25 novembre: Dia internacional contra la violència masclista
De nou estem a punt de commemorar un altre 25 de novembre, tant de bo no haguéssim de sortir als carrers per dir prou: Prou assassinats contra les dones.
És una data negra al calendari de la societat. Un goteig continu de dones assassinades per les seves parelles o ex parelles, a l’hora d’escriure aquest article la xifra és esgarrifosa, 51 dones mortes, assassinades per aquells que deien estimar-les, 7 menors assassinats i més de 40 orfes víctimes tots ells per la violència masclista, aquesta xacra que va minant a poc a poc la societat.
Catalunya és la tercera comunitat autònoma en la llista negra per violència masclista. Enguany, 8 femenicidis i altres assassinats, els fills i filles de les dones assassinades i comesos per homes. Dones i menors que sofreixen la violència patriarcal en múltiples formes. Això només és la punta de l’iceberg.
Però si ampliem la mirada, les xifres a Europa també són alarmants: 61 milions de dones van patir violència masclista l’any passat. Xifres aclaparadores que reflecteixen una pandèmia de proporcions mundials.
Cap a on anem? Quina societat volem? Què fem per aconseguir una societat lliure de violència de gènere? Lliure de l’assetjament sexual? Del tràfic de blanques? De la violència física?
La violència va en augment. Enguany, segons les xifres oficials, respecte a les denúncies als maltractadors han baixat. D’altra banda les agressions sexuals, violacions grupals una realitat persistent i cruenta, l’amenaça de ser violentades és permanent, accentuada en les joves, determinats missatges, imatges sexistes, narratives que emmascaren agressions sexuals, actituds que promouen esteorotips de gènere i rols patriarcals, davant de tot això és imprescindible i necessari continuar teixint complicitats individuals i col·lectives de la societat en general, dels governs, de les institucions.
Fa uns anys ens vam unir per dotar-nos d’un marc legal des d’on abordar i defensar-nos, de la construcció d’una xarxa de recursos d’atenció i recuperació per a dones i llurs fills victimes de violència, de protocols d’actuació que comptaven amb la participació de professionals d’àmbits diversos, campanyes de visualització i prevenció per demanar recursos econòmics, de programes d’atenció a les dones victimes de violència. Però és suficient?
El pacte d’Estat contra la violència ha de permetre més recursos econòmics en general, per a les Comunitats Autònomes, per als ajuntaments que són els que estan a primera línia lluitant contra aquesta xacra, més competències als jugats de gènere i atenció a les dones i al menors com a victimes. Prioritat en les agendes polítiques.
Erradicar la violència masclista es combat des de la prevenció, des de l’educació, des de la salut, des de la igualtat i per això es necessita VALENTIA, CORATGE i RECURSOS.
Volem una societat sana, igualitària, lliure de qualsevol forma de violència i que respecti a més de la meitat de la seva població, que som nosaltres les dones.
Compromisos en ferm per a l’erradicació de la violència masclista, una greu vulneració dels drets humans i que atempta contra la igualtat efectiva entre dones i homes.
Un any més, alçarem la nostra veu per mostrar el nostre rebuig davant d’aquesta maleïda xacra que ens mata a poc a poc.
ENS VOLEM VIVES!
Isabel Marcuello
Regidora de MES-Sant Adrià de Besòs