8M: Tot allò que no es veu
Un any més, commemorem el Dia Internacional de les Dones. Un any més sortirem als carrers a reivindicar els nostres drets i les nostres llibertats. Un any més llegirem articles amb demandes, escoltarem debats a la ràdio i les manifestacions arreu del món obriran alguns telenotícies.
D’ençà de fa molts anys, en el Dia Internacional de les Dones s’aborden temes com la desigualtat laboral, l’erradicació de les violències de gènere, les discriminacions, etc. Però Moviment d’Esquerres de Catalunya volem anar una mica més enllà i volem exposar també aquelles batalles que encara avui en dia queden amagades darrere d’un silenci aclaparador. De temes que queden minimitzats, invisibilitzats, fins i tot, de vegades, ridiculitzats.
Perquè es parla molt poc de la càrrega mental; de la discriminació en els algoritmes de les xarxes socials, la publicitat o els motors de cerca; dels missatges i les accions micromasclistes presents en el dia a dia o de la falta de dones referents en els llibres de text.
Al llarg dels anys s’han assolit avenços importants en diferents àmbits amb relació a la igualtat i els drets de les dones. I fa temps que gran part de la societat reconeix i reclama solucions per als problemes més greus del masclisme.
Però hi ha un ventall d’accions i comportaments en què el masclisme s’interposa i que hem normalitzat sense tenir en compte el seu impacte, que acostumen a passar més desapercebuts, que no es veuen o dels quals gairebé no es parla.
Es parla ben poc que falten noms de dones en els llibres d’història, dels descobriments que han fet les dones en el món de la ciència i que han estat signats per homes o de les grans novel·les escrites per dones sota pseudònims masculins. S’obvia que la investigació mèdica continua ignorant les diferències entre sexes: els estudis es fan majoritàriament amb homes, i les malalties pròpies de les dones es minimitzen. O es naturalitza que, encara avui dia, hi ha dones que són silenciades en juntes directives o que s’instrumentalitzen per complir els plans d’igualtat de gènere. També es continua normalitzant que les dones siguin les que renunciïn a part de la seva jornada laboral per tenir cura dels infants.
Les dades de l’estudi «La igualtat en les empreses: presència femenina, polítiques i percepcions» elaborat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona on destaquen que només un 24,3% dels càrrecs directius estan ocupats per dones i on remarquen que «els homes no han entrat en el món de les cures i la conciliació familiar» així ho demostren.
El ventall de desigualtats és immens. I l’hem interioritzat de tal manera que, en abordar-lo, sovint s’afirma que exagerem o que som excessivament sensibles. Però no, ni exagerem ni som excessivament sensibles. Tampoc frivolitzem. Hi ha prioritats, qüestions greus com les violències masclistes o les desigualtats laborals i econòmiques que posen en risc la vida de les dones o la seva estabilitat econòmica i que cal erradicar urgentment. Però com a societat també hem de treballar per erradicar el masclisme en tots els seus àmbits. Perquè tots aquells casos en què el masclisme s’amaga darrere de la quotidianitat també han de ser combatuts i eliminats.
I per això cal la implicació de governs i administracions. Cal la veu dels mitjans de comunicació, però no només el 8M o quan tristament es produeix un assassinat. Cal basar l’educació en el respecte i la igualtat. Cal un canvi social i cultural per revertir els rols de gènere que, històricament, situen les dones com una figura subordinada. I, sobretot, cal persistir.
Com deia Angela Davis, “No estic acceptant les coses que no puc canviar, estic canviant les coses que no puc acceptar“.
Moviment d’Esquerres de Catalunya
8 de març de 2025