Article d'Acord d'Esquerres per la República Catalana: Normalitzar la discrepància, buscar la coincidència
Article publicat al diari ARA, el 10 de juny de 2021.
La perspectiva d’indults per als presos polítics catalans ha reobert el debat sobre l’estratègia a seguir per avançar cap a la República Catalana. Novament temes com el diàleg o la unilateralitat semblen esquerdar el bloc sobiranista, fins a posar en perill el projecte.
Des d’AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana) som conscients d’aquestes discrepàncies, però volem destacar que són del tot naturals, i fins i tot enriquidores, en un procés tan complex com el que estem empenyent. Hi ha pocs precedents d’una revolta pacífica i democràtica d’una minoria nacional dins un estat que la reprimeix brutalment (per via política, policial, judicial, econòmica…) però que conserva encara un reconeixement internacional com a democràcia parlamentària. Un estat que la tardor del 2017 va aturar l’embat, però a costa de desemmascarar les rèmores d’un franquisme que no s’ha superat mai del tot que l’estan minant internacionalment i afeblint internament.
La confluència I-S-R (esquerres independentistes, sobiranistes, republicanes) és possible i necessària en la triple lluita democràtica, nacional i social
Són, doncs, ben raonables les expectatives d’aconseguir la República Catalana, basades en la consolidada i ampliada majoria parlamentària i sobretot en un suport cívic i ciutadà que continua mostrant-se resistent i actiu. Però cal una acció política que combini negociació, confrontació, mobilització, iniciatives jurídiques i accions internacionals, sobre la qual no podem esperar unanimitats ni consensos espontanis. Caldran propostes, anàlisi i debat. Potser viciats per recels personals o ànsies de poder. Però inevitables i saludables.
En aquest sentit, AExRC ha impulsat en el darrer any un Seminari d’Esquerres I-S-R (independentistes, sobiranistes, republicanes) format per 25 persones significatives de diversos partits, sindicats i entitats en què mensualment hem debatut sobre l’amnistia, l’autodeterminació, les millores socials o el règim del 78. Ha palesat que la coincidència final és possible partint de posicions ben diverses. Però sobretot ha reafirmat que la confluència I-S-R és possible i necessària en la triple lluita democràtica, nacional i social que deslliurem.
El balanç polític dels últims mesos és clarificador i tot fa pensar que en els que venen s’acceleraran les actuacions, que sens dubte generaran discrepàncies. Però els objectius compartits i la pressió de la ciutadania ens obliguen a trobar les coincidències.
Josep Ferrer (president AExRC), Teresa Garcia (MES, Moviment d’Esquerres), Antoni Morral (Junts per Catalunya), Joan Josep Nuet (EUiA) i Isaac Peraire (ERC)