De les municipals a les estatals: cap renúncia
Aquest 2023, en dos mesos haurem estat convocats dues vegades a les urnes. La primera cita electoral, del 28 de maig, va servir per renovar els ajuntaments. La segona, el 23 de juliol, determinarà la constitució de les Corts espanyoles.
Un dels protagonistes de les eleccions municipals ha estat l’abstenció. Hi pot haver diverses lectures que expliquin aquest fenomen, però és innegable que una d’elles rau en el desengany de molts votants independentistes vers els partits que es manifesten partidaris de la construcció de la república catalana.
Els partits independentistes, doncs, no ho estem fent prou bé. Del tots a l’una del 2017 hem passat a la fragmentació; del full de ruta compartit, al campi-qui-pugui independentista. En 6 anys hem patit el 155, la presó, l’exili, els indults parcials… el desconcert i el replegament davant la implacable acció repressiva de l’Estat que, com més estreny el cercle, menys resistència té i més fort es creu. Els partits del 155 es van unir, deixant de banda tota desavinença partidista, per assegurar la unitat espanyola.
Però algun independentista ha deixat de ser-ho?
Moviment d’Esquerres de Catalunya és un partit amb la suficient personalitat i enteresa com per fer una anàlisi lúcida i honesta del context actual.
Cal determinació.
Cal que els partits polítics recuperin la confiança dels seus votants.
Cal que tothom entengui que els partits polítics no són l’únic actor per aconseguir la independència, però que sense ells no s’assolirà. Ningú sobra i tothom ha de fer la seva funció.
Cal, doncs, reconduir estratègies, estudiar què va funcionar millor en el moment àlgid del procés independentista. Quan l’independentisme anava per davant, quan l’únic que podia fer el bloc unionista era reaccionar, era quan l’independentisme anava unit. Els partits espanyols van entendre de seguida la força que atorga la unió i es van armar en el bloc compacte del 155, que encara cueja, tal com s’acaba de demostrar a l’ajuntament de Barcelona.
Sense moure’s ni un mil·límetre del camí traçat fa uns anys, Moviment d’Esquerres de Catalunya considera que ara no és el moment de renunciar a res. Al contrari: és el moment de demostrar que l’independentisme és ben viu, que no s’arronsa. Que no es deixa intimidar. Tenim el convenciment que cal reconstruir, des de la transversalitat, un bloc granític independentista que actuï de muralla i alhora d’ariet contra l’estratègia repressiva i antidemocràtica del 155.
Hem d’aprofitar totes les escletxes i totes les oportunitats per ocupar tots els espais. Si renunciem a un espai, aquest no desapareixerà sinó que serà ocupat per un altre actor… totalment contrari als nostres objectius. I no ens podem permetre aquest luxe. El Congreso està format per 350 diputats, 48 dels quals representen les 4 circumscripcions catalanes. No els regalem al bloc del 155! No contribuïm a reforçar el bipartidisme espanyol amb la nostra renúncia. A nivell institucional, el foc té diversos flancs: el municipal, el nacional, l’internacional i, també, l’estatal. Mantinguem la flama en tots ells fins assolir el desbordament de l’Estat.
És per això que Moviment d’Esquerres de Catalunya, per primera vegada, ha decidit concórrer a unes eleccions generals: les del 23 de juliol. A primer cop d’ull pot semblar estrany però no ho és: Moviment d’Esquerres de Catalunya dona suport a la llista que més s’assembla a la proposta de Junts pel Sí: una llista transversal, netament independentista i disposada a tot. L’enriquim amb la nostra mirada d’esquerres, que garanteix aquesta transversalitat. Perquè ara toca generositat, determinació i compromís.
Hem d’entendre aquests 6 anys d’ençà de l’1 d’octubre no pas com un fracàs, sinó com un aprenentatge. No errem el tret: la confrontació ha de ser amb l’Estat opressor, les seves estructures antidemocràtiques i les seves clavegueres patriòtiques; no pas entre les pròpies files. Perquè si no vigilem, si no tenim un mateix horitzó ―partits, entitats i societat―, el tret ens sortirà per la culata o, encara pitjor, ens dispararem als nostres peus.
Plantem cara. L’objectiu és massa ambiciós i massa transcendent per quedar-nos a casa.
Moviment d’Esquerres de Catalunya
26 de juny de 2023