Josep Bayerri, nou cronista de Tortosa: "Sempre al servei de Tortosa i del territori"
Josep Bayerri Raga és el nou cronista oficial de la ciutat de Tortosa. Periodista, activista cultural, polític, professor… Bayerri ha treballat tota la vida per explicar Tortosa i situar-la al món. Hem fet una entrevista a aquest polifacètic i actiu militant de MEScat Independentistes d’Esquerra:
A. El cronista de Tortosa
1. Comencem pel final. Fa pocs dies, el primer de juny de 2026, el ple municipal de Tortosa l’ha nomenat cronista oficial del municipi. Què va pensar quan va rebre la notícia?
Ja sabia que em nomenarien. Ha estat una iniciativa del Col·legi de Periodistes de Tortosa des de fa ja un any. Vaig rebre la confirmació al mateix acte d’aprovació pel plenari municipal, acompanyat de la presidenta del Col·legi i el seu antecessor. Lògicament, vaig alegrar-me molt.
2. Durant molts anys ha observat i explicat la ciutat; ara, la ciutat li demana formalment que en preservi la memòria. És una feina diferent de la que ha fet fins ara?
Ser cronista oficial no es diferencia del que porto fent des de fa seixanta anys. Escriure cròniques, abans per als periòdics, ara, un cop a l’any, per a l’ajuntament.
3. Què és exactament un cronista en el segle XXI?
És un nomenament honorífic com abans. De fet, també ho eren des que es va crear a meitats del segle XIX. Només cal recordar els primers: Mesoneros Romano, Jose Zorrilla, Victor Balagué, entre altres. S’escollia gent del món de les lletres que havia destacat des de feia temps.
4. Un cronista d’una ciutat amb les tensions polítiques i identitàries que té Tortosa —entre catalanitat i una certa tradició castellanista, entre el Delta i les terres interiors— pot ser imparcial?
El periodista i el cronista han de ser sempre imparcials. Tot i les conviccions personals, ha de mirar d’escriure des de fora de les tensions.
5. Què li preocupa que Tortosa pugui oblidar d’aquí a vint o trenta anys?
Que no recordi que l’1 d’octubre de 2017, malgrat la repressió espanyola, Catalunya va votar per la independència.
6. La memòria d’una ciutat es construeix més a partir dels grans esdeveniments o de les petites històries?
Tot suma, malgrat que al cronista oficial li toca deixar escrits els esdeveniments singulars.
7. Quan pensa en la Tortosa de la seva infantesa, quina és la primera imatge que li ve al cap?
Quan jo era petit, a meitat dels quaranta, Tortosa estava en plena reconstrucció després de la hecatombe del front de guerra. Recordo cases tombades i obres. Els xiquets tocaven la flauta pel carrer amb els flabiols del gran òrgan renaixentista de la Catedral, destruït per les bombes.
B. El periodista
8. Vostè ha exercit el periodisme en una època en què la professió ha canviat radicalment. Quan va descobrir que volia dedicar-se a explicar el que passava al seu voltant?
Quan tenia 18 anys, pel meu tortosinisme creat llegint llibres de principis de segle que enaltien el sentiment de pàtria. Calia que el nom de Tortosa es projectés al món.
9. Què tenia d’especial la Tortosa dels anys seixanta i setanta per a un jove que volia fer periodisme?
Que començava a sortir del pou, malgrat les dificultats per recuperar la passada grandesa per culpa del domini provincialista de la capital i la mediocritat del dirigents locals.
10. Quin és el primer article que recorda haver escrit, i de quin tema tractava? El signava amb el seu nom o amb pseudònim?
El primer article fou a la revista catòlica del bisbat, tenia 16 anys. Després van seguir guions per un programa folklòric de Ràdio Tortosa. El definitiu el 1963, als 19 anys, que vaig demanar ser corresponsal de «La Vanguardia» i van contestar-me afirmativament. La primera crònica es publicà el 3 de gener de 1964. Vaig tenir una gran alegria i endegà el meu maridatge amb el periodisme.
11. Ha fundat mitjans, ha dirigit publicacions i ha impulsat projectes comunicatius. Què costa més: escriure una notícia o crear un espai perquè els altres la puguin escriure?
Escriure és fàcil si estàs acostumat. Crear un mitjà és difícil, especialment durat el franquisme.
12. Hi ha alguna notícia o reportatge que consideri especialment important en la seva trajectòria? No necessàriament la més famosa, sinó aquella que el va marcar personalment.
El gener de 1966 vaig obtenir el Premi “Manuel Brunet” de Periodisme que convocava la revista “Destino”. Fou un treball sobre el Carrilet de Tortosa-La Cava, que era una aproximació al món del Delta de l’Ebre. Allí vaig conèixer Josep Vergés, Nestor Lujan i Baltasar Porcel i se’m van obrir les portes de “Destino” on publicar amb els escriptors catalans més importants de l’època; Vicens Vives, Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Sebastià Joan d’Arbó, Santiago Nadal…
13. Quan va posar en marxa Ebre Informes, què trobava a faltar en el panorama mediàtic de les Terres de l’Ebre?
A Tortosa hi havia des de 1957 un setmanari, “La Voz del Bajo Ebro”. Jo i molts demòcrates consideràvem que calia un altre periòdic, que no depengués directament del franquisme i em vaig llançar a fer-ho. Vaig haver d’estudiar la carrera de periodista, registrar el títol, crear una empresa editora i que s’autoritzés una capçalera. Finalment, el gener de 1978 sortia «L’Ebre Informes».
14. El periodisme local sovint és vist com un gènere menor. Vostè hi ha dedicat bona part de la vida. Què sap un periodista local que difícilment sap algú que mira el territori, per exemple, des de Barcelona?
El periodisme local sempre ha estat en contacte amb la realitat. Els que fan informació no són una casta aïllada, com els periodistes de les capitals que la viuen des dels despatxos de la redacció, sinó sovint formen part de la notícia i són protagonistes i informadors.
15. Abans, els periodistes arribaven tard però sabien més coses; avui la cosa ha canviat: arriben immediatament però potser no estan tan documentats. Comparteix aquesta sensació?
Abans els periodistes tenien els seus arxius, malauradament ara se’n fien massa de Google. Tenen molta informació però no la contrasten.
16. Avui col·labora amb el Setmanari l’Ebre. Com ha canviat el periodisme local en cinquanta anys? Quin n’és el principal perill avui? (la precarietat econòmica, la pèrdua de lectors, o la confusió entre informació i opinió…)
El periodista té tres vessants: informador de carrer, redactor de periòdic o articulista d’opinió. Jo he viscut les tres etapes per separat. Ara està tot molt barrejat i el lector no sap què té davant, aquest es un perill que genera confusió.
17. Què s’ha perdut i què s’ha guanyat amb la transformació digital dels mitjans?
S’ha guanyat rapidesa i actualitat i s’ha perdut frescor, espontaneïtat i personalitat.
C. L’activista
18. Vostè ha promogut institucions de comunicació al territori, com l’Associació de Comunicadors de la Regió de l’Ebre. Què l’ha mogut a promocionar aquestes organitzacions?
Sempre el servei a la Tortosa i el territori. Crear entitats era avalar la personalitat diferenciada del territori (la Vegueria) que l’estructura franquista li denegava sotmetent-la a la província.
19. La seva trajectòria mostra que mai no ha entès la cultura com una activitat accessòria. D’on neix aquesta preocupació pel patrimoni, la història i la identitat del territori?
La història i la cultura eren l’única manera de salvar la identitat a nivell a Catalunya i a Tortosa.
20. Les Terres de l’Ebre han viscut llargues dècades sentint-se perifèriques. Aquesta sensació encara existeix? Què farà que deixi de ser així?
El Congrés de Cultura Catalana de 1977 va proclamar que Tortosa era «la cruïlla dels Països Catalans». A partir d’aquell moment va deixar de ser perifèrica per a ser central.
21. Quin ha estat el gran canvi que ha viscut el territori durant els darrers cinquanta anys?
El setembre de l’any 2000 es constituïa la Plataforma en Defensa de l’Ebre en oposició als projectes de transvasament del riu. És l’esdeveniment social més important del darrers anys que crea un nou paradigma de la identitat territorial: el concepte tortosí és superat pel concepte ebrenc i el territori esdevé protagonista sobre la ciutat, recuperant conceptes com la diòcesi o la ilercavònia.
22. Els territoris es construeixen també a través dels relats. Qui explica avui les Terres de l’Ebre? Qui conserva realment la memòria d’una ciutat?
Les terres de l’Ebre avui s’expliquen a través dels relats dels escriptors actuals i la seva memòria s’eternitza amb els llibres. Hi ha alguns llibres que cal llegir per apropar-se a la realitat.
23. Quan mira els joves periodistes, escriptors o activistes culturals del territori, hi veu continuïtat o ruptura respecte a la seva generació?
Crec que hi ha gent molt bona entre les noves generacions. L’autèntica continuïtat sempre suposa una part de ruptura però la idea de fons: la ciutat, el territori i l’Ebre, subsisteixen.
24. Creu que una ciutat necessita mites? Necessita referents compartits? Com es construeixen?
Les ciutats, les ideologies, i tots les activitats humanes necessiten mites per donar-hi un caràcter col·lectiu. Els mites els creen els fets i la historia però també, per desgràcia sovint, els interessos.
25. Quins personatges de Tortosa mereixerien ser més coneguts pel conjunt del país?
A més dels històrics Cristòfol Despuig, el rector de Vallfogona, Felip Pedrell, Agustí Querol, Francesc Gimeno i els tortosins d’adopció Marcelino Domingo i Federico Mayor Zaragoza. Hi ha persones que he tingut la sort de conèixer i compartir projectes: Jesús Massip, Gerard Verges, Manolo Perez Bonfill, Zoraida Burgos i Ricard Salvat. Pel que fa al territori; Artur Bade Desunvila, Sebastià Joan Arbó, el metge Jaume Ferran i el canonge Joan Baptista Manyà.
D. El polític
26. Vostè no només ha observat la política: també n’ha format part. Va ser un dels fundadors del PSC a les Terres de l’Ebre i va impulsar l’Assemblea Democràtica del Baix Ebre. Militava, doncs, mentre feia periodisme. Què el va portar a fer aquest pas? Com ho conciliava?
Els anys setanta, quan lluitàvem contra la dictadura, assolir la llibertat era prioritari i el periodisme estava supeditat a la militància. Ara és diferent. El pluralisme ideològic és un bé superior; el periodista pot tenir idees polítiques però ha de garantir que tothom les conegui per valorar el que opina. En entrar de Tinent d’alcalde a Tortosa, vaig deixar la direcció del Setmanari.
27. Què va aprendre com a regidor que no hagués pogut aprendre només des de la redacció d’un diari?
Des de la redacció només tens els límits de l’autocensura que la pots aplicar com vols, acceptant les conseqüències si és el cas; des de l’administració mana la burocràcia i la jerarquia de poders, que ho frena tot i no pots evitar-la.
28. És més difícil gestionar una ciutat o explicar-la?
Per a mi, gestionar-la. Explicar-la és un plaer, si estàs acostumat a les lletres.
29. Ha conegut la política local des de dins durant dècades. Quin és el principal error que comet la ciutadania quan jutja els ajuntaments?
Pensar que l’ajuntament ho ha de resoldre tot i no acceptar que molts assumptes depenen directament de la iniciativa ciutadana, com passava fa dos-cents anys
30. I quin és el principal error que cometen els polítics quan es relacionen amb la ciutadania?
Considerar-se superiors. Sempre que tinc ocasió recordo als polítics el que li deia a cau d’orella l’esclau que sostenia la corona de llorer quan el general victoriós desfilava per Roma: «Memento mori. Recorda que ets solament un home».
31. Ara és membre de MEScat Independentistes d’Esquerra. Què l’ha portat a afiliar-se a aquest partit? Què és el que més en valora?
Jo crec que MEScat és la reedició del MSC, el partit al que em vaig afiliar el 1972 i fou la base per construir el socialisme. Amb el MSC vaig passar a la CSC, al PSC-Congrés i al PSC-PSOE fins el 2014, que el vaig deixar quan va votar en contra del dret a decidir.
32. Mirant enrere, hi ha alguna decisió pública de la qual se senti especialment orgullós? I alguna que, amb els anys, hauria fet diferent?
Haver promogut la celebració del bimil·lenari des de, me¡oment que August li atorga la condició de ciutat romana. Potser si fos ara hauria forçat que es fes diferent, més popular i menys formal i oficialista.
E. El país, la vida i el llegat
33. Vostè ha estat periodista, activista, sindicalista, regidor, impulsor d’entitats i ara cronista oficial. Si hagués d’escollir una sola definició, com li agradaria ser recordat?
Es queda curta; hi ha més. Quan tenia vint-i-pocs anys, durant molt de temps era Aparellador Urbanista i em vaig dedicar a les obres i deu anys a ser president del Col·legi. Quan ja havia fet els cinquanta, a l’ensenyament com a profe d’institut i tècnic docent. M’agradaria ser recordat per tot especialment pels companys i companyes que tenia en cada etapa de la meva vida.
34. Què ha après sobre les persones després de tants anys observant la vida pública?
Els éssers humans són bons per definició, però de vegades l’ambició de poder, diners i egoisme corromp les persones i les fa dolentes. És la condició humana i cal tenir-ho en compte i saber oblidar.
35. Hi ha alguna idea que defensava amb convicció als trenta anys i que avui veu d’una altra manera? I, d’altra banda, quins principis no ha abandonat mai?
Els anys de la meva joventut era creient i practicant cristià; després vaig anar evolucionant cap al marxisme revolucionari per acabar al socialisme autogestionari on continuo. Tot suma. Les persones som fruit de l’evolució intel·lectual. Hi ha principis que sempre he defensat: el preàmbul de la declaració de Thomas Jeferson; els de la revolució francesa de 1789 i el dret dels pobles a escollir el seu futur col·lectiu versus la independència de Catalunya.
36. Què és el més important que li ha ensenyat Tortosa?
A estimar-la malgrat la seva decadència.
37. I què espera haver aportat vostè a Tortosa?
Ànims per creure en el seu futur.
38. Quan pensa en el futur de la ciutat, què li dona esperança?
Quan parlo amb el meu únic net David, que té 12 anys, i ho fem com si fóssim grans.
39. Hi ha alguna pregunta que li hauria agradat que li fessin i que mai no li han fet?
Com ho hem fet la meua dona i jo per estimar-nos sense parar des que teníem 18 anys?
40. I quina seria la resposta?
Senzillament: estimar-nos com a persones. Sant Joan de la Creu va dir: «al final de la nostra vida se’ns jutjarà per l’amor».
41. Ara que ha estat nomenat cronista oficial, imagini que d’aquí a cent anys algú obre un llibre seu per entendre com era la Tortosa del nostre temps. Què li agradaria que hi trobés: una ciutat? una societat? una manera d’entendre la vida?….
Les arrels de la cultura mediterrània: ibèrica, romana, sarraïna, cristiana, emmurallada, enderrocada i reconstruïda, episcopal, renaixentista, conservadora i revolucionària, modernista, decadent, però sempre, malgrat tot, sempre, viva.