Cal polítiques valentes i canvis estructurals per revertir la pobresa a Catalunya (2/2)
Els reptes d’avui per afrontar la pobresa a Catalunya
Les darreres dades de 2020 alerten que, pel que fa a la pobresa, Catalunya està en una situació crítica.
Si volem combatre la pobresa a Catalunya, cal apostar fort per les polítiques socials i realitzar els canvis estructurals necessaris en el mercat de treball, habitatge, provisió energètica, sistema de protecció social i reformes fiscals, per desenvolupar un nivell òptim de benestar social al nostre país. Consolidar el quart pilar de l’estat benestar català, tal i com ja passa amb Salut i Educació, desenvolupant un Sistema de Serveis Socials efectiu garantista de drets socials:
1. Un canvi de model i valors del creixement socieconòmic. Que la recuperació econòmica prioritzi i reverteixi en el benestar de la població, incidint en el mercat de treball, polítiques de garantia de rendes i habitatge.
2. Una profunda reforma fiscal per garantir un finançament sostenible de les polítiques públiques, amb un sistema tributari més distributiu i progressiu, que permeti augmentar les tributacions dels més rics, per tal que reverteixin sobre els més pobres, i poder sostenir i desenvolupar l’estat de benestar.
3. Canvis legislatius que declarin els drets socials com a drets fonamentals, amb desenvolupament de mesures que els facin efectius, com la garantia d’ingressos de protecció universal (RGU) i el dret a un habitatge accessible i digne.
4. Solucionar el dèficit de finançament que pateix Catalunya per poder atendre les seves necessitats socials i desenvolupar el sistema de benestar. Millorar la coordinació entre administracions estatal i catalana, racionalitzant i ordenant recursos, finançament i competències que actualment es solapen.
5. Plantejar i desenvolupar el sistema de Benestar com una Protecció social universal, amb drets subjectius i serveis de qualitat
5. Assegurar que el Salari Mínim Interprofessional (SMI), les pensions i el sistema de prestacions socials garanteixin uns ingressos suficients, i s’adeqüin al nivell de vida. Així mateix, cal harmonitzar la renda garantida estatal amb la catalana i les de les comunitats autònomes, i millorar les restriccions en l’accés, les dificultats de tramitació, la lentitud en la resposta i el baix índex de concessió de l’ajut, en la situació d’emergència social.
6. Renda Bàsica Universal (RBU). L’anunci de l’experiència pilot d’aplicar la renda Universal a Catalunya durant dos anys, recentment anunciada pel govern, és un proposta interessant, sobretot vista la ineficàcia de la Renda Garantida (RG) i l’Ingrés Mínim Vital (IMV), la manca de cobertura i el problema que suposa tenir una diversitat de prestacions de diferent naturalesa i administracions, que caldria ordenar i racionalitzar. L’aplicació de la RBU ens faria avançar cap a un model de garantia d’ingressos i racionalització de prestacions més preventiva, ja que actua com a factor corrector i compensatori abans que s’entri a la pobresa. Evidentment, caldria adoptar reformes per fer la fiscalitat més progressiva, que permetés augmentar les tributacions dels més rics per revertir sobre els més pobres.
7. Lluitar contra la desigualtats i la bretxa de gènere. Apujar el SMI tal i com estipula la Carta Social Europea és una mesura de gran impacte de gènere positiu, ja que són moltes les dones que cobren aquest sou. Ampliar el marc d’acció dels Plans d’Igualtat en l’àmbit laboral i social. Millorar les condicions de treball i remunerar les persones cuidadores. Fer polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere.
8. Remunerar el treball de cures en l’àmbit familiar per donar valor a la funció de cura, acabar amb la bretxa de gènere de forma universal.
9. Mercat de treball. Cal reformular i regular el mercat de treball per fer efectiva una ocupació de qualitat. Apujar el salari mínim tal i com recomana la Carta Europea, reduir la temporalitat, la contractació precària; donar atenció a la salut laboral i assajar noves formes d’organització dels temps. Cal una nova concepció del treball més ètica i implicar el teixit empresarial en la seva responsabilitat social si es vol avançar en benestar També apostar per un model de treball i creació d’ocupació que es desenvolupi en consonància amb els objectius de l’agenda 2030 mediomabientals, benestar i de salut.
10. Comptar amb habitatge de lloguer accessible, prioritzant l’ampliació del parc públic i alhora intervenir en la regulació dels preus del mercat. La manca d’habitatge de lloguer social sobre el total del parc d’habitatge és molt greu, Catalunya (amb l’1,6%) es troba molt lluny de la mitjana europea del 15%.
11. Preveure mesures d’inversió per al manteniment, rehabilitació, eficiència energètica, a fi d’evitar-ne el deteriorament i recuperar aquells que ja estan en males condicions i convertir-los en habitatges dignes. Mentre no s’assoleix el parc d’habitatge, cal plans de xoc per fer front a la necessitat d’habitatges d’emergència i de transició, i aturar de forma efectiva els desnonaments vulnerables en pisos de grans tenidors.
12. Combatre la pobresa energètica. Cal avançar i cercar solucions valentes per tal que els subministraments d’aigua, llum i gas es proveeixin a la ciutadania a preus justos i accessibles, potser explorant la viabilitat d’una empresa pública catalana, a banda d’aplicar plenament la llei 24/2015, i quedin garantits com a drets bàsics per a la ciutadania vulnerable. Tot i així, no pot ser que hi hagi llars que no puguin fer front a aquesta despesa a causa de l’alt preu, i que no es pugui regular el seu preu de mercat essent un bé bàsic i necessari per viure. Hem de tenir en compte que la despesa pública i nombre d’ajuts atorgats pel pagament de factures de subministraments impagades, de famílies vulnerables que no hi poden fer front, per part dels ajuntaments a les empreses subministradores, segons la base de dades d’ens locals (total acumulat en 2015-2020) ha estat de 28.113.089 euros, un esforç que torna a sortir de les arques de la ciutadania.
13. Plans de xoc de lluita contra la pobresa i els seus efectes vers els col·lectius més perjudicats: combatre l’atur juvenil, la pobresa infantil, famílies monoparentals, joves immigrants, gent gran i situacions de dependència. Els plans de xoc han d’actuar com a mesures correctores de desigualtat.
14. Desenvolupar un model de Serveis Socials públics, preventius i de qualitat. Cal acabar amb l’assistencialisme, manca de planificació, reactivitat i col·lapse a què s’han vist abocats els serveis socials. Fer un nou plantejament del sistema de serveis socials cap a un model universal que doni cobertura a tota la població i que estigui plantejat des de la perspectiva preventiva,garantista de drets i amb lideratge públic, en la mateixa línia que el sistema sanitari i educació..Acabar amb la subsidiarietat del sistema de serveis socials vers altres serveis públics, millorant una actuació coordinada entre els serveis socials bàsics, especialitzats, programes comunitaris, i els recursos i programes de salut, sociosanitaris, habitatge social, treball, educació, polítiques actives d’ocupació, programes integració social, amb plans integrals i transversals, que racionalitzi recursos entre administracions i també plans d’àmbit territorial.
15. Els Serveis Socials són el quart pilar de l’Estat de benestar i l’administració local té un paper cabdal en el seu desenvolupament. Cal reforçar el sistema de serveis socials de proximitat en l’àmbit local, reforçant el seu paper de suport, d’acompanyament i capacitació de persones i la comunitat.
16. Reforçar el sistema implica també garantir la qualitat d’ocupació de les professionals del sector i la responsabilitat pública de provisió de serveis, apostar pel lideratge de la gestió pública dels serveis socials com a prioritat, reconèixer el paper cabdal que realitza el tercer sector, però essent la iniciativa privada subsidiària i complementària en la responsabilitat pública.
Si volem combatre la pobresa a Catalunya, cal apostar fort per les polítiques socials i els canvis estructurals necessaris en el mercat de treball, habitatge, provisió energètica, sistema de protecció social i reformes fiscals. Desenvolupem un nivell òptim de benestar social al nostre país!
Treballadora Social. Membre de la Coordinadora Nacional de Moviment d’Esquerres