"La vida..." reflexions de l'Àlvar Roda per l'Apunt d'aquesta setmana
Ja tenim aprovada la Llei de Consultes i esperem el Decret de convocatòria del President. Cal dir que hi hauran moltes interpretacions jurídiques i que caldrà molta paciència per acceptar que ens deixin o no fer-la. Sembla, segons els socialistes del PSC, que la Llei no serveix per fer les preguntes que ens proposen CiU, ERC, ICV i les CUP.
El Govern de la Generalitat i els cinc partits que donen suport a la consulta han d’estar molts segurs que amb aquesta Llei podem aconseguir l’objectiu desitjat, però també han d’estar preparat per dir a la ciutadania que això podria no ser possible i, entenc, per explicar que això ens aboca a unes eleccions anticipades i que no seran plebiscitàries. Segons com es gestionin la frustració o l’èxit tindrem la mida de la capacitat e intel·ligència política dels nostres governants
Pensant en les municipals, i tal com veig el panorama, serà difícil trobar punts de confluència de les esquerres. Cada poble i cada ciutat tindrà les seves diferències personals i polítiques i caldrà posar-hi molt de seny a l’entorn del projecte polític o gestió de la ciutat o del poble que siguem capaços de proposar. NECat ha de tenir un paper mediador entre tanta confluència i escollir a les persones que siguin més adients, rebutjant oportunismes i personalismes que, de segur, apareixeran.
Entre tanta política un s’oblida que la vida té altres incentius molt més interessants, com són, per exemple, les vacances. Temps de reflexió, d’estar amb la família o no, de llegir, d’escoltar els ocells, de veure una nit d’estels a la muntanya, d’acompanyar-se d’amics i amigues…, o de perdre el temps inútilment, que també es bo per l’esperit.
Aquets últims mesos en que he estat convalescent, i per tant fora de combat, he rebut infinitat de missatges de suport que m’han ajudat a passar el mal tràngol. Vull aprofitar aquest espai per agrair públicament totes i cadascuna de les mostres d’estima de companyes i companys que m’han ajudat a continuar tenint il·lusió per viure.
Un, que ja té una certa edat, mira enrere i veu el treball fet, tantes iniciatives socials o empresarials, la família, els fills i els nets…, però, sobre tot, veu les amistats i els familiars que has deixat en el camí i els que encara estan presents. Tot plegat t’ajuda a entendre que ha valgut la pena arribar fins aquí i decideixes prendre la decisió de fer un pas al davant i agafar l’opció que et dóna la llei; desprès d’haver cotitzat durant 41 anys em pertoca una jubilació parcial que m’ofereix ara la immensa possibilitat de fer altres activitats. Me’n he adonat que la vida és curta i que cal aprofitar cada moment, cada instant. Estimar sovint és molt més fàcil del que diuen.
Que tinguem sort!
Àlvar Roda, membre del Consell de Nova Esquerra Catalana