Una estratègia alhora local, social i per la independència, per Toni Comín

Intervenció de Toni Comín a la Convenció Municipalista de MEScat Independentistes d’Esquerra

M’encanta poder acompanyar-vos, encara que sigui d’aquesta manera, un dia com avui, a la Convenció Municipalista de MEScat, que és un dels dies importants per a l’organització, per a tots nosaltres, no cal que us ho digui.

Parlaré de la relació entre el món local, la transformació social com a partit que som d’esquerres, i la independència.

Ho he endreçat a partir de deu petites tesis:

Tesi número 1: MEScat és un partit municipalista

És un partit pel qual la implantació municipal és consubstancial. Sense la nostra implantació municipal, no seríem el que som.

Tenim representants del Parlament de Catalunya, és veritat; també tenim representants del Parlament Europeu, encara que sigui en una situació una mica estranya, però en tenim; i això és consubstancial a l’organització. Tenim molts regidors i moltes regidores en molts indrets de Catalunya i, també, comptem amb persones que han fet política local en molts municipis de Catalunya.

Tesi número 2: Fem política perquè som d’esquerres i perquè som catalanistes

I entenem que les nostres idees, els nostres ideals de justícia social, els nostres ideals de prosperitat, igualtat, la nostra idea de la llibertat de Catalunya, la defensa de la nostra identitat com a poble, tot això necessita ser defensat des de la política. No podríem defensar tot això al marge de la política.
I creiem que els nostres ideals de transformació social necessiten les institucions polítiques per poder ser materialitzats.

Tesi número 3: Els ajuntaments són bàsics

En aquest marc, en tant que eines de transformació social, és dels ajuntaments des d’on, sobretot, es garanteix la convivència; des d’on es garanteix la cohesió social; des d’on defensem la nostra identitat tant a escala local com a escala nacional. És a dir, els ajuntaments són les primeres trinxeres des de les quals construïm i preservem cada dia la democràcia. Sense poder local no hi ha democràcia, sense democràcia local no hi ha sistema polític democràtic.

Tesi número 4: A la Catalunya d’avui, la integració dels nouvinguts, de la nova immigració, és un repte major

I no és la primera vegada: ja ho va ser amb la immigració de la primera meitat del segle XX. I també va ser un repte major amb la immigració de la segona meitat del segle XX, als anys 60 i 70. Per tant, en cert sentit, no és res de nou.
Hem de tornar a fer igual de bé el que ja vam fer en el seu moment: Hem de convertir el catalanisme i hem d’explicar els motius i convertir a l’ideal de l’independentisme tots aquests nouvinguts.
En aquest repte major, que és el de la immigració actual, efectivament els ajuntaments tenen un paper absolutament fonamental, un paper centralíssim. Crec que d’això també en som molt conscients.

Tesi número 5: Els mateixos ideals que ens han portat a fer política són els que ens han portat a ser independentistes

Molts de nosaltres, molts de vosaltres, venim del federalisme. Hem compartit, en aquest sentit, etapes de la nostra vida, una acció política que intentava donar una sortida a les aspiracions del catalanisme a través de la via federal. Venim de l’esquerra federalista, molts de nosaltres; però no som cecs, no som sords; i, per tant, l’experiència històrica de les últimes dècades ens ha demostrat i confirmat que la via federal, en el cas d’Espanya, era una via morta. Així doncs, l’única manera de garantir la prosperitat del nostre país, l’única manera de garantir el nivell de benestar que mereixem com a país, l’única manera de garantir la nostra identitat com a poble, començant per la llengua ―i ara ho estem vivint de manera clara i crua―, és la independència.

Només des d’un estat propi, només amb la República catalana, podrem donar-nos tot allò que ens mereixem com a societat. Tot allò que democràticament ens correspon com a societat, que és la prosperitat econòmica, el benestar social, la justícia social, la nostra identitat i la nostra llengua.

Tesi número 6: Els ajuntaments del nostre país, els ajuntaments de Catalunya, necessiten, necessiteu, necessitem la independència

Perquè ja sabem que un dels problemes més grans que tenim és l’infrafinançament de les nostres institucions, és el dèficit fiscal, l’espoli fiscal. I aquest infrafinançament, aquest mal, no és un mal que només afecti a la Generalitat de Catalunya ―que també, i molt―; també perjudica els ajuntaments.
És a dir, amb una Catalunya independent, els nostres ajuntaments estarien molt més ben finançats i, per tant, tindríeu molts més instruments per fer la feina que tots esteu fent cada dia des dels governs locals.

Amb una Catalunya independent, no en tinc cap dubte, els ajuntaments serien els primers beneficiats. I a partir d’aquí, els nostres ciutadans, que són els més directament afectats amb el grau de finançament que tenen les corporacions locals.

Tesi número 7: Al mateix temps, els ajuntaments són necessaris per assolir la independència

Els ajuntaments són beneficiaris de la independència, però són condició de possibilitat de la independència. Per què? Perquè el 2017 vam aprendre moltes lliçons. Les lliçons de l’experiència del 2017, que és una experiència plena de coses positives.
S’equivoca qui faci un balanç derrotista de l’experiència del 2017.

Una de les lliçons més importants que ens ha deixat ―i crec que ho tenim tots clar―, és que per guanyar l’embat contra l’Estat espanyol, atès que nosaltres en aquest embat des de l’independentisme sempre actuarem de manera estrictament pacífica i estrictament democràtica, ens cal una correlació de forces molt favorable. Encara molt més favorable que la que vam tenir l’any 2017.

I aquesta correlació de forces és possible, la podem construir perfectament. Està al nostre abast però s’ha de construir. En aquesta correlació de forces favorables, els ajuntaments són cabdals, són imprescindibles. Per tant, sense una bona implantació de l’independentisme en el món local, a escala municipal, serà molt difícil ―molt difícil, però no impossible― culminar el camí cap a la independència.

Per tant, els ajuntaments tenen un paper cabdal en el procés històric que ens ha de portar fins a la República catalana.

Tesi número 8. Només farem la independència des de la unitat estratègica

Aquesta lliçó també la vam aprendre del 2017. Des de la divisió de les forces independentistes no farem la independència.
No es podrà fer. Necessitem unitat, unitat estratègica, necessitem sumar totes les forces dels diferents espais polítics que estan a favor de la independència i aquesta unitat estratègica és una condició necessària per culminar el procés i per guanyar aquest embat pacífic contra l’Estat espanyol.

Per això MEScat Independentistes d’Esquerra, l’esquerra independentista, hem apostat clarament per aliar-nos amb Junts per Catalunya.

No és una aliança conjuntural, no és una aliança circumstancial; és una aliança estable, sòlida, estructural. Perquè nosaltres volem contribuir a la construcció d’un front ampli independentista i, per tant, ideològicament transversal, ideològicament plural, que és el que entenem que vol fer Junts; que és, en definitiva, el que és Junts per Catalunya. És el pal de paller d’aquest front ampli, com el seu nom indica.

Tesi número 9: Aquesta aliança amb Junts l’hem de portar a tots els nivells

És important portar-la a tots els nivells. Al Parlament Europeu, evidentment. De fet, jo he fet el camí al revés: soc l’eurodiputat de Junts i, a partir del moment que em vaig fer formalment militant de MEScat, també he esdevingut eurodiputat de MEScat.
Això passa al Parlament de Catalunya, però això s’ha de fer també a escala municipal. És a dir, l’aliança amb Junts a tots els nivells: a Europa, a Catalunya, a escala local. Per tant, a tots els municipis de Catalunya on sigui possible, hem de construir aquesta aliança amb Junts per Catalunya.

Tesi número 10: Al mateix temps, sabem que tenim un país molt divers

El nostre mapa municipal és l’expressió d’una diversitat immensa: Som un país geogràficament molt divers, tant pel que fa a la mida dels nostres municipis com a la població. Hi ha pocs països a Europa de la mida de Catalunya amb una diversitat geogràfica tan gran, amb una diversitat tan gran en l’estructura municipal, econòmica tants municipis de característiques tan diferents, de mides diferents en població, en quilòmetres quadrats, etc.
Amb estructura econòmica, amb configuració social, cultural…

És una gran riquesa. El nostre mapa municipal és l’expressió d’aquesta diversitat. I la implantació municipal de MEScat també expressa aquesta diversitat.

Per tant, som conscients que MEScat està repartida a escala local per molts llocs del territori i que cada realitat és diferent. I per tant, també hem de reconèixer aquest fet, no el podem ignorar. Per tant, hem de ser capaços d’equilibrar aquesta estratègia com a organització política que ens porta a decidir unes determinades aliances amb aquesta diversitat, de les realitats en les quals estem actuant ara mateix a escala local. Hem de fer aquest balanç entre aquestes dues qüestions de manera com l’estem fent: honesta, realista, i transparent. Crec que això ens honorarà com a organització.

Us envio una abraçada immensa i tota l’energia perquè a partir d’avui teniu molta feina. I l’heu de fer amb entusiasme, amb convicció. I des de la coordinadora nacional de MEScat, ja sabeu que estarem al vostre costat i us acompanyarem en tot el que calgui.

M’agradaria poder-vos acompanyar d’una altra manera, no tan digital, més presencial. Per mi serà un plaer poder venir allà on us convingui a donar-vos un cop de mà de cara a aquestes futures eleccions tan importants.

Una abraçada molt gran a tots i fins molt aviat.