Celebrar la Unió Europea

40 anys després de l’adhesió de l’Estat espanyol

Comunicat de MEScat Independentistes d’Esquerra

Aquest 1 de gener ha fet quaranta anys que l’Europa dels Dotze creixia amb la incorporació efectiva d’Espanya i Portugal. Per commemorar-ho, el govern de la Generalitat presidit per Salvador Illa ha fet pública una declaració institucional que destaca la vocació europeista del país, reconeix l’enriquiment recíproc que l’adhesió ha comportat, en tants vectors, per a Catalunya i per a Europa i reivindica com a valors europeus, i també catalans, el respecte pels drets humans, la pluralitat, la solidaritat, la cooperació i la convivència.

La declaració és formalment correcta i pot semblar valenta quan reconeix els reptes que l’actual situació geopolítica mundial planteja al projecte europeu. Però és també una nova ocasió perduda per mirar-se la realitat amb la mirada catalana que cal exigir a les institucions d’autogovern.

Perquè, es pot apel·lar als valors europeus sense fer cap mena d’al·lusió al fet que, ara mateix, continua bloquejat el reconeixement de la nostra llengua com una de les llengües oficials de la Unió? Com es pot declinar, en aquest context, el concepte de pluralitat? A quina mena de cooperació es pretén que aspirem, els catalans, quan ens és negat un reconeixement tan bàsic?

Encara més, què és, si no una mostra de cinisme, reclamar el respecte pels drets humans mentre es guarda silenci davant el vet imposat a un eurodiputat electe a Catalunya, que encara no ha pogut prendre possessió del seu escó? En quina mena de solidaritat es pensa, quan aquest vet deriva de l’acció repressiva de l’Estat espanyol? Com es pot treure pit de la convivència mentre hi hagi ciutadans a l’exili per haver obeït el mandat democràtic de les urnes i perquè el sistema judicial es nega a aplicar-los l’amnistia?

Aquestes mancances d’avui se sumen al trist i decebedor paper de les institucions europees l’octubre del 2017, en el moment de la celebració del referèndum del dia 1 i la declaració d’independència del dia 27. I la doble vara de mesurar amb què aquestes institucions han perseguit la deriva autoritària de determinats països mentre practicaven el silenci quan l’estat que protagonitzava aquesta deriva era l’espanyol. Totes aquestes mancances —greus— no han portat el catalanisme, històricament europeista, a abraçar l’euroescepticisme, però sí que l’han obligat a ser, inevitablement, eurocrític.

L’aparença de neutralitat amb què Salvador Illa i el seu govern mira d’impregnar les seves decisions i el seu discurs és exasperant. Perquè desconnecta els responsables polítics de la realitat, consolida el mur d’indiferència o de rebuig que separa el conjunt dels ciutadans de la política i evita de reconèixer el conflicte i, per tant, de donar-hi cap resposta. Si hi creiem, l’efemèride dels quaranta anys de l’adhesió indirecta, per la via espanyola, de Catalunya a la Unió Europea no pot passar com una celebració institucional asèptica i buida. Cal que la convertim en un veritable acte d’afirmació nacional. Per dignitat, per coherència, per convicció.

MEScat Independentistes d’Esquerra
Maig del 2026