"La inclusió social i la crisi", Apunt Setmanal signat per Marina Sánchez Casanovas
La desigualtat social es converteix en un dels reptes clau per la política del futur. La crisi ens ha fet evident que el sistema econòmic, social i polític actual no funciona. Ara, molta població que mai hagués imaginat trobar-se en situació de pobresa, és conscient de la seva vulnerabilitat, de la seva incertesa davant el futur degut a factors externs que se li escapen.
Però moltes persones i famílies ja vivien en aquestes circumstàncies, en aquest país, abans de la crisi. Eren els pobres, els “altres”. Per a ells la crisi és la normalitat. Les taxes de Pobresa i desigualtat en aquest país ja eren elevades abans de la crisi, comparades amb els països de la Unió Europea, però no ho volíem escoltar. Per tant, no és que no funciona el sistema davant d’una crisi sistèmica; el sistema simplement no funciona.
La pobresa, l’exclusió i la desigualtat social són el pitjor maltractament que pot patir qualsevol esser humà i són els fenòmens que mesuren la qualitat de qualsevol model socioeconòmic.
La crisi, aquesta estratègia que promou la por i la submissió, es pot convertir en la clau de volta per entendre que ha arribat el moment de fer canvis estructurals que eliminin el risc que les nostres vides no siguin dignes de ser viscudes.
Les preguntes són: Volem viure en un país on hi hagin ciutadans que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques; on es mantingui la dita de “Siempre ha habido pobres y siempre los habrá”; on convisquin amb normalitat el luxe i la misèria; on el nostre futur depengui de la nostra família d’origen, del nivell educatiu que haguem pogut assolir, de si patim qualsevol discapacitat, del lloc on hem nascut, dels diners que tenim, de l’edat, de la nostra salut, etc.?
O volem una societat inclusiva en la qual cadascú pugui ser lliure i autònom; on tinguem dret a tot el necessari per mantenir la vida (vivenda, aliments.. ); on tothom que ho vulgui senti que forma part d’una comunitat amb drets i deures; on sentim que se’ns escolta i es confia en nosaltres; on es respecta la nostra cultura i la nostra llengua i la dels nouvinguts. Una societat en la que puguem educar els nostres fills i continuar formant-nos tota la vida; en la que el treball sigui una activitat i no un càstig i la corrupció sigui una conducta no tolerada; en la que les institucions i les organitzacions es situen al costat de la gent…
Seria injust no reconèixer els grans avenços que hem fet en aquests darrers 30 anys. Catalunya havia estat capdavantera en política social, però no ens podem permetre el luxe de no reaccionar davant dels passos enrere que vertiginosament ens imposen. Tenim la gent que no accepta i no es sotmet. Que ha mostrat la seva consciencia col·lectiva i que es comunica a la velocitat de la llum.
Ara tenim l’oportunitat, una altra vegada, de construir junts el nostre país. Tenim la gent millor preparada que mai, culta, pacífica, democràtica, solidària i lliure que ens esperona. Ha arribat l’hora de la política al servei d’uns ciutadans disposats a canviar-ho tot. Per a ells, però també per a les generacions futures. És la nostra responsabilitat deixar-los una Catalunya millor de la que vàrem trobar, justa, inclusiva, oberta, participativa, sostenible, col·laborativa, intel·ligent, creativa, respectuosa, solidària i per què no? feliç.
Marina Sánchez Casanovas