
1 de maig: Per una feina digna també per a les persones amb discapacitat a Catalunya
El primer de maig, Dia Internacional dels Treballadors, és una jornada per reivindicar drets laborals, però també per assumir responsabilitats col·lectives com a país. I en aquest camí, no podem obviar la realitat de les persones amb discapacitat, que continuen patint barreres estructurals i normatives per accedir i mantenir una feina en condicions d’igualtat.
Situació actual a Catalunya
A Catalunya, segons l’últim informe de l’Observatori del Treball i Model Productiu, la taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat és del 30,3%, molt per sota de la mitjana general (prop del 70%). A més, gran part dels contractes són temporals, a jornada parcial i en sectors amb baixa estabilitat i sous reduïts.
Tot i disposar d’eines legals, com la reserva obligatòria del 2% de llocs de treball en empreses de més de 50 treballadors, el nivell de compliment és insuficient. Aquesta norma, que existeix des de fa dècades, no disposa de mecanismes de control ni sancions efectives en cas d’incompliment i no preveu sistemes de seguiment públic actualitzats i transparents.
A això s’hi afegeix que les adaptacions de llocs de treball, tot i ser un dret legal reconegut, continuen sent una excepció i no la norma, per falta de regulació clara, finançament específic i criteris tècnics d’aplicació harmonitzats.
Aquesta situació fa que moltes persones quedin fora del mercat laboral ordinari, relegades sovint als Centres Especials de Treball, que fan una tasca important però no poden continuar sent l’única via de contractació protegida.
El paper de l’administració pública: liderar amb l’exemple
Les administracions públiques catalanes tenen una responsabilitat directa i exemplaritzant. La normativa estatal estableix una reserva del 7% de les places de l’oferta pública per a persones amb discapacitat, amb un mínim del 2% per a discapacitat intel·lectual. Tanmateix, aquest requisit no es compleix de manera generalitzada, en part per la manca d’un règim sancionador, d’indicadors públics de compliment i de coordinació entre administracions.
Cal avançar cap a una actualització normativa que incorpori:
- Obligatorietat d’adaptacions raonables en totes les fases del procés selectiu i d’accés a la funció pública.
- Mesures de discriminació positiva que permetin igualar oportunitats en l’accés, com ara temaris adaptats, temps ampliat o itineraris de suport personalitzat.
- Mecanismes de seguiment públic sobre el grau de compliment de les quotes, amb resultats desagregats per territori i per tipus de discapacitat.
Més enllà de la quota, cal garantir que l’administració fomenti entorns inclusius, estableixi itineraris de promoció interna i asseguri l’accessibilitat universal als llocs de treball. El sector públic ha de ser motor de transformació, aplicant amb coherència els principis que promou.
Una feina que no garanteix sortir de la pobresa
Un dels elements més preocupants és la pobresa laboral. L’IDESCAT mostra que la renda mitjana per càpita de les persones amb discapacitat a Catalunya és de 12.014 € anuals, molt inferior a la mitjana general (15.834 €). A més, el 25,6% de les llars amb persones amb discapacitat es troben en situació de risc de pobresa o exclusió social (indicador AROPE).
El CERMI (Comitè espanyol de Representans de persones amb discapacitat) alerta que hi ha persones amb discapacitat amb feina que viuen en situació crònica de pobresa. La bretxa salarial supera els 5.000 € anuals i es produeix fins i tot entre perfils qualificats. A més, el sistema de prestacions i ajudes és fragmentat i, en alguns casos, penalitza l’accés al treball, fet que genera trampes de pobresa que cal revisar.
Reptes i mesures estructurals per a una inclusió laboral real
Per revertir aquesta situació, cal abordar reformes concretes i urgents:
- Revisar i reforçar la normativa sobre la quota del 2% al sector privat i el 7% al sector públic, amb mecanismes de control, sanció i transparència.
- Introduir mesures de discriminació positiva i adaptació normativa per garantir igualtat real d’oportunitats als processos de selecció públics i privats.
- Finançar amb recursos específics l’adaptació universal als llocs de treball i establir criteris unificats i obligatoris per aplicar-la.
- Simplificar i coordinar el sistema de prestacions, perquè treballar no suposi perdre ajudes bàsiques, i garantir que el treball és una via real de millora social.
- Establir un sistema de dades unificat que permeti fer seguiment i avaluació pública dels resultats d’inclusió laboral.
- Evitar noves discriminacions derivades de la digitalització, garantint que les eines d’intel·ligència artificial i selecció automatitzada no excloguin per defecte persones amb discapacitat.
Per una Catalunya que no deixi ningú enrere
Aquest primer de maig cal recordar que la inclusió laboral de les persones amb discapacitat no pot continuar sent una assignatura pendent. Garantir l’accés a una feina digna i estable no és una concessió, sinó un dret reconegut i encara no garantit.
Com a país, hem d’adoptar canvis normatius, estructurals i culturals per avançar cap a una societat on ningú no quedi al marge:
- Apostar decididament per polítiques d’ocupació inclusives i amb visió de futur.
- La responsabilitat ha de ser transversal: institucions, empreses i societat civil, compromesos amb la inclusió i l’equitat.
- Convertir l’accessibilitat universal, la igualtat retributiva i la no discriminació en eixos centrals de l’agenda laboral.
- Cal impulsar una transformació cultural profunda que reconegui la diversitat com un valor i no com una excepció.
La Catalunya socialment justa i cohesionada que volem construir només serà possible si garantim el dret efectiu a la feina digna per a totes les persones, incloses aquelles amb discapacitat.
Aquest 1 de maig fem visible la precarietat i reivindiquem el treball digne de les persones amb discapacitat, perquè es tracta d’inclusió, de drets fonamentals i de justícia social.

Regidora de Guanyem Girona
Membre de la Coordinadora Nacional de Moviment d’Esquerres de Catalunya, responsable de polítiques socials
