Covid 19: Responsabilitat i esperança
Tots sabem com d’important és sortir de la crisi de la Covid-19. Tots desitgem que es trobi una vacuna eficaç que es distribueixi a gran escala i ens immunitzi. És la gran esperança per “normalitzar” la situació.
La realitat econòmica i social en la qual ens trobem és dramàtica. Moltes empreses han tancat, d’altres sobreviuen, sectors sencers han quedat malmesos: turisme, restauració, transport públic i privat, comerç o autònoms. L’atur augmenta i trobar feina és encara més difícil. Les entitats d’ajuts socials públiques i privades no donen l’abast.
Hi ha alguns sectors econòmics als quals la crisi els afecta poc o gens: alimentació i distribució alimentària, farmàcies, logística o subministraments bàsics com llum i aigua. També hi ha sectors socials als quals la crisi no ha modificat els seus ingressos, pensionistes, funcionaris o personal de grans empreses.
Quina és la perspectiva immediata que tenim? La crisi de la Covid-19, junt amb la digitalització, el model Indústria 4.0, la lluita mediambiental o la transició energètica portaran profunds canvis en el funcionament de la societat, el sistema productiu i mercat de treball als que ens haurem d’adaptar. Però
només podrem tornar a la “nova normalitat” quan disposem d’una vacuna eficaç aplicada massivament a la població, i es recuperi el creixement econòmic. Anant tot bé, pot trigar un parell d’anys.
I mentrestant que hem de fer? Tots hem de contribuir a reduir la pandèmia i els seus efectes. A tots se’ns demana sentit de responsabilitat. Als ciutadans en l’ús de mascaretes, higiene i limitar les trobades d’amics o família. Mentre no baixi l’alt nivell de contagiats no s’obriran les fronteres, no vindran turistes, ni gent de negocis i l’economia seguirà paralitzada. També, els que econòmicament puguin han de comprar i consumir.
I els governs? Els governs han d’impulsar l’economia i ajudar les empreses viables, les persones que estan a l’atur i les que més ho necessitin. Però tot té un límit; els ajuts d’avui es financen amb més endeutament que algun dia s’haurà de pagar. Els governs han d’impulsar una reforma fiscal que permeti una distribució més justa de la riquesa i del treball, millorar el salari mínim, les pensions més baixes, el nombre de perceptors del subsidi d’atur i de l’ingrés mínim vital, millorar la situació de les persones migrants amb papers o sense i ajudar a la formació i a la reconversió professional. Aquestes millores, que són de justícia, augmentaran la demanda i estimularan l’economia.
I la societat civil? Les entitats privades tenen la responsabilitat de ser solidàries, donant suport a les mesures que es vagin prenent, facilitant la inversió, la creació d’ocupació i ajudant a les entitats socials que tenen cura dels més febles.
No podem deixar d’agrair la solidaritat europea pels 140.000 milions d’euros que es rebran per ajuts socials i per transformar el model econòmic. Caldrà fer un ús exquisit d’aquest “manà” rebut d’Europa. Tenim al davant temps molt durs, però amb el sentit de responsabilitat de tots, tenim l’esperança que ens en sortirem.
Article d’opinió de Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre de Moviment d’Esquerres Barcelona