Atureu la guerra!
Article d’opinió de Francesc Raventós, economista, ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, membre de Moviment d’Esquerres Barcelona, publicat al Triangle el 27 d’abril de 2022.
Milers de morts i ferits, milions de refugiats i destrucció de ciutats no són raó suficient per aturar la guerra? El que està passant a Ucraïna és una mostra de la lluita per l’hegemonia mundial, que estan lliurant els Estats Units i la Xina. Estats Units vol impedir que la Xina es vagi enfortint i li discuteixi ser la primera potència. En ser Rússia un aliat de la Xina, els americans la volen aïllar i debilitar. Els clars perdedors d’aquesta pugna seran Ucraïna, Rússia i la Unió Europea, que han estat usats com a peons d’aquest tràgic joc d’escacs.
El president de Rússia, Vladímir Putin, va fer un greu error de càlcul. Va creure que la invasió d’Ucraïna seria tan fàcil com ho va ser l’any 2014 l’annexió de Crimea. Creia que els Estats Units estaven afeblits després de la vergonyosa retirada de l’Afganistan i que la UE, com sempre, estaria dividida. No va comptar, tampoc, amb l’heroica resistència dels ucraïnesos, la valentia del seu exèrcit i l’hiperlideratge d’un excomediant, avui el president Volodímir Zelenski.
Els clars perdedors d’aquesta pugna seran Ucraïna, Rússia i la Unió Europea, que han estat usats com a peons d’aquest tràgic joc d’escacs.
I ara què? Rússia s’ha empantanegat en una guerra de la qual no pot sortir derrotada. Amenaça a fer ús d’armes bioquímiques i la força nuclear. Estats Units veu l’oportunitat de deixar una Rússia debilitada i fins i tot voldria que els poders fàctics russos facin caure Putin. Amb aquest objectiu està lliurant a Ucraïna gran quantitat d’armament i recursos econòmics, i aplica a Rússia unes duríssimes sancions econòmiques. També està pressionant els seus aliats, i especialment els membres de la UE, perquè facin el mateix.
Els països de la UE ja s’han compromès a augmentar els pressupostos de defensa fins al 2% del PIB. Alemanya, a més, invertirà addicionalment 100.000 milions d’euros per modernitzar els seus exèrcits. Tot plegat permetrà reforçar la capacitat militar de l’OTAN.
Però què és i per què es va crear l’OTAN? L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord es va crear a Washington l’any 1949 a l’inici de la guerra freda. El seu objectiu era poder-se defensar en cas d’una possible agressió militar de la Unió Soviètica. Però Estats Units, que la controla, l’ha feta servir d’acord amb els seus interessos, com ara intervenint a Líbia o a l’Afganistan. Com que Rússia sempre ha estat un adversari, l’OTAN s’ha anat incorporant com a nous membres països propers a les fronteres de Rússia i aquesta s’ha sentit amenaçada. És una de les causes, no l’única, per la qual Rússia ha envaït Ucraïna.
Volem solucionar les discrepàncies o defensar els interessos amb guerres. Els grans beneficiats d’aquestes curses armamentistes són els grups empresarials industrials armamentistes i el seu entorn financer.
En resum. En sòl europeu s’ha iniciat un procés de rearmament que esgarrifa. Les armes convencionals ja no es consideren suficients; emergeix el perill de l’ús d’armes químiques, bioquímiques i fins i tot nuclears, la qual cosa portaria a la Tercera Guerra Mundial.
Els humans no aprenem, som uns insensats. En ple segle XXI tenim ja un llarg historial de conflictes bèl·lics. Ara Ucraïna, però fa ben poc Iraq, Balcans, Afganistan, Iemen, Líbia, Síria i durant dècades Palestina. Guerres i més guerres. Volem solucionar les discrepàncies o defensar els interessos amb guerres. Els grans beneficiats d’aquestes curses armamentistes són els grups empresarials industrials armamentistes i el seu entorn financer. Als Estats Units, empreses com Lockheed Martin o Northrop Grumman; a Alemanya, MTU Aero Engines o Rheinmetall; a França, Thales; a Itàlia, Leonardo; o a Espanya, Indra. Espanya, per exemple, exporta material militar a països poc amics dels drets humans, com ara Aràbia Saudita, Turquia, Emirats Àrabs Units o Israel.
Europa està patint un canvi radical en la seva política pacifista i de defensa de la pau. Ens trobem al bell mig d’una espiral de rearmament, que ens portarà al desastre. El seu major cost serà a costa d’una disminució de recursos per educació, sanitat, pensions o el benestar. Més despesa militar significarà crisi, empobriment i més deute. Porta a la distòpia i a la negació del progrés. Per què no recuperar el seny i resoldre les nostres diferències asseguts en una taula? Per què no buscar mediadors assenyats? Només amb diàleg, generositat i sentit comú pot acabar aquesta bogeria de violència i destrucció. Si us plau: Atureu les guerres! Asseieu-vos i parleu!
Article d’opinió de Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre de Moviment d’Esquerres Barcelona