Qualitat dels serveis públics i fiscalitat
Article d’opinió de Francesc Raventós, economista, ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, membre de MES, Moviment d’Esquerres Barcelona, publicat el 15 de març de 2020 al diari La Vanguardia.
Hi ha una opinió generalitzada que a Espanya es paguen molts impostos i que la qualitat dels serveis públics és molt deficient. Com que pagar impostos no agrada a ningú, hi ha molta subjectivitat en valorar el que es paga i els serveis que es reben.
També s’opina, amb certa raó, que només paguen tots els impostos els que tenen una nòmina o una pensió, ja que els professionals d’exercici lliure, les grans fortunes i les grans empreses tenen mitjans legals o no tan legals per reduir el que haurien de pagar.
Per objectivar si es paga molt o poc, s’ha de recórrer a les xifres. L’import mitjà dels impostos que es paguen en els 19 països de l’Eurozona és del 41,7% del PIB, mentre que a Espanya és de 35,4%. La diferència suposa uns 75.000 milions d’euros anuals.
Quan demanem serveis públics de qualitat, acostumem a referir-nos al bon funcionament de l’Estat del benestar als països nòrdics, o a altres països com Alemanya o França, que tenen sistemes educatius, de salut, pensions, de suport a les famílies i als aturats molt més desenvolupats, però també major fiscalitat.
I aquí ve la paradoxa. Volem tenir serveis públics de qualitat com els que tenen els països nòrdics i voldríem una fiscalitat com la que té Romania, el 21,7%. Per acostar-nos a la fiscalitat mitjana europea, no es tracta d’augmentar més els impostos a les classes populars o classe mitjana, sinó a les persones que més tenen o més guanyen, i evidentment, lluitar contra la corrupció, el frau fiscal i els comptes il·legals en paradisos fiscals.
A tall d’exemple, aquest any Catalunya deixarà d’ingressar 12.059 milions d’euros a conseqüència de les exempcions i deduccions fiscals establertes. La major part d’aquesta xifra, el 87,5%, correspon a la normativa espanyola i el 12,5 %, a la catalana. Si es revisessin a la baixa respectant les de tipus social i les que tinguin sentit, es podria generar un augment significatiu dels ingressos.
També la UE hauria d’harmonitzar els impostos que es paguen a cada país per evitar competència deslleial i dúmping fiscal entre els estats membres, per atraure inversions i empreses. A Espanya també s’ha d’harmonitzar els impostos de les comunitats autònomes, que com la Comunitat de Madrid practiquen dúmping fiscal, eliminant impostos com el de Patrimoni i de Successions i reduint l’IRPF.
Hem de ser més exigents amb el funcionament eficient i humanitzat dels serveis públics, però al mateix temps hem d’exigir disposar d’un sistema fiscal progressiu i just.
A mesura que a Espanya es recapti més i ens acostem a la fiscalitat mitjana europea, podrem exigir més i millors serveis públics de qualitat. En paral·lel, hem de ser exigents amb els governs perquè administrin eficientment els recursos, impedeixin qualsevol ombra de corrupció i centrin els seus esforços a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes als quals representen.
Article d’opinió de Francesc Raventós
Membre de Moviment d’Esquerres