8 de març: No n'hi ha prou
No n’hi ha prou amb dedicar un dia a la dona treballadora; no n’hi ha prou amb rebutjar actituds masclistes; no n’hi ha prou amb la projecció als mitjans dels casos d’assetjament; no n’hi prou amb un 34% de dones directives a Catalunya durant l’any 2021; no n’hi ha prou amb signar per dignificar les dones jutjades i executades per bruixeria a Catalunya; no n’hi ha prou amb cridar sota una pancarta perquè es faci justícia; no n’hi ha prou amb participar en la campanya T’ho estàs perdent per visibilitzar l’esport femení; no n’hi ha prou amb llistes cremallera; no n’hi ha prou amb només el 25% de places de catedràtiques d’universitat i professores d’investigació, o amb el 28,5% de matriculades en carreres relacionades amb enginyeria o, encara menys, amb el 12,9% en informàtica; no n’hi ha prou amb l’aplaudiment i reconeixement, sense anar incrementat d’un sou digne, per al personal de neteja, majoritàriament femení; no n’hi ha prou només amb la sensibilitat dels homes en les tasques domèstiques i de cura; no n’hi ha prou…
És imprescindible una àmplia consciència social sobre la necessitat d’erradicar les desigualtats, discriminacions i violències que encara pateixen les dones. El canvi ha començat, va lent, s’ha d’accelerar.
No solem veure dones recollir un premi Nobel. Des del 1901, l’han guanyat tan sols 54 dones enfront de 871 homes. I la majoria de dones que l’han aconseguit, s’han alçat amb el Nobel de Literatura o de la Pau.
Les dones sempre han treballat, tot i que en un entorn invisibilitzat gens reconegut: l’economia submergida ha estat, i és, un territori femení per excel·lència. La pobresa severa i profunda continua tenint rostre de dona.
El repte per una societat igualitària passa per un canvi significatiu en tots els àmbits de la nostra població: educatiu, polític, econòmic, social, laboral, mediambiental, urbanístic, etc., incloent-hi una reforma integral dels sistemes legals i judicials que trenquin amb la cultura patriarcal.
La pujada de la ultradreta demostra que els intents de normalitzar la igualtat real provoquen un rebuig de sectors masclistes que tenen por de perdre l’hegemonia.
Cal polítiques progressistes d’igualtat de gènere de debò, que alhora incloguin una anàlisi que desvetlli les causes i mecanismes socials i culturals que sustenten aquestes desigualtats, per arribar a aconseguir un món amb una visió més feminista. S’ha de continuar aprofundint en el canvi de consciència exigint que les reivindicacions i demandes passin a la pràctica general i diària.
És necessari construir una societat més plural i igualitària, visibilitzant les injustícies que encara es toleren. Abordant directament la lluita contra els comportaments masclistes amb mesures de prevenció i educació.
Potenciant la cultura de la igualtat i la lluita contra la violència masclista entre la ciutadania. Combatent la feminització de la pobresa. Exigint el mateix sou per la mateixa feina. Fomentant la igualtat efectiva a tots els àmbits. Garantint la protecció i la promoció dels drets de les persones LGTBIQ+ promovent la seva visibilització sobre les seves demandes.
Programant una educació sense discriminació, apostant per un model escolar basat en l’educació mixta i la no segregació per sexe. Incrementant la presència femenina en els continguts curriculars. Impulsant l’ús del llenguatge no sexista. Incorporant pràctiques pedagògiques orientades a una educació emancipadora. Planificant activitats lúdiques, esportives i extraescolars amb perspectiva de gènere.
Superant la bretxa entre homes i dones en el sector de la salut. Establint les condicions per a una atenció sanitària universal, de qualitat i sostenible. Garantint el dret a l’avortament. Creant ajuts per facilitar a les famílies l’accés als recursos d’atenció i cura de persones a càrrec. Afavorint la conciliació de la vida familiar, laboral i de participació social. Impulsant un sistema d’indicadors de pobresa des d’una perspectiva de gènere. Prioritzant la lluita per l’erradicació de les violències masclistes posant atenció al tràfic i l’explotació de dones i nenes, els matrimonis forçats o la mutilació genital femenina.
MES, Moviment d’ Esquerres diem: Ja n’hi ha prou! Tothom ens mereixem les mateixes oportunitats i que se’ns respectin els nostres drets. Per això continuem lluitant per assolir un món més just, equitatiu i feminista lliure de les actituds opressores que recauen sobre les dones.
Moviment d’Esquerres
8 de març de 2021