La meva guia per a aquest 11-S
Article de Salvador Cardús al Diari Ara
Els independentistes no estan cansats del procés sinó impacients per arribar al final
1. Sóc dels que creuen que es malinterpreta l’estat d’ànim dels qui aspiren a la independència de Catalunya. En general, no s’està cansat del procés. El processisme ha sigut un invent dels que han de dissimular que l’havien entrebancat, o dels malfiats impenitents. El que s’està és impacient per arribar al final. Per això, com assenyalen els estudis d’opinió -i en contra dels profetes de calamitats-, no hi ha desercions en l’independentisme. On hi hauria d’haver desesperació és a la banda de l’unionisme. I el 12-S encara n’hi haurà més.
2. Insisteixo a dir que el principal adversari de la independència és la poca confiança en la pròpia capacitat d’aconseguir-la. I això sense comptar amb l’aversió al risc que es pot produir en el moment de la veritat. És l’esperit assertiu allò que s’encomana i s’escampa. La desconfiança l’han afavorit debats interns com el del RUI, perfectament prescindibles. O acusacions infundades de feblesa d’uns cap a d’altres, per poder-se presentar com a legítims hereus de la victòria final. I, encara, per les retòriques precipitades d’exclusió ideològica abans de tenir les claus d’entrada al nou territori polític. Aquest 11-S ja no és “per pressionar el Govern”, sinó per transmetre-li la seguretat que tothom serà al seu lloc fins al final.
3. La mobilització descentralitzada d’enguany m’agrada perquè trenca amb la temptació de voler competir contra nosaltres mateixos per veure si cada any som més. La cinquena gran mobilització no ha d’anar de batre rècords de Llibre Guinness, sinó que ha de mostrar la perseverança i fortalesa de les voluntats. Cal que l’independentisme es convenci, com em va ensenyar l’amic Jordi Barbé -científic, casteller i judoka-, que “el suau pot vèncer el dur, i el feble al fort”. També en política.