219 dilluns amb Girona Vota

Moviment d’Esquerres participa setmanalment als actes reivindicatius de Girona Vota i, quan s’escau, intervé amb parlaments. A continuació podeu llegir la presentació de Teresa Garcia i Recasens, coordinadora general adjunta de Moviment d’Esquerres, i la intervenció de Gemma Martínez, membre de la Coordinadora Nacional del partit. Ambdues han intervingut en l’acte del 20 de desembre, quan es compleixen 219 dilluns de convocatòries per reivindicar la llibertat.

Intervenció de Teresa Garcia:

Un agraïment immens a Girona Vota per haver-nos convidat a intervenir en l’acte d’avui.
M’agradaria donar-vos les gràcies en nom de Moviment d’Esquerres per organitzar cada dilluns aquesta trobada reivindicativa i unitària de totes les forces polítiques i socials defensores de l’independentisme i del mandat de l’1 d’octubre. Un orgull que continuem reivindicant persistentment, i ja van 219 dilluns, l’amnistia dels presos polítics i de tots els represaliats, el retorn en llibertat dels exiliats i la independència del nostre país. No defallim ni defallirem. Ens causa un enuig immens la gran repressió que estem vivint dia rere dia. Avui mateix acaben d’enunciar que jutjaran la diputada Eulàlia Reguant i Antonio Baños, a qui la fiscalia acusa de desobediència greu i demana mig any de presó i inhabilitació per negar-se a contestar les preguntes d’un partit d’extrema dreta com Vox. Això és un despropòsit constant. La setmana passada en Pau Juvillà; avui això i demà vés a saber a qui tocarà, tots hi estem exposats. El procés va despertar la bèstia franquista que estava amagada sota una capa de democràcia. Una democràcia que aquesta repressió constant ens mostra que cada cop està més tocada i enfonsada.
D’aquest estat de repressió i del que cal fer per alliberar-nos ens en parlarà la nostra companya Gemma Martínez.

Per acabar-ho d’adobar, ens volen dinamitar la modèlica immersió lingüística, imposant un 25% d’escola en castellà, com si la llengua anés de tants per cent. Tot el suport a les escoles de Sarrià, de Celrà i el Salvador Espriu de Salt que s’hi han negat i continuaran aplicant el seu projecte lingüístic elaborat i aprovat pels docents que son qui l’han d’impartir. I un escalf molt gran a l’escola Turó del Drac de Canet per totes les injúries que han de suportar. Des d’aquí cridem ben fort que estem amb vosaltres, pares i mestres defensors del català. A l’escola deixem-la en pau. Amb l’educació no s’hi juga. Això va de de pedagogia, no de lleis franquistes i de polítics detractors de la nostra cultura i la nostra llengua.

Va costar moltíssim aconseguir una escola en català. Vinc del mon de l’educació i, en els meus inicis, impartir l’ensenyament en la llengua pròpia del país va ser un procés llarg i ple de dificultats que va ser possible gràcies a la decisió de pedagogs de l’entorn de Mata Mata i de l’esforç, convenciment i fermesa de mestres que van posar tot el seu saber i enginy perquè tirés endavant un model d’immersió lingüística que ha esdevingut tot un èxit inclusiu i d’igualtat d’oportunitats i que ha contribuït a la cohesió social i a l’equitat del país. No permetrem que cap estament, per oficial que sigui, ens ho trinxi. I defensarem amb ungles i dents l’escola en català.

Estem convençuts que només amb un Estat independent en forma de República catalana es podrà defensar plenament la supervivència del català. Fem-ho possible!

Passeu unes molt bones festes.
Cuideu-vos molt. Hem de persistir fins aconseguir el nostre objectiu: poder viure en llibertar en un país independent.
GRÀCIES GIRONA, GRÀCIES PER SER-HI SEMPRE!

VISCA CATALUNYA!

 

Intervenció de Gemma Martínez:

Moviment d’Esquerres som el partit socialista independentista de Catalunya, i volem ser una eina per redefinir les polítiques de progrés de l’esquerra del nostre país.

Portem dècades, per no dir segles, que Catalunya vivim insatisfeta formant part de l’Estat espanyol perquè no podem desenvolupar plenament la nostra sobirania com a nació.

I malgrat tots aquests els segles, els catalans som persistents, no hem defallit; i ara cal que treballem per a la plena sobirania de Catalunya amb la creació d’un Estat independent dins d’una Europa moderna.

Perquè volem que la nostra nació esdevingui un país lliure, sobirà, solidari, equitatiu i just.

I per què els catalans volem la independència?
Volem la independència perquè hem constatat definitivament que esdevenir un estat independent és l’única manera de millorar el benestar de la gent.
Perquè necessitem garantir el desenvolupament econòmic, polític, social, cultural i lingüístic del nostre país.

No volem un estat que ens tutoritzi, que ens tracti com a menors d’edat. Som una societat adulta i madura. I, com a tal, volem assumir totes les nostres responsabilitats i desenvolupar totes les nostres potencialitats.

Volem decidir qui som i com som. Volem poder parlar de tot, sense censures ni limitacions legals.
Volem poder plantejar-nos-ho tot, sense marcs mentals asfixiants i, sobretot, sobretot, volem parlar en la nostra llengua!!!
Volem deixar de ser una minoria rebutjada i menyspreada pels poders fàctics d’un Estat que ens obstaculitza constantment l’existència.

Som independentistes perquè necessitem deixar de ser dependents.
I estem a favor del diàleg i del pacte, però sense renúncies. Fa massa temps que renunciem a ser.

Moltes i molts hem arribat a ser independentistes per la demostrada i reiterada incapacitat de l’Estat espanyol per fer-se atractiu per a Catalunya; per la seva demostrada i reiterada incapacitat per fer-nos propostes engrescadores de convivència.
En tots els segles que Catalunya forma part d’Espanya. En tot aquest temps, Espanya no ha estat capaç de seduir ni d’entendre suficientment Catalunya com per què la nostra nació vulgui formar-ne part. Ben al contrari: el sentiment independentista creix cada vegada més, malgrat els vincles evidents que existeixen.

I, mentre continua la repressió desbocada contra els independentistes, mentre els nostres drets com a poble es veuen esquinçats i rebregats, la indignació, la resistència i la determinació de voler ser independents només poden augmentar tossudament.

Espanya és conscient de la feblesa dels seus arguments unionistes, per això només sap respondre a les demandes de Catalunya amb violència, menyspreu i ràbia descontrolada. I quan comprova la determinació de Catalunya, llavors exerceix el càstig: Amb repressió, amb la presó dels líders i activistes, però també en forma de retallada de drets i llibertats, de manca d’inversions, de construcció d’un relat d’odi etc, i amb aquestes repressions castiga el país sencer.

I ara ens han castigat amb la llengua!

 

*Autors de les fotografies: Rossend Gri i Meli Barbero