L’objectiu: Frenar l'extrema dreta europea
Article d’opinió de Carles Ferreira, secretari d’acció política de MES
La primera volta de les eleccions presidencials franceses celebrades el passat diumenge han donat com a vencedors al socioliberal Emmanuel Macron i a la ultradretana Marine Le Pen, que s’enfrontaran novament el proper 7 de maig. Per darrere d’ells s’han situat François Fillon (conservador) i Jean Luc Mélenchon (esquerra alternativa). El socialista Benoît Hamon, víctima de la impopularitat d’Hollande, ha obtingut els pitjors resultats històrics del PS.
Aquesta contesa electoral manifesta, de nou, la desafecció d’una part dels ciutadans dels països occidentals cap a les opcions polítiques tradicionals. França no ha estat, en aquest sentit, una excepció. Els partits que s’havien repartit el poder en les darreres dècades han obtingut, tan sols, la confiança d’un de cada quatre francesos. L’impacte de la crisi econòmica de 2008 està transformant profundament els sistemes polítics nacionals i el seu mapa de partits, i no sabem encara com acabarà cristal·litzant el turbulent moment polític que estem vivint.
A França, han passat a la segona volta dos projectes diametralment oposats: l’un, el de Le Pen, que defensa un model de societat tancada, homogènia, i reivindica un replegament cap a l’Estat nació clàssic amb un discurs marcadament xenòfob. Macron, per la seva banda, és un ferm europeista de vocació cosmopolita que, amb una oratòria eficaç i una elevada tirada mediàtica, ha aconseguit guanyar unes eleccions sense cap partit al darrere i amb molt pocs mesos de campanya.
El programa de Macron, però, no és nítidament progressista. De perfil liberal en allò econòmic, proposa retallades, aprimar el sector públic, reduir els impostos o incrementar la despesa militar. Tanmateix, al davant té el fantasma d’una extrema dreta en auge que pot posar en seriós perill els drets i les llibertats de tots, i molt especialment d’aquells que no encaixen en els cànons etnonacionals fixats per la líder del FN. Per responsabilitat, doncs, cal donar suport a Macron. L’objectiu, frenar l’extrema dreta.
One Response to L’objectiu: Frenar l’extrema dreta europea
Sap greu la debacle de Hamon, però és evident que el PSF haurà de revisar moltes coses. No pots -com han fet Valls o Hollande- dir que no recolzaràs el teu candidat simplement perquè has perdut les eleccions internes. Els partits han de ser oberts i porosos, d’acord, però també observar una certa disciplina i unitat d’acció. Si no, fots el camp, i punt.
El que passa és que viure a la intempèrie, sovint, és dur, i compten més els interessos…
Dit això, a l’Hexàgon toca, ara mateix, votar Macron. Ni que sigui com un gran vàlium per evitar mals pitjors. Mentrestant, que el PSF procuri reconstruir-se i de passada, quan en sigui capaç, llenci una mica -o força- el seu llast jacobí.