Col·lectiu LGTBI

 

De tots és sabut que la història moderna del moviment LGBTI va nàixer arran de la revolta d’Stonewall a Nova York, que va tenir lloc la darrera setmana de juny del 1969. Aquesta revolta va significar un canvi important, ja que no només es pretenia normalitzar la situació del col·lectiu, sinó la d’assolir una acceptació de la diversitat sexual, de gènere i familiar per part de la societat. Al llarg dels anys, de la lluita constant, els drets del col·lectiu LGTBI són amplis en alguns llocs però deficients en moltes parts del món.

El moviment LGBTI a Catalunya va ser pioner ara farà 43 anys, amb la primera manifestació de l’Orgull a territori espanyol, que es va produir a Barcelona el 26 de juny de 1977. El MELH -Movimiento Español de Liberación Homosexual-, creat l’any 1970, va ser la primera entitat LGBTI catalana i espanyola, que l’any 1975 es va transformar en el FAGC -Front d’Alliberament Gai de Catalunya-. Més tard naixerien més entitats importants, com el Casal Lambda. Vam haver d’esperar uns anys més perquè els partits polítics d’esquerres es posessin mans a l’obra.

Les primeres lluites del col·lectiu LGBTI van ser antirepressives i per la despenalització de l’homosexualitat i de la transsexualitat. Malgrat que la Constitució Espanyola de 1978, en el seu capítol 2, article 14, especificava “que tots som iguals davant la Llei”, no va ser fins l’any 1979 que es va aconseguir la derogació de la Llei de perillositat social i l’indult dels darrers presos LGTBI. L’any 1980 es legalitzen les entitats LGTBI.

Durant els anys vuitanta i noranta s’hi va afegir la lluita pel dret a la salut sexual i contra l’estigma del VIH-SIDA. Una lluita ferotge i que durant molts anys va afectar de ple les reivindicacions del col·lectiu. Paral·lelament es va afrontar la lluita per aconseguir que l’OMS -Organització Mundial de la Salut- despatologitzés l’homosexualitat de la llista de malalties mentals, fet que es va assolir el 1990 i pendent encara per al col·lectiu transsexual.

Els anys 90 es caracteritzen per un moviment espontani divers i per l’entrada de certs models LGTBI als espais de la premsa, de la televisió i del cinema. El 28 de juny (Dia de l’Orgull) agafa una certa rellevància en actes massius a les grans ciutats i, progressivament, en un moment de celebració festiva i pública, on es posa de manifest no tant una unitat d’acció política sinó, sobretot, un col·lectiu plural i divers.

Altres avenços socials dels darrers anys:

• 1986: Derogació de l’article 352 del Codi de Justícia Militar en el que es castiga l’homosexualitat dins de l’exèrcit
• 1991: Es constitueix la Federació Estatal de Gais i Lesbianes
• 1996: El nou Codi penal del 25 de maig reconeix l’homofòbia com a constitutiva de delicte, igual que la xenofòbia.
• 1998: S’aprova la Llei d’unions estables de parella catalana, que regula en el seu capítol segon la unió estable homosexual, i atorga certs drets a les parelles homosexuals.
• 2001: Llei Catalana per esborrar fitxes de presos per homosexualitat.
• 2005: Llei Espanyola 13/2005 on es legalitza el matrimoni entre persones del mateix sexe i l’adopció homoparental.
• 2005: El Parlament de Catalunya reforma el Codi de Família i legalitza el dret d’adopció per a parelles del mateix sexe.
• 2005: Aprovació per part de la Generalitat del programa per al col·lectiu LGTBI.
• 2007: Llei Espanyola 3/2007 d’Identitat de Gènere. Es legisla per primera vegada a l’Estat espanyol el canvi de sexe que es produeix en els casos de disfòria sexual.
• 2007: Creació del Consell Nacional LGTBI.
• 2008: Catalunya aprova incloure a la sanitat pública la reassignació de sexe.
• 2014: Llei Catalana 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals, per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
• 2018: Creació de l’Oficina i Espai LGTBI a la ciutat de Barcelona.

 

Tots aquests canvis socials han obert les portes a un major reconeixement social i a fer front al desprestigi d’algunes institucions i fonts informatives LGBTIfòbiques.

Quina és la realitat del col·lectiu LGBTI? Quines són les seves necessitats? Què podem fer per millorar la situació del col·lectiu LGBTI? D’entrada, no permetre cap retrocés del drets i llibertats guanyats en les darreres dècades. Que l’avanç de la dreta i l’ultra dreta, sobretot, no escenifiqui la pèrdua dels drets fonamentals, per això cal blindar les polítiques LGTBI.

L’existència d’un activisme social del col·lectiu LGBTI al llarg dels anys ha permès arribar a aconseguir més igualtat i una defensa eficaç dels drets que es tradueix actualment en millores socials i avenços polítics i legislatius, així com una major visibilització i reconeixement. Tot i que encara queda molt camí per recórrer, és evident que el fet d’existir moviments associatius ha possibilitat la defensa conjunta i l’apoderament del col·lectiu LGBTI.

La Llei catalana 11/2014 ha de ser un exemple i s’hauria d’implementar arreu. No obstant, el col·lectiu LGTBI necessita, i reivindica, el seu desplegament total per no deixar ningú enrere. Una Llei que regula amb contundència la legislació antidiscriminatòria ha d’estar ben regulada. Aplicar les sancions i recomanacions sense demora i de forma satisfactòria

A l’actualitat, el col·lectiu LGBTI ha de seguir amb les reivindicacions i abocar recursos sobre les discriminacions sectorials, de vegades invisibles fins ara per a la societat. Reclamar la garantia efectiva dels drets del col·lectiu en diferents àmbits. La sovint invisibilitat de lesbianes i sobretot les persones transsexuals; les discriminacions en el món laboral, l’esport, l’ensenyament, etc., comencen a ser abordades per la Llei, per les institucions i també pels mitjans de comunicació.

Ha de ser prioritat assolir la plena igualtat, en un camí que queda per fer. Per aquest motiu cal seguir reivindicant dies com el 17 de maig o el 28 de juny i celebrar que persones de relleu donen sentit a la seva realitat sortint de l’armari. Ens costarà, però estem segurs que algun dia no existirà l’”outing”, ni serà notícia les activitats quotidianes de famílies del mateix sexe.

Toca, però, seguir. I queda molt a fer. Un dels principals reptes ha de ser l’impuls total de la comunitat LGTBI a través del municipalisme, a través dels Plans Locals LGTBI a totes les poblacions catalanes de més de 1000 habitants. Molts pobles i ciutats ja en tenen, però caldrà ampliar-los. Així com que tots els Serveis d’Atenció Integral (SAI) tinguin formació específica en matèria LGTBI. També seria viable que les quatre capitals catalanes comptessin amb una Oficina integral LGTBI, com la que funciona a Barcelona, per possibilitar un entorn més amable de les persones LGTBI del territori i no pensar sempre en “fugir” a les grans ciutats.

Cal combatre la LGTBIfòbia denunciant, acompanyant, assessorant, posant a disposició tots els recursos. Cal sobretot prestar una especial atenció als joves i adolescents, a la vulnerabilitat de les persones grans LGTBI, a les persones migrants i sobretot als joves migrants i als refugiats de països on el col·lectiu LGTBI és en perill. I ara més que mai, a la vulnerabilitat econòmica i social.

Cal guanyar l’espai públic i les xarxes socials, s’ha de seguir aplicant polítiques per eradicar el bullyng, l’odi i l’exaltació, les agressions, el dret d’admissió. Millorar les polítiques no discriminatòries, en l’àmbit laboral, en els mitjans de comunicació, en l’esport, en l’educació, en l’àmbit personal, en l’àmbit institucional, en la cultura, en les noves tecnologies.

Per això ara ens toca, des de l’òptica municipalista i de país:

• Protegir i ampliar la Llei 11/2014.
• Protegir la Llei d’Identitat de Gènere.
• Protegir la Llei de Violència de Gènere.
• Ampliar els Plans Locals LGTBI i dotar-los de recursos.
• Assolir la despatologització de la transsexualitat com a malaltia mental de l’OMS.
• Afrontar una nova socialització contra el VIH-SIDA davant de cert relaxament.
• Blindar altres polítiques contra la LGTBIfòbia que puguin ser abolides per governs de dretes o ultradretes.

 

Pep Ribes

Coordinador de l’àmbit Drets socials i LGTBI de Moviment d’Esquerres. Coordinador de MES Castelldefels