Actualització de l’acord Junts – PSOE
La reacció al pacte de Junts i PSOE fou immediata per part dels sectors del costat tenebrós de l’Estat. No parlem tant sols de VOX i d’altres grupuscles de l’extrema dreta. Sinó del que venim anomenant, per entendre’ns, l’estat profund. Aquell «estat profund» que fou activista en la repressió. L’estat de l’A por ellos, del Cueste lo que cueste i de l’ A cualquier precio.
I així, tant bon punt van veure que, potser sí, hi hauria acord, al jutge de l’Audiència Nacional Manuel Garcia Castellón li va faltar temps per empescar-se una acusació per terrorisme contra President Puigdemont i Marta Rovira.
Potser el més positiu que fins ara ha donat aquest acord PSOE i Junts és que molta més gent va descobrint com aquest «Estat» justifica amb escreix el qualificatiu de «profund». Si algú donava per mort el «procés» ja no ho pot fer afirmant que ha desaparegut la seva raó d’existir: l’exercici de les llibertats més elementals i la seva reivindicació davant d’un estat profund que no pot evitar ser demofòbic.
El preu i el risc però pot tornar a ser molt alt si es confirma el que adverteixen moltes fons ben informades que aconsellen anar a dormir amb les sabates posades.
L’estat de dret, les llibertats més elementals, l’exercici independent i honrat de responsabilitats de moltes autoritats, la divisió de poders… tots això torna a estar en joc perquè ja comencem a veure com el gruix dels principis que han d’inspirar la convivència en una societat plural i democràtica es tornen a veure atropellats.
Junts i PSOE van pactar en bona part la seva discrepància. Junts no va renunciar, expressament ho diu l’acord, al mandat de l’1 d’octubre. Però tampoc el PSOE va renunciar a les seves propostes fins al punt de desnaturalitzar-se.
Diem això darrer perquè, com és conegut, el PSOE ha estat molt voluble pel que fa a la qüestió de l’Espanya plural. Des del jacobinisme més dur fins a les propostes d’una Espanya «més plural», tot un ventall ha estat defensat, ara amb més pes d’uns sectors, ara amb més pes dels altres, pel mateix partit.
Felipe González, que ara capitaneja la visió més jacobina, de jove defensava l’autodeterminació. I a Pedro Sánchez tant l’hem vist defensar una Espanya plural per conquerir el poder intern, com les tesis més jacobines en el moment del 155 per aconseguir el govern. Ara, pues hay que hacer de la necesidad virtud, torna a l’ideari més plural per mantenir-se com a president.
Els compromisos que va subscriure el PSOE amb l’acord amb Junts són els següents:
- a) Després dels preàmbuls – immensament transcendents per altra banda a nivell del seu relat – es reconeix a l’altre. I en aquest sentit s’acorda un arbitratge/mediació internacional. Aquí hi cap parlar de tot des del reconeixement mutu i això és intolerable per el deep state.
- b) L’Amnistia.
- c) L’ampliació de la participació directa de Catalunya a nivell internacional.
- d) La investidura de Pedro Sánchez i l’estabilitat de la legislatura mentre es vagi avançant en els punts anteriors.
Com s’ha dit, és molt cert que un acord d’aquest tipus ha significat un vertader canvi de paradigma.
L’acord no ha implicat gran dossiers econòmics i legals on es descriuen estrambòtics mètodes per traspassar trens, serveis, carreteres, infraestructures. En absolut. L’acord és entre iguals (encara que uns tinguin el poder i els altres estiguin a l’exili en el moment en què el signen).
Aquest reconeixement i aquest canvi de paradigma és el que no tolera el deep state. I d’això va tot el que hem vist fins ara.
Les manifestacions davant de Ferraz, la reacció dels jutges, de la premsa i tots els col·laboracionistes de l’estat profund s’han vist obligats, altra vegada, a anar al xoc.
El pacte de Junts i PSOE ha obert en canal una Espanya que es considerava impune. No tan sols impune, sinó condecorada per unes pràctiques hereves del franquisme.
Quan ha comès terrorisme d’estat i cops d’estat (els GAL i el 23F mal jutjats i amb penes o compliment d’aquestes que fan riure davant la persecució que pateixen els independentistes). Quan va menystenir el pla Ibarretxe i va condemnar a inhabilitació el President del Parlament basc per deixar debatre en aquella Cambra. O quan va tancar diaris i va estendre el qualificatiu de terrorista de manera barroera. O quan va aprovar i mantenir vigent la llei mordassa i la seva involució democràtica. I un llarg etcètera.
A pocs mesos de l’aprovació de l’acord i a poques setmanes de la investidura de Pedro Sánchez, ja es pot afirmar que aquesta torna a ser, sobretot, una altra oportunitat per desemmascarar aquest estat profund. No ens atrevim a dir que serà l’última, seria massa petulant, tampoc que serà la definitiva.
Sembla inqüestionable que, després del moment de l’Estatut de Maragall i de l’1 d’octubre, tornem a viure una batalla transcendent en aquesta lluita contra el deep state.
Pere Albó
Diputat de MEScat al Parlament de Catalunya