DEMOCRÀCIA ÉS EVITAR LA CONCENTRACIÓ DE PODER Amb aquest títol, el periodista Joan Alcaraz, afiliat a la territorial de Barcelona del Moviment d’Esquerres, ha... Democràcia és evitar la concentració de poder

DEMOCRÀCIA ÉS EVITAR LA CONCENTRACIÓ DE PODER

Amb aquest títol, el periodista Joan Alcaraz, afiliat a la territorial de Barcelona del Moviment d’Esquerres, ha fet una de les intervencions que formen part del curs de vida política “Les coses com són”, que té lloc cada dissabte, fins a l’1 de desembre, a la barcelonina Llibreria Documenta. El curs l’organitza el Grup d’Estudis Polítics que presideix Pau Miserachs, coordinador de MES a la capital catalana.

Precisament Miserachs, al seu nou llibre República, ¿y eso qué es?, sosté que la democràcia és un sistema de pensament enfrontat històricament a les contra-democràcies, una de les quals –la del Regne d’Espanya- Catalunya i el catalanisme l’estan patint ara mateix. I és que Espanya –com diu Alcaraz- conforma una concentració de poder clarament tòxica.

Però hi ha altres contra-democràcies o models que poden tenir aquest signe encarnades, arreu del món, per un seguit d’homes forts que estan fent molt de mal. Els exemples, tothom els té al cap: Donald Trump, Vladímir Putin, Xi Jinping… I ja no parlem –a més de Kim Jong-Un- dels diversos autòcrates que hi ha escampats pel món, singularment als països on Al·là és déu, i Mahoma, el seu profeta.

A Europa, en canvi, el ponent creu que aquests darrers anys el lideratge només l’ha exercit una dona forta que li mereix molt de respecte, tot i que no la votaria mai: Angela Merkel. I li han crescut, darrerament, massa nous autòcrates: Matteo Salvini, a Itàlia; Marine Le Pen, a França; Viktor Orbán, a Hongria; Sebastian Kurz, a Àustria…

Aquests dirigents poc exemplars –també n’hi ha a Turquia, Veneçuela, Nicaragua o ara al Brasil- saben que molta gent està desconcertada, perquè té por del futur. Una por que ells aviven per presentar-se, alhora, com a garants de l’ordre i l’estabilitat.

La bona autoconvicció d’Occident, segons la qual més benestar condueix a més llibertat, més comunicació a més pluralisme i més comerç lliure a una integració econòmica, s’ha esfumat. A més, la idea que el triomf de la democràcia seria imparable no s’ha acomplert. Alguns ingenus –el ponent confessa que n’era un- van pensar que, a la caiguda del Mur de Berlín, no tocaríem el cel, però ens hi acostaríem una mica. Llàstima la il·lusió fos tan efímera…

En qualsevol cas, és obvi que els camins de la democràcia mai no troben facilitats enlloc. Ara mateix, a Catalunya, un repte de llibertat és reprimit per la concentració de poder que suposa un Estat dubtosament democràtic com és l’espanyol, l’autoritarisme del qual és gairebé atàvic.

La Democràcia ha de ser-ho en plenitud

Per tant, de democràcia real no n’hi ha pràcticament enlloc, o mai no s’acaba de consolidar. Perquè la democràcia, per ser-ho de veritat, ha de ser completa, en el sentit polític, econòmic, nacional, social, cultural, ambiental, de gènere… Fins i tot, anant al límit, hem d’incloure, entre les polítiques democràtiques, les que fan referència al benestar animal.

I un concepte integral de la democràcia ens remet, és clar, a República, perquè difícilment una Monarquia pot encarnar valors del tot democràtics. I ens remet, és clar, a Socialisme. Però al democràtic, és clar, no als socialismes de model autoritari.

De tota manera, creu Alcaraz que aquest model de socialisme democràtic es troba avui fortament amenaçat, a anys llum del que van representar dirigents mítics com el suec Olof Palme o l’alemany Willy Brandt, entre d’altres.

Quant al socialisme encarnat, a Espanya, pel PSOE –i a Catalunya pel PSC-, troba que es tracta d’un partit gens fidel a la seva tradició republicana i molt fidel, en la pràctica, a la Monarquia, i un dels garants de la seva continuïtat. D’altra banda, és una formació que, si els anys 70 propugnava l’autodeterminació dels pobles, se’n va oblidar ben ràpidament. En aquest sentit, el ponent creu que el partit de Pedro Sánchez, pels seus grans actius de nacionalisme espanyol, hauria d’invertir les seves sigles i transformar-se, en tot cas, en PESO…

El mestratge de Josep Pallach

En línia amb una part important del que avui representa MES en el panorama polític català, Joan Alcaraz s’ha referit, com un dels meus mestres polítics, a l’enyorat Josep Pallach, un gran polític socialdemòcrata i catalanista als anys 70, líder del PSC-Reagrupament.

En un dels punts del seu llibre La democràcia, per fer què?, Pallach remarcava el paper reformista i alhora transformador dels partits socialistes a Europa. Alcaraz hi està d’acord, tot i que creu que el polític de Figueres  s’emmirallava, sobretot, en la socialdemocràcia d’abans i després de la Segona Guerra Mundial, i tenia molt al cap referents immediats del prestigi de l’alemany Willy Brandt, el suec Olof Palme, l’austríac Bruno Kreisky o l’anglès Harold Wilson, per exemple. En canvi, no va poder conèixer  socialistes tan dubtosos com el també anglès Tony Blair, l’italià Bettino Craxi o el català-francès Manuel Valls, per enllaçar amb l’actualitat més immediata. Ni sabia res de l’espanyol Pedro Sánchez, a qui el ponent qualifica com “un hàbil practicant de surf”…

Al seu llibre, Pallach deia: “Per als socialistes demòcrates, el camí millor i finalment el més curt, per a arribar al socialisme, és la democràcia (…). El socialisme és la democràcia en el terreny social i econòmic, i no únicament polític”. Han passat ja unes quantes dècades, i el món ha canviat molt, però aquestes asseveracions continuen sent vàlides. I és que al model plural que és el socialista s’hi hauria de poder arribar sense destruir mai la democràcia, ans al contrari: aprofundint-la contínuament. L’encara breu trajectòria de MES com a partit també expressa això.

El corrent il·liberal que guanya terreny

L’alternativa socialdemòcrata, correcta en el pla teòric, s’enfronta a les contradiccions i insuficiències d’un món que, 200 després del naixement de Marx, s’ha tornat a complicar. Entre d’altres aspectes, és clar que la desigualtat entre els països augmenta i es continua destruint el medi ambient. I la digitalització –tot i el seu interès i la seva irreversibilitat- també potencia un seguit de desequilibris. Per exemple, fent que la mà d’obra sigui encara més fàcil de substituir per altres persones de qualsevol lloc del món

Segons un dels historiadors i assagistes actuals més influents, l’israelià Yuval Noah Harari, hi ha arreu un corrent il·liberal –que vol dir no liberal- molt actiu que es mou per posar fi a la sensació de futilitat a la qual aboca a molta gent el sistema econòmic, i que la democràcia no aconsegueix corregir, o no prou. En aquest sentit, estem veient que la resposta a les diverses insatisfaccions no sempre es dóna en un sentit progressista, sinó que sovint deriva en un populisme de caire ben contrari. I és contra aquestes derives que a la ciutadania, en nom dels valors democràtics, li pertoca reaccionar.

Per a Alcaraz, econòmicament, i sense renunciar als avantatges que també ofereix el mercat –com el gran desenvolupament de les forces productives- hauríem de ser capaços de renunciar als principis del capitalisme –la lluita de tots contra tots- per models molt més solidaris i col·laboratius. I consolidar un nou entorn que, entre moltes altres mesures, comporti l’establiment d’un sistema de renda bàsica universal. En definitiva, es tracta recuperar per a la política el control de l’economia, en una nova societat orientada des dels valors de l’esquerra democràtica. Una societat que assegurés un món on viure fos més just, digne, lliure i, per tant, atractiu.

Un dels aspectes del tot necessaris per assolir el nou model és la continuïtat de les polítiques de gènere, ja que sense la igualtat entre dones i homes i l’establiment d’una societat que potenciï els valors femenins i erradiqui la violència envers les dones no podrem parlar, doncs, d’una democràcia en plenitud.

Nous referents del socialisme democràtic

Tots aquests i altres reptes agafen l’alternativa socialdemòcrata, a Europa i al món, en hores relativament baixes. Tot i així, nous referents com Jeremy Corbyn, al Regne Unit, o el que Bernie Sanders representa dins del Partit Demòcrata nord-americà ens permeten mantenir l’esperança. Sense menystenir el gran paper que està fent la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, lideressa d’una formació, l’Scottish National Party, que té un  component socialdemòcrata molt destacat.

En línia amb la gestió d’Sturgeon i del seu partit, un poble de la personalitat nacional de Catalunya té tot el dret –també d’acord amb el Dret internacional- a decidir, dins d’Europa, el seu propi destí, i a fixar la seva presència en el món des de la identitat pròpia. Tanmateix, el ponent creu que, arribats on som, cal ampliar la base social favorable a l’autodeterminació i, si s’escau, a la independència, tot i que –atesa l’hostilitat manifesta de l’Estat espanyol- no sap si aquesta condició, del tot necessària, seria prou suficient…

Abans del debat amb els assistents al curs, Joan Alcaraz va cloure la seva intervenció amb aquestes paraules de Josep Fontana, el gran historiador que ens ha deixat darrerament: “Vivim en un món més desigual, ja que la divergència entre els nivells de vida dels països desenvolupats i els d’aquells que s’acostumava a denominar en vies de desenvolupament, la qual cosa avui sembla un sarcasme, no només és més gran ara que el 1945, sinó que augmenta”.

La citació pertany al celebrat llibre de Fontana Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945. Publicat l’any 2011, és evident que, al novembre del 2018, les coses continuen igual, si no pitjor. Cal reaccionar, doncs, contra tots els imperis, tots els imperialismes, totes les opressions. Ens hi va no solament el futur de la democràcia, sinó el present de la nostra dignitat.

 

 

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook