25N, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència contra les Dones

 

Un any més el 25N commemorem el Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència contra les Dones, però lluny d’aquest objectiu, assistim impotents a un any que ha estat esfereïdor, que ens indica que la violència masclista com mai no s’atura, sinó que es manté i augmenta, i s’expressa amb múltiples formes i àmbits, sobre els que impera actuar.

La violència és un fenomen estructural arrelat a la nostra societat, es dirigeix contra les dones i nenes i té les seves arrels en les desigualtats i discriminacions de gènere que perviuen en una arrelada mentalitat patriarcal, constituint un greu atemptat contra els drets humans, la dignitat i la llibertat de les dones.

La violència masclista no és conjuntural, requereix d’un abordatge contundent, continuat i global, fins la seva plena erradicació, la igualtat és un imperatiu democràtic, ja que sense igualtat no hi ha llibertat individual ni col·lectiva.

Moviment d’Esquerres condemnem enèrgicament totes les formes de violència masclista, que s’expressa en múltiples formes i àmbits i, especialment, els feminicidis que en són l’expressió més sagnant. Aquest any a Catalunya 15 dones han estat assassinades (61 a tot l’Estat espanyol). Segons la UNODC Catalunya se situa molt per sobre de la mitjana global d’homicidis de dones, si l’any 2017 aquesta mitjana se situava en el 34% dels homicidis de dones, a Catalunya aquest percentatge ascendia ja al 53,4%.

Però els feminicidis només són una punta de l’iceberg de la violència. El 71,2% de les dones de 16 a 24 anys i el 68,3% de les dones de 25 a 34 anys han sofert algun tipus de violència al llarg de les seves vides; les que tenen 65 anys o més arriben al 42,1%.

Només el 30% de les dones que viuen en situació de violència denuncien la seva situació, l’aïllament i la por, la manca de projecte vital efectiu són les principals barreres. Cal per això millorar no només el sistema de protecció, amb mesures realment efectives, sinó també el procés de recuperació i autonomia econòmica i laboral de forma real.

El sistema de protecció de les dones víctimes pot actuar amb protecció de la dona. Però la violència contra els infants, la violència vicària, és una altra cara cruel que ens remou les consciències quan el sistema no els protegeix i no som capaços d’actuar de forma eficaç: 1 de cada 4 menors d’edat són testimonis d’aquestes situacions i el 77% d’aquests han patit en primera persona el maltractament dels agressors a casa.

Els nens i nenes són les altres grans víctimes, les més vulnerables, que necessiten la protecció del sistema per finalitzar una situació d’insuportable patiment, que malgrat la dona aconsegueix separar-se i ser protegida, es perpetua en els règims de visites, i són instrumentalitzats per continuar causant dolor i patiment a la mare.

La protecció a les dones i infants víctimes de maltractadors en l’àmbit judicial està encara lluny del desitjable. Segons fonts del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a Espanya, tot just el 3% dels casos de violència de gènere acaba amb la suspensió del règim de visites amb pares que han exercit el maltractament i només en el 5,2% dels casos els jutges dicten la retirada de la guarda i custòdia als agressors com a mesura cautelar de protecció dels menors. Per la qual cosa dones i menors continuen exposant-se a aquesta forma de maltractament i estant sota control dels agressors. Encara estan a les nostres ments els nens i nenes assassinats pels seus pares per venjança. La violència vicària és especialment cruel, ja que ataca allà on més dol a una mare: la mort i patiment dels seus fills i filles.

Cal una actuació preventiva i també contundent envers aquest tipus de violència en el sistema judicial, que encara està lluny de respondre a les necessitats de protecció de la infància víctima de violència vicària.

Un altre front sobre el que cal actuar de forma contundent és l’erradicació de la violència sexual. No podem permetre que les dones visquem amb por. Catalunya és el territori on es perpetren més violacions múltiples de tot l’Estat. El 57,3% de dones de més de 16 anys han patit violència de gènere algun cop a la vida. El 2,2% del total de dones de 16 o més anys residents a Espanya han estat violades algun cop a la seva vida. I cada vegada augmenten més la violació en grup, de 2016 al 2019 s’ha registrat 20 agressions sexuals múltiples a Catalunya.

La violència sexual parteix de la deshumanització i cosificació de la dona, la qual deixa de ser persona per convertir-se en un objecte d’excitació. Vivim en un país en què és legal, es normalitzen els negocis amb els cossos de les dones, com és la pornografia, amb una base important d’abús sexual com a font d’excitació; la prostitució, en què el client paga per tenir el cos d’una dona a disposició sexual (malgrat tinguem coneixement del tràfic de persones associat a aquests negocis) o la publicitat i màrqueting que utilitza la hipersexualització de les nenes com a reclam.

Els nostres joves normalitzen l’abús, les pràctiques de sexe en grup, sadismes, i es fomenta la sexualització precoç infantil de preadolescents. D’altra banda, cal vigilar atentament i extirpar de socarrel tota forma de ciberassetjament, que afecta cada vegada a més joves i adolescents.

Cal eliminar la impunitat de l’abús i les agressions sexuals. Hem vist massa vegades el masclisme en l’àmbit judicial, com es tracta judicialment de forma paternalista l’abusador i es minimitza el delicte al·legant una relació consentida, fins i tot quan es tracta d’abús infantil, en nens i nenes petites.

També queda molta feina per fer en la violència en l’entorn laboral i l’assetjament sexual. L’any 2019 a l’Estat espanyol 2.300 dones van afirmar haver patit algun tipus de violència a la feina en un sol any.

Som en una societat canviant, i la violència masclista s’expressa amb noves formes de violència i necessitats. Cal que s’identifiquin, que es visibilitzin. Cal que es reguli l’abordatge d’aquestes noves formes de violència, com la violència digital, les no-violències, el control o l’assetjament a través d’aplicacions i de xarxes socials; la violència obstetrícia, sexual i reproductiva; la violència de segon ordre, que és la que es causa a persones (familiars, amistats, o animals estimats per la dona, a fi de causar-li patiment psicològic); reconèixer la violència masclista existent a Catalunya exportada d’altres països, no oblidem que cal continuar combatent els matrimonis forçats, la mutilació genital femenina… o la violència institucional, que demora o obstaculitza les actuacions protectores necessàries per poder viure lliure de violència. La diligència deguda, incorporada recentment a la llei, és un avanç, significa l’obligació d’actuar davant una situació de violència per part dels agents institucionals.

 

Des de Moviment d’Esquerres

• Condemnem enèrgicament i exigim tolerància zero vers totes les violències masclistes.
• Reclamem millorar el sistema d’atenció i protecció de les víctimes. Cal un sistema més eficaç, amb més recursos i integral d’acompanyament, atenció i recuperació de les víctimes, especialment també en l’àmbit laboral.
• Urgim a adoptar més canvis legislatius i de procediments en l’àmbit policial i judicial, que protegeixin amb més celeritat i eficàcia les dones víctimes, evitin la seva revictimització, la protecció dels seus fills i filles, i també incloguin familiars o animals víctimes vinculats de segon ordre.
• Exigim més contundència en les actuacions i cap complicitat amb els agressors. Cal extingir el patriarcat i la seva ideologia masclista, en la societat i també en les institucions.
• Demanem desemmascarar i combatre la ultradreta negacionista, perquè amb el seu discurs és còmplice de l’existència d’aquestes violències, dels assassinats i danys que pateixen les víctimes, els seu fills i filles i els seus familiars.

L’erradicació de les violències masclistes és una lluita feminista imparable, contundent i compartida, que necessita un  compromís real i efectiu de tota la societat, dels agents socials i institucionals, per erradicar les violències que encara avui dia patim les dones perquè les següents generacions de dones puguin viure en un món més segur, més lliure, més igualitari, més just i sense por.

Moviment d’Esquerres
25 de novembre de 2021