La violència vicària
Intervenció de Pere Albó al Ple del Parlament, 23 de desembre de 2021
Moltes gràcies, presidenta. Diputats, diputades,
VIOLÈNCIA VICÀRIA
Aquest darrer 25-N es denunciava la violència vicària com una de les expressions més cruels de la violència masclista.
La violència vicària consisteix a instrumentalitzar els fills amb la finalitat d’infligir dolor i augmentar el control sobre la mare, és a dir, fer mal a la mare a través dels seus fills. Aquesta doble violència pot acabar comportant uns danys irreparables per als fills, patint agressions en ocasions tan greus que han arribat a manllevar la seva vida. Aquesta violència es produeix sobretot quan l’agressor ha perdut la possibilitat de fer mal directament a la mare per separació o divorci. L’Associació per a les Nacions Unides (*ANUE) la defineix com la manera de “instrumentalitzar als fills i les filles per a causar dolor a les seves mares, que viuran permanentment amb la pèrdua, la càrrega i el sentiment de culpa”.
Aquest tipus de violència no tant sols l’hem de lligar als casos més extrems com l’assassinat dels fills, sinó que també pot haver-hi altres formes com no retornar la custòdia quan toca, mantenir retinguts als fills, fer-los presenciar actes de violència contra la seva mare. I també maltractes als fills per generar patiment a les mares. Cal tenir en compte que aquesta violència també s’utilitza per a evitar que la dona s’allunyi de l’agressor, qui és capaç de posar en risc la pròpia vida dels menors, i com una forma de venjança extrema contra ella.
DADES DEPARTAMENT INTERIOR contextualitzades dins les dades de violència masclista
Es va començar a comptabilitzar el 2008
Del 2008 fins el 2020 es van detenir a 947 menor per exercir violència per maltractar les mares per influència dels pares.
- 2015 – 105 menors;
- 2016 — 98 menors;
- 2017 — 92 menors;
- 2018 — 91 menors;
- 2019 — 84 menors;
- 2020 — 80 menors.
El dany als menors es colossal. Si tu ets espectador passiu i agafes unes pautes el menor perd l’empatia. No es genera una educació en empatia. Poder-se posar al lloc de l’altre i l’altre pateix, es diferent a tu i que el que tu fas fa patir a l’altre. Tampoc genera assertivitat, saber
quan vols dir si i quan vols dir no perquè si no tens assertivitat difícilment podràs empoderar-te per modificar les conductes.
Els menors son conscients de les manipulacions perquè pateixen però moltes vegades pensen que ells són els culpables del que està passant. I es nens fins i tot de dos anys son plenament conscients que alguna cosa no esta funcionant i poden pensar que es culpa seva.
Psicològicament es detecta ell donarà una sèrie de simptomatologies… per exemple a l’escola o activitats quan aquest nen te un canvi sobtat en la conducte, explosions de trastorns de conducte, quan te problemes de controls de esfínters…. és molt important que la persona que
ho detecte tingui mitjans perquè si preguntes directament potser ho bloquejaràs.
La llei o contempla la violència vicària a partir del 2015… hem trigat molt a regular-ho.
José Bretón 2011 va matar els seus dos fills perquè la seva dona va demanar de separar-se. En aquest cas va ser un cas essencial perquè es comences a conscienciar a la societat. Ángela Carreño, que denunció por maltrato a su marido en 51 ocasiones antes de que éste asesinara a la hija de ambos, de 7 años, de un tiro
Itziar Prats, de Castelló denuncia de manera reiterada, denuncia a totes les administracions policia
jutjats… tot el pes recau sobre ella… no la van creure perquè vivia a 200 metres de l’agressor i no devia ser tan greu si vivia a prop d’ell.
Ara tenim un cas a Tenerife (Anna i Olivia Gimeno) on el pare li diu a la mare que no tornarà a veure els seus fills… xantatge de fer-li mal… et faré tot el mal que pugui fer-li tant de mal.
EL DRET CIVIL CATALÀ
Consellera Ciuró, un dels principals objectius del Departament de Justícia sobre el que vostè ha posat èmfasi repetidament des de l’inici de la legislatura és l’acció decidida vers el dret civil català.
Les aspiracions de Catalunya de dotar-se d’un ordenament civil propi han topat sempre amb la resistència de l’Estat a acceptar la diversitat nacional. No obstant, el dret civil català al llarg dels segles s’ha mantingut en vigor malgrat haver de lluitar en circumstàncies tan adverses per a la seva conservació com van ser l’anihilament dels organismes creadors de les seves institucions pel Decret de Nova Planta. Des que la Generalitat va recuperar la seva competència legislativa, el nostre dret ha tornat a enriquir-se amb noves normes dictades pel Parlament i el Govern.
El dret civil català, que recordo que regeix amb preferència al dret civil espanyol, respon específicament a la realitat del nostre país i als nostres costums i valors. És un element essencial de la nostra identitat nacional, com vostè ha repetit alguna vegada, juntament amb la llengua i la cultura.
El llibre segon del Codi civil català basteix una de les parts més importants del nostre sistema jurídic privat, el relatiu a la persona i la família.
Per això abordem diferents regulacions i modificacions en matèries sensibles per a les relacions privades de les persones. Com, per exemple, el dret de successions, que en breu adequarem als nous models de família i també a les situacions convivencials d’ajuda mútua. O també el que hem fet recentment de reforçar els drets i l’autonomia de les persones amb discapacitat, adaptant el dret civil català a la convenció de Nova York.
I ahir, darrerament, aprovant un decret llei que el que vol és protegir els menors de la violència vicària, que és aquesta forma també de violència masclista, i, per tant, donant resposta, com dèiem, a aquestes modalitats de fer mal, en aquest cas a través dels fills, com vostè molt bé ha explicat. El nostre dret civil doncs ha d’anar evolucionant i s’ha d’anar adaptant i ha de procurar ser util i recollir les demandes i necessitats. Això és el que es fa.
DADES
A Espanya, 44 menors han estat assassinats com a conseqüència directa de la violència masclista des de l’any 2003, any en què van començar a comptabilitzar-se els crims masclistes. Del total de menors víctimes mortals, 5 corresponen a 2021.
Aquest tipus de violència no apareixia en la Llei de Violència de Gènere de 2004, encara que s’han produït modificacions per a tenir-la en compte. A més, des de 2015 es reconeix als fills les mares dels quals han estat assassinades per les seves parelles o exparelles com a víctimes directes de violència masclista.
Al juny d’enguany va entrar en vigor la nova Llei de Protecció a la Infància, que contempla la suspensió del règim de visites al progenitor als nens que hagin presenciat episodis de maltractament, entre altres aspectes.
DONAR CERTESA A LES DECISIONS JUDICIALS
Els jutges prioritzen que els fills, tot i l’existència d’indicis de violència, tinguin contacte amb els dos progenitors. Volem donar més certeses als jutges, perquè, com vostè ha explicat bé, els jutges fins ara no concedien aquestes distàncies entre els pares maltractadors vers els seus fills, perquè es primava la relació paternofilial amb una concepció vella de dir que el és un maltractador (pot ser un bon pare però un mal marit, parella o company). Això en cap cas és així. El que hem de poder és donar eines als jutges perquè els donin certesa a l’hora de decidir les seves sentències. Per això el que hem fet és dir-los:
«Escolti, quan hi hagi un cas de violència masclista acreditada –per tant, amb una denúncia per fiscalia– o un procediment judicial obert, no es podran donar no només les guardes, sinó tampoc les visites, les estades i les comunicacions amb el progenitor maltractador.» Progenitor o progenitora – per tant, cobreix tots els àmbits–; fins ara, però, els que s’han donat són casos de violència masclista contra la mare.
I, a instàncies de feminismes, hi hem incorporat també un mandat parlamentari del mandat passat on s’insta també que, quan s’obren, doncs, denúncies en temes de violència masclista i la mare rep suport psicològic, també es pugui explorar el menor. Els professionals i les professionals ja ho volien fer, però sovint es trobaven que el maltractador recorria aquesta mesura tan necessària, perquè considerem els nens i les nenes, els joves i els infants, víctimes directes o indirectes de violència masclista, sense cap dubte.
Finalment, això a Catalunya canviarà. De nou, a Catalunya ens tornem a anticipar a l’Estat espanyol en temes de protecció de les persones. Ahir es va aprovar una modificació del llibre segon amb relació a la violència vicària. Felicitats, consellera Ciuró, perquè tota iniciativa destinada a protegir els infants i adolescents de tota mena de violència és una notícia excel·lent.
Pere Albó
Intervenció al Ple, 23 de desembre de 2021
>> Vegeu la intervenció en vídeo