Aquest dijous 19 de gener passem la cimera hispanofrancesa per la navalla d’Occam

Com és conegut, el proper dijous les més altes instàncies dels estats espanyol i francès es reuneixen a Barcelona.

He llegit en algun lloc que l’última vegada que va passar això a Catalunya ―és a dir, que hi va haver una cimera “hispanofrancesa” a casa nostra― va ser a Girona.

Era l’any 2006 i José Luis Rodríguez Zapatero es va trobar amb Jacques Chirac. Els van acompanyar, com marca el protocol, l’alcaldessa Pagans i el President Maragall.

Que les dues darreres cimeres hispano-franceses que s’han celebrat a Catalunya hagin estat justament una a Girona i l’altra a Barcelona, m’ha fet pensar que potser el factor proximitat hi ha tingut alguna cosa a veure. Posats a fer a Catalunya la cimera: perquè mai no s’ha proposat la magnífica ciutat de Tarragona?

I és que sovint les coses solen ser més senzilles de com es volen presentar.

Especialment en política, on els protagonistes, que tenen la necessitat de refermar els seus lideratges, tendeixen (i molt) a escenificar qualsevol cosa com a fruit d’una idea messiànica.

En aquests casos cal recordar el principi de la “navalla d’Occam” que sosté que «en igualtat de condicions, l’explicació més simple sol ser la més probable». Aquest principi no implica la negació de l’existència de realitats complexes, ni tan sols és una recomanació del fet que la teoria més simple esdevingui la més vàlida. El seu sentit és que, a igualtat de condicions, siguin preferides les teories més simples ja que són les més probables.

Amb altres paraules, tothom pot entendre que un senyor que viu a Madrid i un altre que viu a París quedin a Barcelona o Girona perquè els queda a mig camí. Però evidentment aquesta explicació desmereixeria a Pedro Sánchez, qui no es pot permetre el luxe de no ser original.

Seguint aquest fil, busco on s’han vingut celebrant les diferents cimeres i veig que tenen vocació de trobada anual i alternativa en cada Estat.
I, ves per on, que els francesos ho tenen molt clar ja que, quan aquestes no s’han celebrat a París, s’han celebrat al sud de França: Montauban, Carcassone, Perpinyà, La Rochelle, Marsella, Foix, Albi, Montpellier. Els francesos mai no han pensat a fer aquesta cimera a Dunkerke, a Lille o a Metz.

Diguem-ho clar, a mi em fa que Macron li va dir a Sánchez: “Pedro, fem la cimera a prop de la frontera amb França, que l’endemà a primera hora tinc molta feina”.

No cal ser un gran analista de la política internacional per veure que per a França aquesta cimera té molta menys transcendència i repercussió que per a Espanya.

Doncs bé, junt amb tots els altres motius que ja s’han publicat per assistir el proper 19 de gener a les manifestacions de Barcelona en motiu de la cimera hispanofrancesa jo n’hi afegeixo un de nou: el proper 19 aniré a la manifestació perquè íntimament vull fer passar Pedro Sanchez per la navalla, per la navalla d’Occam.

Em motiva molt que, a ulls de tota la comunitat internacional, aquesta sigui per França una cimera com la que fem a la comunitat de propietaris de l’escala: per tractar coses evidentment necessàries però que no van més enllà de temes domèstics.

Una cimera que es fa a Barcelona de la mateixa manera que l’assemblea de la comunitat de propietaris del pis la fem al replà de l’escala, perquè és el més pràctic i hem d’anar per feina.

Aniré a la manifestació per fer passar Espanya i Pedro Sánchez per aquesta navalla d’Occam i deixar ben evident aquesta seva petitesa.

 

 

Pere Albó
Diputat al Parlament de Catalunya