14F: Voteu en groc
Una altra vegada la justícia espanyola interfereix en la política catalana. Aquest cop, decidint que el dia de les eleccions serà el 14 de febrer, desestimant les opinions dels professionals de la salut que recomanen l’endarreriment.
I davant l’exabrupte les reaccions són nímies i ho són perquè ens hem acostumat a les interferències judicials a la política catalana.
El cas més frapant podria ser la sentència que ha portat a la presó a companys nostres i la diligència de les autoritats judicials espanyoles que reclama que Europa retorni els exiliats. Però aquest cas no ens ha de fer oblidar els tres mil represaliats i represaliades per defensar les nostres llibertats o tots els que pateixen càstigs per exercir la llibertat d’expressió. I tota aquesta parafernàlia tampoc no ens pot fer oblidar les sentències i sentències que arrabassen la nostra capacitat legislativa.
Ara podria continuar amb el poder legislatiu espanyol o amb el poder executiu.
Cal parlar de les lleis que menystenen Catalunya? Cal parlar de les inversions? Cal parlar de la llengua? Cal parlar de la monarquia? Cal parlar de les proclames de sectors de l’exèrcit? Cal parlar de la cultura? Cal parlar de l’economia? Cal parlar del 155?
Alguns amics i coneguts m’han preguntat el motiu pel qual han de votar Junts per Catalunya. La meva resposta és, segurament, poc ortodoxa: no puc, ni pretenc, condicionar ningú; el que sí que puc explicar és per què vaig a aquesta llista.
Fa molts anys, per alguna cosa tinc triennis, vaig entrar a Convergència Socialista i, com a tal, vaig ser fundador del PSC, quan aquell partit responia a les meves inquietuds i fidelitats. Quan aquell partit defensava l’autodeterminació i els valors de l’esquerra progressista. Precisament per haver-los menystingut, fa uns anys vaig deixar el partit, no m’hi sentia representat en cap dels dos aspectes i tampoc, val a dir-ho, en l’actitud de molts dels seus dirigents, alguns històrics i d’altres ben actuals.
Amb un grup de companys amb inquietuds similars vam crear MES (Moviment d’Esquerres), un partit modest però que manté aquelles fidelitats. Ara, davant la convocatòria d’eleccions, vam pensar que no convenia presentar-nos i dividir, encara més, el vot progressista i independentista. Crèiem fermament que, en la situació actual, hauria calgut, per part de tots, una renúncia a la pròpia personalitat i elaborar una llista unitària. No va ser possible.
Les nostres reflexions ens van portar al convenciment que el que havíem de fer era donar suport la llista que més s’acostés al nostre programa. Hi va haver un debat encès i la conclusió va ser que Junts per Catalunya i el President Puigdemont ens oferien la millor opció i així ho vam acordar.
He intentat resumir els meus motius en un esforç d’objectivar-los i amb total respecte als motius de cadascú.
El que sí que voldria destacar són els primers paràgrafs d’aquest escrit i afirmar que els considero més que suficients per demanar-vos que voteu útil i VOTEU EN GROC.
Candidat de Moviment d’Esquerres a la llista de JUNTS Barcelona