistema electoral.

Es proposa agrupar municipis petits formant unes noves entitats locals que seguirien denominant-se Municipis, mentre que els ajuntaments que s’agrupen passarien a denominar-se Ajuntaments, desfent la sinonímia entre els dos conceptes. Els Ajuntaments mantindrien la seva identitat i denominació i un sistema de representació al municipi, però amb una administració reduïda. Cap ajuntament no seria absorbit per un altre de més gran, sinó que conjuntament formarien el nou ens municipal. El tall per a crear aquestes agrupacions seria entre els 2000-5000 habitants. El criteri fonamental seria el d’homogeneïtat geogràfica i socioeconòmica.

El més important de la proposta és que els Municipis de nova creació tindrien totes les competències de l’administració local. Només amb pocs casos en què no es puguin formar nous Municipis sostenibles d’un nombre mínim d’habitants, es crearien mancomunitats obligades d’àmbit comarcal.

Els nuclis (Ajuntaments) que formin el municipi han d’estar molt ben comunicats, planificant les millores necessàries. Les finances municipal estarien equilibrades pel Fons de Cooperació Local.

Mereixen especial atenció les Entitats Municipals Descentralitzades, que s’igualaran a Ajuntaments i els Districtes, amb una estructura semblant.

Les comarques seran heterogènies, corresponent-se amb l’heterogeneïtat del territori. Així, hi pot haver unes comarques que actuïn gairebé com a municipi, d’altres que gestionin importants mancomunitats, i d’altres que simplement no existeixin (p. ex. Barcelonès). El consell comarcal serà un Consell d’Alcaldies.

Les vegueries no serien pròpiament estructures territorials d’àmbit local sinó de descentralització i representació de l’Estat —Generalitat— i del Parlament —oficines dels parlamentaris. Les vegueries no substitueixen les diputacions, que desapareixen. No obstant, la Generalitat podrà crear una oficina de suport municipal que, amb la nova estructura municipal, tindrà menys funcions que les actuals diputacions.

Quant al sistema electoral, queda obert el debat de les llistes obertes o tancades. No obstant, si bé les llistes obertes d’entrada semblen més democràtiques, en pobles o ciutats en què les persones no són personalment conegudes, les preferències venen inexorablement establertes pel potencial publicitari de cada candidat —principalment, els mitjans econòmics—, i sempre suposa l’enfrontament —forçat i artificiós— entre candidats d’un mateix grup polític. Mentre els avantatges són aparents, els desavantatges poden pervertir seriosament el sistema democràtic. Malgrat això, en pobles petits les llistes obertes poden ser beneficioses.

L’alcaldia serà per votació indirecta en el Consistori, si cal, fruit de pactes, acords i aliances; mai, d’entrada, automàticament per la llista més votada.

Les vegueries seran les circumscripcions electorals per a les eleccions al Parlament i a Congrés de Diputats, per tal d’aconseguir una adequada representació territorial que reequilibri la demografia dels diferents territoris.

Per a les eleccions europees, Catalunya serà circumscripció única.

Joan Gaya

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook