Violència contra les dones, comencem per educar bé els infants
Cada 25 de novembre commemorem el dia contra la violència cap a les dones. Aquest problema social creixent mereix la sensibilització de la societat envers les dones que el pateixen, la visibilització del drama que moltes dones tenen en el seu entorn més immediat i l’actuació de les administracions i la justícia per a detectar-ho, denunciar-ho i condemnar-ho.
Cal que totes les agressions siguin denunciades, i cal que les persones de les comissaries que reben les denúncies entenguin, comprenguin, acompanyin i actuïn sobre les denúncies de les dones agredides. Encara sentim massa dones que expliquen que no se les creuen, o que han fet que se sentissin culpables en lloc de víctimes en el moment de la declaració.
Una de les accions que cal fer per a reduir-ho és millorar l’educació als infants i joves, i és al que em referiré ara.
L’educació sexo-afectiva dels infants i joves ha de contemplar necessàriament l’educació en dos aspectes fonamentals: el respecte i el consentiment de l’altre. La clàssica educació sexual que molts infants han rebut de la família o de l’escola i entorn – amb un caire molt sanitari, diguem-ne – ha estat basada en el coneixement dels aspectes morfològics del sexe dels homes i les dones, en el coit com a sistema de relacionar-se gairebé en exclusiva, i sobretot de la manera d’impedir els embarassos i evitar el contagi de malalties. No està generalitzat que s’eduqui en la relació d’afecte, en l’amplitud de l’expressió física d’aquest afecte, en el respecte als límits que posi un i l’altre i en el necessari coneixement del propi cos en aquest àmbit, per a determinar els límits a pactar amb l’altre en el joc sexual.
Estem incorporant el “No és no” com a lema ràpid per a recordar que cal respectar els límits del desig de la dona. Realment, caldria recordar que la frase de l’autèntic i sincer consentiment: “Només Sí és Sí”.
L’educació en el consentiment i el respecte ha de començar de ben petits. Ara bé, hi ha una altra educació paral·lela que està íntimament lligada a la sexo-afectiva, i estic parlant del que cal ensenyar en el moment del regal del primer telèfon mòbil als nens a partir de 10 o 11 anys.
Tenir telèfon mòbil és tenir accés a internet, amb la facilitat d’accedir als continguts educatius i lúdics i sobretot relacionals que els nens van defensant mentre els demanen als pares. La mateixa facilitat, però, la tenen per a accedir a continguts pornogràfics que els fan mal, per què distorsionen el que han de conèixer sobre el sexe a la seva edat, normalitzen pràctiques potser agressives i sovint vexatòries envers la dona a l’acte sexual, cosifiquen la dona i donen imatges absolutament en contra dels valors de les relacions sexo-afectives sanes, que és el respecte i el consentiment.
En l’increment de la violència cap a les noies, crec que l’augment i facilitat d’accés a la pornografia des de l’adolescència (de vegades infantesa) també hi té força incidència. Les plataformes digitals, els governs, totes i tots ens hi hem de posar seriosament per a contenir-ho.
Roser Maeso i Alemany
Membre de MES, Moviment d’Esquerres