Confluència cap a la unitat estratègica de l’esquerra independentista
CONFLUÈNCIA: Acte de confluir.
CONFLUIR: Concórrer, reunir-se en un punt determinat persones de diverses procedències.
En l’àmbit polític actual, tot i que pot semblar que el concepte CONFLUÈNCIA està passat de moda, no el podem deixar arraconat pel significat que comporta.
Tradicionalment, la major part de la societat catalana, políticament sempre s’ha sentit progressista i ubicada en el centre-esquerra dels anomenats eix social i eix nacional.
Podríem dir que des de la dreta tradicional moderada fins a l’esquerra reivindicativa, allunyada de l’esquerra revolucionària o del comunisme, es podrien englobar en aquest concepte.
I això és perquè la majoria de catalans creiem en la necessitat de mantenir una solidaritat que permeti crear les condicions necessàries per aconseguir que tothom, de forma igualitària, pugui accedir als serveis públics que formen l’estat del benestar.
Cal dir, de forma resumida, que educació, sanitat, sistema de pensions i subvencions, habitatge i serveis de dependència conformen els pilars que fonamenten aquest estat del benestar, al que tothom hi ha de tenir dret.
Podríem considerar que en aquest espai de centreesquerra és on se situen principalment les formacions polítiques d’esquerra moderada, que estan allunyades del revolucionisme i del comunisme.
Una vegada superada la via de l’anomenat Socialisme Democràtic, basat en el marxisme, principalment, la ideologia que s’ha mantingut més ferma i de forma més decidida en complir aquests postulats ha estat la socialdemocràcia.
De forma resumida, a la Viquipèdia, podem trobar la definició de socialdemocràcia com una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d’una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa i la regulació de l’economia segons l’interès general i l’estat del benestar.
D’altra banda, hauríem de tenir en compte que part de l’antiga dreta tradicional catalana, mitjançant el socioliberalisme, ha anat progressant cap aquest espai. Segons els darrers estudis demoscòpics, l’autoubicació mitjana en l’eix nacional del votant de Junts per Catalunya (JxC) ha evolucionat significativament en aquest sentit. Fins a 2018, l’autoubicació mitjana catalana se situava en el centreesquerra i clarament més a l’esquerra que la del col·lectiu votant de CiU del 2014 i del 2015. A més, la població catalana també situava Junts per Catalunya en un centre lleugerament decantat a l’esquerra. A partir del 2019, gairebé el 60% del seu electorat s’ubica al centre-esquerra i al voltant del 8% s’ubiquen lleugerament a la dreta.
Segons el catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas Dalmases, qui encara titlli Junts per Catalunya de partit de dretes ha de saber que les dades demoscòpiques que s’utilitzen per ubicar els partits polítics en l’eix nacional (esquerra-dreta) no li donen la raó. Una altra cosa és la intencionalitat política o electoral d’apartar Junts per Catalunya d’un espai ideològic on conflueixen altres forces polítiques catalanes, i també la immensa majoria de l’electorat independentista.
Si acordem que l’eix social i l’eix nacional haurien d’anar de la mà, pel que fa als partits independentistes, penso que seria recomanable que abracessin de forma decidida aquesta esquerra ideològica, basada en una renovada socialdemocràcia, per abandonar una indefinició que actualment els va en contra davant de l’amplíssima majoria d’independentistes que se senten d’esquerres i que no se n’amaguen.
El mapa polític que ve, sobretot pel protagonisme que està prenent la ultradreta, no augura res de bo, i el progressisme sobiranista i independentista, liderat pel centre-esquerra, no en pot quedar fora; ans el contrari, ha de ser capaç de convertir-se en l’alternativa real més forta i creïble possible per governar Catalunya.
En aquest context, l’esquerra independentista hauria de compendiar les idees força entorn a les quals s’hauria de construir una proposta àmplia en forma de CONFLUÈNCIA que contempli la diversitat i la pluralitat, capaç de redactar una estratègia única que estructuri les reivindicacions que formen part del mateix paquet de solucions, per poder afrontar les tres crisis que planegen actualment sobre la nostra societat: la democràtica, la socioeconòmica i la nacional.
En definitiva, conviure en diversitat no és fàcil, però s’han de trobar els punts que permetin arribar a una concordança suficientment forta com per afrontar de forma unitària el repte sobiranista. S’hauria d’utilitzar l’esmentada CONFLUÈNCIA per arribar a una unitat estratègica que permeti la convivència ideològica dins l’esquerra sobiranista/independentista.
Moviment d’Esquerres de Catalunya (MEScat) sempre s’ha mantingut fidel a la possibilitat de confluir en el que hauria de ser la unitat estratègica de l’esquerra independentista a l’hora de poder bastir un projecte que, mitjançant la transversalitat de tot l’espai de centre-esquerra, pugui liderar un nou embat front l’Estat Espanyol.
Anant un pas més enllà, assolir la independència hauria de ser el denominador comú de tot l’espectre independentista, deixant de banda definitivament altres possibilitats, ja molt gastades, com l’intent de convertir l’estructura actual del Regne d’Espanya en una república. Hem d’abandonar la falsa plurinacionalitat que predica l’Estat espanyol i plantejar-nos seriosament la implantació de la Nació Catalana com un nou país independent en forma de república.
L’esperit de l’1 d’octubre de 2017 ha de portar els partits independentistes a presentar una proposta claríssima orientada a provocar un trencament amb l’Estat que sigui capaç de mobilitzar el màxim possible de persones, inclòs les que darrerament han optat per l’abstenció, i estar preparats per tirar-la endavant quan arribi el proper fracàs d’intent de reformar Espanya.
Joan Carles Robert
Secretari de MEScat