MEScat i la situació del sistema de salut de Catalunya l’estiu de 2024
Escoltades les declaracions de Manel Balcells, Conseller en funcions de Salut, amb relació a les mesures de gestió i organitzatives preses de cara a l’estiu, escoltades les veus provinents dels professionals del sector i, per descomptat, escoltades les persones usuàries del nostre sistema públic de salut, des de Moviment d’Esquerres de Catalunya volem fer les següents consideracions:
Torna l’estiu i, un any més, reapareixen els neguits de la ciutadania per les “reorganitzacions” previstes en la prestació de serveis sanitaris a la població. El conseller en funcions desmenteix que el Departament de Salut estigui fent “retallades” argumentant que “tenim més diners i més professionals que mai i per això no es pot parlar de retallades”. Però des dels centres s’anuncien ajornaments en l’activitat programada, disminució de llits disponibles, adaptació dels horaris d’obertura i tancament dels centres d’atenció primària, no cobertura dels professionals, etc., amb el conseqüent augment de les llistes d’espera, l’empitjorament de les condicions de treball i el deteriorament dels serveis de salut i de la seva qualitat.
Ja no es discuteix la cronificació de l’infrafinançament sanitari, que urgeix revertir progressivament. Segons l’estudi La insuficiència financera de la sanitat catalana revisitada, publicat pel Centre d’Investigació en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) la sanitat catalana necessita 3.000 milions d’euros més per garantir el finançament del sistema públic i no augura bons pronòstics en el seu futur, llevat que es dugui a terme una correcció important. Mentrestant, el Conseller ha assegurat que l’increment de la despesa sanitària és de més de 600 milions d’euros respecte el 2023, que el pressupost del 2023, prorrogat el 2024, és el major de la història del Departament de Salut i que el nombre de professionals contractats en el sistema sanitari públic (SISCAT) ha tingut un augment del 23 % respecte el 2019.
Però tot això serveix de ben poc si, com cada estiu, amb l’excusa del dret que tenen els professionals sanitaris a fer vacances, les persones usuàries veuen alterada, un cop més, una prestació fonamental com és la de la salut. Com si les vacances dels professionals fossin una situació imprevisible o circumstancial.
Tot plegat s’ha acompanyat d’un seguit d’arguments difícils d’acceptar:
- No és que es desprogrami, no; és que es programa en funció de la disponibilitat dels llits i dels quiròfans que, segons el Conseller, a l’agost es preveu que serà del 81% dels llits dels hospitals.
- No és que empitjorem les llistes d’espera, no; és que com que l’activitat diagnòstica, quirúrgica i de consulta externa va, a hores d’ara, per sobre d’altres anys, sembla que és justificable retornar als temps d’espera on érem amb l’excusa d’“organitzar-se millor”.
- No és que no hi hagi una bossa per fer substitucions, no; és que “es farà de manera organitzada” en llocs “puntuals” i no pas “de forma indiscriminada” com altres anys.
- No és que es retalli, no; és que es fa el que “s’ha fet altres anys”. Com si fer el que s’ha fet sempre fos un argument massa sòlid i ajudés gaire a avançar. Tot plegat difícil d’acceptar.
Aquestes mesures afectaran l’accessibilitat al sistema, agreujaran les llistes d’espera i afegiran encara més pressió assistencial al personal sanitari. Modificar horaris a l’atenció primària vol dir més espera i diagnòstics tardans amb més afectació per a les persones. Hi ha centres d’atenció primària que ja saben que no podran comptar amb personal de reforç mentre n’hi ha de vacances però el servei s’ha de proveir amb els professionals disponibles i hauran de reduir la seva activitat per poder-hi donar resposta. Les cirurgies programades experimentaran retards addicionals de tres mesos, que s’afegiran al temps d’espera que moltes persones porten acumulat. I l’activitat no realitzada s’haurà de recuperar; una activitat ajornada com a conseqüència de les “mesures de gestió” per “organitzar-se millor”, així com l’activitat ajornada -i mai explicada- de promoció i educació per a la salut que de ben segur caurà als darrers llocs de les prioritats del Departament.
Potser cal tornar a recordar les conseqüències de tot plegat en la vida de les persones. I no només pel que fa a la situació d’una malaltia sobrevinguda, que és indiscutible. Les persones no fan vacances de la seva situació de vulnerabilitat, ni de la necessitat de cures, especialment aquelles que, per la seva fragilitat, els cal un seguiment ordenat, continuat i segur. Cal garantir que tots els pacients puguin ser atesos, durant el màxim de temps possible, per qui els coneix i hi pot respondre de la millor manera possible.
Si no es pot dur a terme l’activitat, sigui quin sigui el motiu, cal explicar-ho amb claredat. El que no val és “fer pagar els plats trencats” a qui pretén que se li respecti el necessari dret a les vacances, als qui no aproven els pressupostos o justificar-ho dient que “és el que es fa cada any”.
Departament, professionals i persones usuàries hauran de treballar per assolir el consens necessari al voltant del model d’atenció per a la salut i les accions necessàries per fer-lo possible.
Núria Cuxart Ainaud
Infermera i membre de la Coordinadora Nacional de Moviment d’Esquerres de Catalunya