Camins diferents

Article de Pep Mòdol al Diari Segre

Una de freda i moltes de calentes. En començar la setmana vàrem veure amb agradable sorpresa que Soria, pressionat per l’evidència, va haver de renunciar al càrrec proposat pels seus, a dit com és habitual, tot i que el Ministre De Guindos ja ha trobat un amic per substituir la seva neboda al Banc Mundial. La Fiscal General de l’Estat es va encarregar ben aviat de recordar-nos que vivim on vivim i que pensar, discrepar, votar o fer cas d’un parlament democràticament elegit pot tenir conseqüències penals. Furtar, evadir, fer lloances a l’exdictador, mentir o conspirar en contra de partits democràtics emprant eines de govern, no. “Més fusta, és la Guerra!”, que deia Grouxo: dijous passat Elplural.com feia pública una llista de diputats del PP que continuen cobrant sobresous del partit. Entre els citats apareixen Rafael Hernando, que a banda de rebre 100.002 € com a diputat d’Almeria malgrat viure a Madrid, li arredoneixen el salari amb 41.599 € més. A la llista apareixen també Carlos Floriano, José Antonio Bermúdez, Pablo Casado i el nou capità Manaies de Gènova Martínez Maillo. Malgrat que la Llei diu que la feina de Diputat és incompatible i, per tant, els ingressos també, amb qualsevol altra ocupació, no s’estan de continuar amb la vella pràctica. El mateix diari es demanava d’on trau els calers el PP, perquè o els hi sobren, o és que no n’aprenen, o és que els hi és absolutament igual el que ha passat o que la majoria de la població continuï angoixada per la crisi. Impossible pensar que aquesta colla pot regenerar o negociar res. Aquests okupes de la Moncloa (fa quasi un any que són en funcions governant a cop de decret, intimidacions de fiscalia i sentències del TC) ni n’aprenen ni tenen cap voluntat de fer-ho. No hi ha res a fer. Ara diuen que després de les eleccions gallegues i basques es desbloquejarà la situació política. De veres? Una altra de calenta: la sorpresa de l’enquesta del CIS és que no hi ha sorpresa, que tot plegat seguirà si fa no fa. No sé si amb aquestes actituds, per molts vots que tinguin a Galícia, poden generar manifestacions multitudinàries d’esperança a la Plaza de Oriente o Occidente com les viscudes ahir a Catalunya que, malgrat el “fracàs” vaticinat per la pitonissa Arrimadas, sembla haver agafat un camí ben diferent.