Conseqüències econòmiques del coronavirus

No ens acabem d’adonar del drama humà que estem vivint. El Covid-19 ens afecta a tots i totes, i més enllà de les greus conseqüències sobre la salut amb milers d’infectats i morts que està ocasionant, cal considerar també els efectes que tindrà sobre les empreses, l’atur i l’economia, que variaran sensiblement segons la durada de la crisi.

A Espanya, el confinament a gran escala de la ciutadania en el seu domicili, el tancament d’empreses i serveis públics no essencials, a part de molt patiment, està portant molta gent a l’atur i moltes persones a una situació de vulnerabilitat.

El govern espanyol ha volgut tranquil·litzar la població amb un ampli pla de mesures i una mobilització de 200.000 milions d’euros, encara que l’Estat inicialment només n’aportarà 17.400 milions. Les mesures suposen una moratòria al pagament de les hipoteques sobre l’habitatge, aturar els desnonaments, avalar préstecs bancaris a empreses, facilitar ajuts de la seguretat social o deixar de pagar els subministres de llum, gas i aigua pels més vulnerables, tot mentre duri la situació d’emergència sanitària. Caldrà especificar millor qui es pot beneficiar d’aquests ajuts i si dels decrets se’n farà una interpretació rígida o flexible. Però ajornar els deutes només significa que més endavant s’hauran de pagar.

Cal dir que d’aquesta crisi tothom en sortirà perjudicat, encara que afectarà de manera molt desigual

Cal dir que d’aquesta crisi tothom en sortirà perjudicat, encara que afectarà de manera molt desigual. Hi ha sectors que ho notaran poc, com són els funcionaris i funcionàries, les persones pensionistes i les que treballen en empreses de serveis essencials, com ara farmàcies o supermercats. No patiran massa els aturats i aturades de les grans empreses que, amb el suport dels sindicats i l’ajut de la Seguretat Social, no tindran grans perjudicis. Molt més complicat resultarà per les petites i mitjanes empreses, les persones autònomes i les professions liberals modestes, ja que les seves vendes o els seus ingressos es reduiran i les despeses les hauran de pagar. A més no totes les persones podran acollir-se als ajuts, entre altres coses perquè algunes funcionen parcialment amb economia submergida.

Finalment, hi haurà força persones en situació de vulnerabilitat, són les que tenen pensions baixes, treballs precaris, o fa temps que estan a l’atur. I no es pot oblidar la forta davallada del valor dels fons de pensions, inversions o borsàries que afecten molt el petit estalviador.

El govern ha garantit que ningú no quedarà enrere, i ningú perdrà el seu habitatge. Veurem. Això voldria dir que el govern s’hauria de fer càrrec de la pila de deutes que molta gent acumularà en no haver pogut pagar les hipoteques, lloguers, impostos i subministrament dels serveis. La realitat econòmica, Brussel·les i el mateix govern hauran de posar un límit al dèficit i a l’endeutament públic.

No hi ha dubte que el primer és la salut dels ciutadans i ciutadanes. La magnitud de l’esforç econòmic que s’haurà fet l’anirem veient en les dades econòmiques dels mesos vinents i en especial amb l’augment del dèficit i de l’endeutament que, vulguem o no, condicionaran el creixement futur del país. Venen temps difícils, però els podrem superar amb l’esforç, la cohesió social i la solidaritat.

 

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membres de Moviment d’Esquerres Barcelona