"De socialisme i catalanisme", L'Apunt Setmanal amb les reflexions d'Eduard Cienfuegos
[spacer]
A tres setmanas vista de les eleccions europees, dels resultats, tant a Catalunya com a Espanya, podem extreure dues primeres conclusions:
La primera, i molt comentada ja, és la mort del bipartidisme. La vella política -mica en mica- entra en estat de coma, resistint-se a deixar passar als nous conceptes de política i representativitat que emergeixen, sobretot, des de el fons de la societat. Moviments que provenen d’una indignació permanent i constaten que el #15M no va ser estèril, seguim indignats –es cert- i sense solucions. Els partits polítics tradicionals, del país -i de gran part d’ Europa- s’han desconnectat dels ciutadans. El seu discurs ja no és creïble, perquè la seva acció concreta s’ha centrat en la defensa dels interessos de l’estatus quo, del capital o del manteniment del poder instaurat… i han oblidat que la democràcia es basa, també, en un rendiment de comptes.
Però, la tradició socialista també ha fallat estrepitosament, i ho ha fet en el moment en que la societat més la necessitava. El ciutadà no pot entendre -ni pot oblidar- com, una vegada rere altre, s’ha arrenglerat amb aquells que defensaven la doctrina de la troika i les receptes de l’austeritat. La crisi ha generat més desigualtat, els salaris han caigut, ha augmentat la pobresa infantil… però la resposta ha estat tèbia i l’acció s’ha concentrat en batalles de poder internes i de control dels partits. S’ha fet realitat la màxima: canviem-ho tot per no canviar res.
No pot haver-hi una revolució total sinó una revolució permanent, deia Max Ernst. La força de les idees ha abandonat a l’esquerra tradicional, el moviment ciutadà després de la seva expressió d’inconformisme va donar una oportunitat a la política -i als polítics- per reconduir la seva mala acció, però l’han desaprofitat. Tanmateix, titllar de populisme l’expressió -de moment anàrquica- dels ciutadans és perillós; el següent pas és la autoorganització.
La segona conclusió recau en la suma d’esforços. La fragmentació permanent de l’esquerra, provocada per un inconformisme que radica en la pròpia naturalesa dels ideals que la vertebren, es part causant de la fi del bipartidisme, del naixement del #15M i de la caiguda del socialisme europeu. Aquesta fragmentació provoca la pèrdua de les velles majories i dibuixa nous escenaris on la suma d’aquets esforços entre velles tradicions, noves maneres de fer política i la ciutadania han d’assumir la responsabilitat – i prendre la iniciativa- de les propostes d’un futur diferent.
El catalanisme popular, el republicanisme i el socialisme català donen com a resultat una suma multiplicadora. És la expressió de la voluntat popular i la lectura correcte del que demana el país. Hem vist com la mal anomenada esquerra és capaç de votar la successió del rei, de canviar la constitució per validar l’austeritat, d’alinear-se amb un model econòmic que va en contra dels interessos del ciutadans…, en definitiva d’allunyar-se’n.
En Winston Churchill deia que “el polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions.” Doncs això; pensem-hi des d’ara mateix.
Eduard Cienfuegos, membre del Consell de Nova Esquerra Catalana