Informació, llibertat compromesa. Apunt setmanal signat per Pau Miserachs

[spacer]

Quan encara tenim  periodistes segrestats a Siria i altres com el jove  José Couso mort a Irak  com també el jove Julio Anguita, en circumstàncies que mereixen una investigació,  malgrat les pressions de les noves potències que volen liquidar la justícia universal, hem de veure també com la professió periodística des de 2008 ha perdut a l’Estat espanyol  més de 11.500 llocs de treball i el tancament de més de 284 mitjans, als que hem d’afegir  Canal 9 a València i les limitacions lingüístiques a Balears.

En canvi, quan a terres valencianes ens clausuren els repetidors de TV3 i Catalunya Radio, rapidament els seus espais radioelèctrics han sigut ocupats per emissores pirates a les que ningú diu res. I ara descobrim que a la Comunitat Valenciana  sembla operen més de 300 emissores de les anomenades pirates, és a dir sense llicència per emetre que  no sembla vegin clausurades les seves emissions. La tolerància  no és  a la  València oficial per les emissores de parla catalana doncs.

Segons també conten les notícies publicades pel Sindicat de Tècnics d’Hisenda, a València es  belluga un 26% del seu PIB en diner negre, d’acord amb la mitjana nacional espanyola. És a dir es tolera el frau fiscal en proporcions alarmants ben superiors sens dubte a la mitjana europea.  Una economía submergida a Espanya de més de 250.000 milions d’euros és una dada que també demostra  que les dades del PIB no són les que  oficialment donen al Ministeri d’Hisenda. No sabem quina part beneficia la comunicació sense llicència o si promou el silenci.

Aquestes realitats que anem descobrint i ja no es poden amagar, com la  dels mateixos papers de Salamanca, els requisats per les tropes franquistes a Catalunya el 1939, que  encara no ens han tornat tots, produeixen desinformació i deformació de la opinió en una ciutadania cada dia més allunyada de la acció política dels partits convencionals,  decebuda de la manca d’esperit crític dels mitjans, que es tapin coses que cal saber, que la transparència sigui de paper .

Malgrat la situació emergeix la informació i la opinió digital en xarxa que circula pels Canals de les noves tecnologies de la comunicació no convencionals  que no entenen de censura ni de limitacions informatives de segons què i de segons qui. El Codi Europeu de Deontologia del Periodisme també precisa que els comentaris sobre aconteixements o accions referides a persones o institucions no hauran d’intentar negar o amagar la reealitat dels fets o de les dades.

Els  propietaris dels mitjans de comunicació, els poders públics, els partits i els grups de pressió no es poden considerar propietaris de la informació considerada avui un dret fonamental, per què el pluralisme dels mitjans, la llibertat d’informar exigeixen que tothom sigui igual pel món de la informació, la qual cosa vol dir  que, respectant el principi de veracitat, la informació  legítima constitueix un dret fonamental  internacionalment reconegut que no es pot ignorar, ni condicionar ni mediatitzar.

Els mitjans informatius, com diu el Codi Europeu de Deontología del Periodismo, són de gran importància per el desenvolupament de la personalitat dels ciutadans com també per la evolució de la societat i  de la vida democràtica.  Els ciutadans tenen un dret  fonamental  indestructible a la informació dins del marc del respecte als valors democràtics. Les opinions honestes són legítimes, tenint a més en compte que els destinataris de la informació són persones, no masses. En cap cas els mitjans s’han de convertir en poders i contrapoders no representatius dels ciutadans  i tampoc no  sotmesos al control democràtic com els poders públics..

Els mitjans, però es deuen als seus destinataris, la ciutadania. Els ciutadanas volen  i tenen dret a estar ben informats, amb total transparencia, amb informació obtinguda a travers de mitjans legals i ètics.

En una societat política ambigüa com la nostra en la que ni dreta ni socialisme convencional sedueixen la ciutadania, en risc de decreixement i de pobresa creixent, la utilitat i també oportunitat de la llibertat de la informació ha de reivindicar la  lliberació dels periodistes segrestats per què no informin el que veuen, exigint a l’ensems als poders públics que facin respectar els drets dels informadors a exercir la seva professió amb plena llibertat en qualsevol lloc i circumstància, sense censures ni coaccions. I a més el Govern espanyol es proposa liquidar la <<justícia universal>> que sembla molesta a les grans potències.

La llibertat d’informació ha de donar empara els periodistes per accedir a la informació on es produeix, amb independència dels sistemes jurídics i religiosos dels diferent territoris del món. Caldrà separar els conceptes normes jurídiques i pressió social, definint però la tasca informativa com lícita en front de qualsevol tipus de control.