Article d’opinió d’Alfons Palacios, president de MES, Moviment d’Esquerres. Fa dos anys d’un moment cabdal de la nostra història. Dos anys després de l’1-O,... Dos anys de l’1-O

Article d’opinió d’Alfons Palacios, president de MES, Moviment d’Esquerres.

Fa dos anys d’un moment cabdal de la nostra història.

Dos anys després de l’1-O, el primer que cal dir és que no tenim un relat consensuat del que va passar i significar. El 20-S i l’1-O són el primer motiu pel que tenim a la presó i a l’exili els principals representants del govern legítim de la Generalitat, del Parlament i de les dues principals entitats socials.

Per posicionar-nos en aquest relat crec que són evidents dos fets:

• El referèndum de l’1-O i el seu resultat legitima la voluntat majoritària dels ciutadans i ciutadanes catalanes de constituir-se en República. Els catalans i les catalanes hem decidit deixar enrere el Regne d’Espanya instaurat en 1978 i instaurar una nova República Catalana. El moment actual és el temps de treballar per fer efectiu el mandat de les urnes l’1-O.

Hi ha opinions legítimes que qüestionen la validesa del referèndum i del seu resultat. Tot es pot fer millor i amb més consens. És el que sempre hem volgut tots i totes. Però la legitimitat de l’1-O i la voluntat expressada a les urnes només es pot qüestionar –o ser ratificada- per un nou referèndum. Aquí, sovint, caiem en una fal·làcia: qui ha de proposar un nou referèndum i dir en quines ocasions són aquells que no accepten les condicions i el resultat de l’1-O. Com a demòcrates, crec que hem d’acceptar un nou referèndum en unes noves condicions negociades; però si aquest referèndum no s’arriba a convocar, el mandat de l’1-O és legítim i inqüestionable.

• La força que va fer possible l’1-O és la societat civil organitzada. I societat civil som tots i totes, gent no associada, entitats civils i partits polítics.

En aquesta nova tardor de 2019 potser n’hauríem d’aprendre, de l’1-O. Parlem de quina ha de ser la resposta a una possible sentència negativa, que estem donant per fet que serà negativa quan no hi ha cap delicte en l’actuació dels processats; potser estem fent el joc als que sí que la volen negativa.

La resposta a qualsevol sentència ha de ser de la societat civil, les institucions han de quedar en un segon pla. Les institucions, que representen a tots i totes els catalans/es, han d’adoptar un paper institucional no protagonista; com va passar a l’1-O, ha de ser la societat civil -gent, associacions i partits- qui organitzi la resposta.

La primera resposta crec que ja ens l’hem deixat perdre: hauríem d’anar a les eleccions extraordinàries del 10N en una candidatura unitària que englobi una resposta única i contundent a qualsevol sentència negativa i a qualsevol qüestionament de la legitimitat de l’1-O.

Unes eleccions extraordinàries perquè no eren previstes en el calendari electoral, perquè coincidiran en un moment excepcional i extraordinari a Catalunya.

En l’actual conjuntura es necessita deixar enrere o negociar com es gestionaria posteriorment les diferències ideològiques entre els membres d’aquesta gran coalició i presentar-se a les eleccions amb un mandat clar i contundent: “Democràcia, Llibertat, República”. La força que podria tenir un únic grup sobiranista català al Congrés, amb prop o més de trenta diputats i diputades, i una victòria inapel·lable a Catalunya seria molt gran i el missatge més contundent des de Catalunya. Una única llista només té sentit en situacions excepcionals i extraordinàries perquè les diferències ideològiques que ens separen són importants. Però les eleccions del 10-N són prou excepcionals i extraordinàries com per presentar-nos junts. En lloc d’una única llista en tindrem, com a mínim, tres

Si no és possible una única llista, és necessari unitat d’acció en els aspectes lligats al mandat sorgit de l’1-O i al procés judicial contra membres de les institucions catalanes , Òmnium i ANC.

I el tema de la unitat és una de les trampes en les que no pot caure el republicanisme català:

No hem de caure en el parany de la falta d’unitat. La unitat de les forces republicanes és òbvia, la important, l’estratègica: continuar treballant per implementar la República a Catalunya. Afortunadament, som en un moment d’una pluralitat de propostes de com fer-lo possible; la pluralitat i el contrast d’idees, camins, fórmules, enriqueix i dóna llum a buscar un projecte per aquesta nova fase. Que tinguem propostes diferents de com continuar l’hem de veure sempre com un actiu. Proposem, valorem, decidim. Vam necessitar uns quants anys per arribar a un ampli acord que va fer possible l’1-O. Crec que és raonable que puguem dedicar uns quants mesos a pensar i parlar de com gestionem la situació actual. I si al final resulta que es proposen dues o més alternatives, és bo i democràtic anar a les urnes perquè cadascú pugui votar l’opció que cregui més convenient.

• No hem de caure en el parany de la dualitat societat civil-partits polítics, perquè els partits polítics són part de la societat civil. Les formacions polítiques són eines de la societat civil per implementar els seus projectes de país. Fomentar aquesta dualitat ens afebleix.

• És absurd el debat entre unilateralitat i multi-lateralitat. Perquè ambdues estratègies són necessàries. L’1-O va ser un exercici d’unilateralitat que ha obert una etapa que crec que ha de ser profundament multi-lateral, però sense descartar que en algun moment haguem de tornar a actuar unilateralment. És absurd renunciar a una o l’altra. Ens empobreix.

Ens trobem en el moment de buscar espais per a la multi-lateralitat, de diàleg, de negociació, de mirar de construir ponts en diferents direccions. Una multi-lateralitat que, com proposem a la ponència política de de MES-Moviment d’Esquerres, té els següents eixos:

• Construir espais de diàleg entre els catalans i catalanes, establir ponts entre visions diferents o oposades. Parlar i construir ponts amb qui estigui disposat a construir-ne, des del respecte democràtic a l’altre, per constatar en quins punts coincidim i reconèixer en quins altres no estem d’acord. Perquè, per avançar, cal fer front a l’acord i al desacord de manera raonada.

• Definir el projecte reformador de la nova república i els seus avantatges i explicar-lo al màxim nombre de catalans i catalanes, de manera que no en quedi ningú al marge; que a ningú li sigui aliè. Cal recuperar la coalició entre el catalanisme polític i el moviment obrer i les classes populars que, als anys 70, va forjar un nou catalanisme de consens que va permetre la reconstrucció nacional dels darrers quaranta anys. Potser cal arribar millor a tots els sectors socials, explicant el projecte de construcció de la república per acompanyar aquest procés d’interiorització de les propostes i de canvi.

• Construir espais de diàleg amb forces socials i polítiques d’Espanya. No renunciem a construir ponts amb forces socials i polítiques espanyoles ni renunciem a intervenir en la política espanyola. La nostra complicitat per afavorir i acompanyar un canvi de model d’estat a Espanya pot canviar, en positiu, el marc de negociació entre Catalunya i Espanya.

• Demanar un marc de negociació institucional entre Catalunya i Espanya amb mediació internacional o no. Independentment del diàleg amb forces socials i polítiques, és imprescindible continuar demanant un marc de negociació institucional que permeti donar resposta democràtica a l’actual situació política.

• Continuar la denúncia internacional de la situació que s’està vivint a Catalunya i buscar espais de diàleg amb forces polítiques i moviments socials a nivell europeu i internacional. Hem de continuar donant suport a l’estratègia de portar al debat públic internacional la situació actual catalana, buscant espais de trobada amb forces socials i polítiques a nivell internacional i continuar acudint i denunciant les actuacions sovint poc democràtiques dels poders judicial i executiu espanyols.

Lluny del desànim d’una part de la població, reivindiquem el que ha significat l’1-O de fa dos anys.

Vam tancar una etapa de la nostra història per començar-ne una altra. El retorn a l’statu quo anterior a l’1-O és impossible. Aquesta és la força del que celebrem i recordem avui.

Alfons Palacios
President de MES, Moviment d’Esquerres

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook