El català, eina essencial per a un país lliure i progressista

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és un dels nostres principals actius d’identitat com a país i de cohesió social. L’inici, fa uns anys, del procés d’independència semblaria que n’hauria d’haver fet augmentar l’ús, a nivell oral i escrit. I tanmateix, això ara sembla una mica posat en qüestió, per la composició sociològica de la població -amb el factor immigratori com a fet rellevant- i un cert desinterès per part de la gent jove.

De tota manera, i contradient la desapareguda i insigne lingüista Carme Junyent, el català no està “en perill d’extinció”. Afirmacions d’aquesta mena poden contribuir a mobilitzar voluntats però resulten exagerades. Altra cosa és que la nostra llengua no hagi deixat de tenir, ni ara, ni en la primera etapa de la democràcia, ni òbviament durant el franquisme, mala salut, poca o molta.

Podem referir-nos, doncs, a una situació d’una certa emergència lingüística. Que només es podrà revertir si s’aconsegueix que el català tingui el màxim valor simbòlic i instrumental alhora. Únicament així s’assolirà que qui vingui aquí ―en referència, singularment, a la immigració― i vulgui formar part d’aquesta societat assumeixi que el català és la llengua pròpia del territori. Tenint en compte que les institucions han de desenvolupar normatives i facilitar els recursos per aprendre la llengua.

En aquest context, un seguit de mesures han de contribuir a fomentar els valors del català des d’un caire integrador i inclusiu. Els afiliats i afiliades a Moviment d’Esquerres de Catalunya, doncs, han de procurar o contribuir a què sigui possible:

• Que el català tingui un paper rellevant en les noves plataformes audiovisuals, tenint també en compte que n’hi ha diverses que operen en altres llengües, sobretot el castellà.
• En aquest sentit, cal incrementar la presència de la llengua en sèries i pel·lícules internacionals d’èxit doblades al català. Igualment, incrementar la presència del català a totes les plataformes, tant a nivell  de doblatges com de subtitulacions.
• Que l’ensenyament del català i en català a les escoles, instituts i universitats estigui del tot normalitzat.
• Que la promoció del llibre en la nostra llengua sigui cada cop més efectiva i visible (llibreries, biblioteques, actes de presentació, clubs de lectura).
• Que es col·labori estretament amb organismes com el Consorci per a la Normalització Lingüística des dels municipis i comarques, i també en programes com el Voluntariat per la Llengua, animant els nostres afiliats a fer-se voluntaris.
• Que es col·labori igualment amb entitats com la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural o la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).
• Que, a l’hora d’adreçar-se en català a qui l’entén, però no el parla, procuri vèncer-se la resistència psicològica que això suposa i tractar l’altre en català amb plena normalitat i també cordialitat. Evitant al màxim, doncs, tota mena de “submissió lingüística”.
• Per això cal trencar amb la dinàmica que el castellà figuri com a llengua d’acollida de la nova immigració, sobretot a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Cal tenir en compte que si ve algú pel carrer, et parla en castellà i li contestes en castellà, aquesta subordinació és percebuda pels joves. També es percep, d’altra banda, que el lleure està fortament castellanitzat. El català, per exemple, recula als caus i als esplais. La dinàmica general de caiguda de l’ús entre la joventut també es compleix a Barcelona.

Altres mesures serien:

• En els mitjans de comunicació en la nostra llengua, procurar ―en una entrevista, per exemple― que l’idioma del locutor/a o presentador/a sigui sempre el català. Si cal, proporcionar al convidat/da que no el parli o no l’entengui aparells de traducció simultània.
• A nivell de Països Catalans, i davant la influència clarament negativa de la dreta espanyola i la ultradreta ―també a l’Aragó―, donar suport i col·laborar tant com sigui possible amb partits i entitats de signe catalanista. Fer del català, doncs, la llengua de cohesió del conjunt del domini lingüístic, avui amenaçada.
• Impulsar al màxim, en aquest cas a través de Junts, el procés d’incorporació del català com a 25a llengua oficial de la Unió Europea.
• Triar aquelles opcions que disposen de la llengua catalana en productes i serveis, amb independència del preu de l’oferta.
• Demanar l’actiu de la nostra llengua en aquells serveis, productes i establiments en els quals el català no estigui disponible.

Tots els indicadors ens diuen que, durant els últims anys, hi ha dos sectors en els quals l’ús de la llengua ha reculat clarament: l’àmbit de la salut i el jurídic. Davant d’això:

• Pel que fa a la sanitat, cal que tant professionals com usuaris s’esforcin en fer servir el català en tot moment i rebutgin qualsevol mena de submissió lingüística.
• I, en el camp jurídic, és necessari vèncer l’evident minorització del català en els judicis i altres procediments, enfront de la pressió de la justícia espanyola.

Les noves generacions han crescut i viuen en un entorn digital. Per això és essencial que el català sigui una llengua plenament digitalitzada, en un món cada cop més globalitzat. Això implica:

• Contribuir a abordar la digitalització del català des de diversos àmbits, amb una presència més àmplia a Internet.
• Ser conscients que la creació de continguts i serveis en català a la xarxa generarà noves oportunitats econòmiques per als parlants de la llengua i contribuirà, doncs, al creixement dels territoris de parla catalana.
• Donar suport a l’Aliança per la presència digital del català, presentada el març del 2023, com a coordinadora d’entitats dels territoris de parla catalana significades en la defensa dels drets digitals de la llengua.

Una de les afectacions més grans en aquest sentit són els resultats de les recerques a Google, en els quals el català se situa per darrera del castellà o l’anglès. Això provoca un perjudici cultural, però també econòmic, en empreses arrelades al territori. Des de la Plataforma per la Llengua s’ha establert contacte amb Google per tal de revertir-ho. També s’ha desplegat, per tots els territoris de parla catalana, la Xarxa de Monitoratge del Català Digital.

Igualment, en l’àmbit dels videojocs, cal contribuir a la creació de nous continguts en català.

Totes aquestes consideracions i mesures constitueixen, per als afiliats i afiliades a MESCat ―partit independentista i socialista― una tasca tan necessària com apassionant. Ara més que mai, som-hi!

Joan Alcaraz
Periodista i escriptor.
Membre de Moviment d’Esquerres de Catalunya (MEScat)