L'Apunt Setmanal de l'Edgar Rubio, "En mans de la ciutadania"

Després d’una setmana en que els esdeveniments ens han sorprès a molts per la velocitat d’actuació per part del govern de l’Estat i del Tribunal Constitucional, val la pena fer una recapitulació.

L’eufòria de molts dissabte passat en veure el president Mas signar el decret de la convocatòria del 9N, un cop publicat prèviament al butlletí de la Generalitat, es va esborrar tot just dilluns. No havien passat ni dos dies quan es va anunciar que el Consell de Ministres disposaria dimarts del recurs per la suspensió, per part del Tribunal Constitucional, de la Llei de Consultes no referendàries i del Decret de convocatòria.

Arribat aquest moment, el Govern decideix parar la campanya pel 9N però no aturar la convocatòria. La lectura que en fa el govern espanyol, Partit Popular i Ciutadans es de desobediència; una desobediència que es fa ben  evident dimecres passat, quan el Parlament segueix endavant amb l’elecció dels membres de la Comissió que vetllarà perquè el 9N es faci un procés amb plenes garanties.

Tot plegat, aquesta setmana ens ofereix una imatge d’unitat per part de les forces amb representació favorables al Dret a Decidir que contrasta amb la no unitat de les forces que no en són favorables. La d’aquestes és, evidentment, una postura d’immobilisme respecte un dret que tots els ciutadans europeus hauríem de tenir, el dret a decidir el futur del nostre país. Un immobilisme que no admet una llei que no es planteja res més que saber la opinió dels catalans i les catalanes per iniciar, si així ho vol una majoria, un procés que podria acabar amb la independència o, en un canvi, en l’estat de la nostre autonomia.

Ciutadans i ciutadanes de la resta de l’Estat es miren aquesta actualitat política catalana  amb admiració uns, amb curiositat altres i també, perquè no dir-ho, amb clar rebuig per part d’altres. En les darreres setmanes han vist com la evidència de que Catalunya vol “marxar” ja és innegable i ho han fer amb perplexitat. Un estupor ben justificat, en bona part, si tenim en compte les declaracions de la majoria de polítics espanyols i els punts de vista que els ofereix la premsa estatal. Tots hem pogut sentir que “Voltarem per l’espai sideral si marxem d’Espanya”, que “Catalunya està al límit de perdre els seus privilegis si segueix en aquest camí”…

Privilegis? Quins privilegis? Potser parlem de la disminució del pressupost en infraestructures de cara al 2015 a Catalunya? O de l’ofec fiscal al que estan sotmesos molts petits i mitjans empresaris catalans? D’uns sistemes  sanitari i educatiu cada cop més deficients, en bona manera a conseqüència d’unes retallades a les que ens ha obligat el govern de l’Estat?

Ara, més que mai, és en mans de la ciutadania catalana votar el 9N. Sembla que la classe política catalana va posar aquest mateix dissabte fil a l’agulla acordant en reunió seguir endavant amb el Procés avançant fermament cap a la consulta.

El dia 9 de Novembre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenim un compromís amb el nostre futur. Serà el moment de no perdre l’oportunitat de construir una Catalunya millor; una Catalunya nova en la que segur que molts tindrem molt a dir sobre el que esperem d’aquest nou estat i, el que és més important, una Catalunya en la que moviments com Nova Esquerra Catalana oferiran un espai on aquestes veus seran escoltades i tingudes en compte.