Ecos de les presidencials franceses: aprofundir la democràcia des dels valors de l’esquerra
L’esquerra i el socialisme democràtic han estat forces decisives i imprescindibles per garantir dècades de pau, prosperitat i democràcia arreu d’Europa. L’esquerra europea es troba davant del repte de recuperar el seu orgull des de la fidelitat als valors que l’han feta gran: la llibertat, la igualtat i la fraternitat, que es tradueixen en justícia social i igualtat d’oportunitats.
En aquest sentit, els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials franceses suposen un nou motiu de reflexió (i d’acció) per al socialisme democràtic europeu. Des de les forces d’esquerra cal escoltar el missatge que l’electorat progressista està enviant amb el seu vot o amb la seva abstenció.
Des de Moviment d’Esquerres constatem la necessitat de pensar i repensar el paper dels partits de l’esquerra democràtica en una Europa que viu diverses crisis profundes, en gran part originades, o no resoltes, per les receptes neoliberals.
En primer lloc, cal aprofundir en la democràcia des de la coherència amb els valors de l’esquerra. En els darrers anys la dreta i l’extrema dreta ha entès que per arribar a la ciutadania «indignada» i més necessitada de respostes polítiques calia adoptar certs discursos que tradicionalment havia defensat l’esquerra. Davant certes polítiques incoherents dels partits socialistes i progressistes, que han beneït i aplicat receptes neoliberals i han renunciat a defensar propostes socialdemòcrates en la defensa de l’estat de benestar, els partits de dreta i ultradreta han utilitzat el sentiment de frustració de molts votants d’esquerra per aproximar-s’hi i prometre’ls coherència i seguretat des d’un discurs nacionalista excloent. Un «patriotisme» que busca caps de turc com ara la immigració o els refugiats i que parla sense embuts de la traïció de les «elits», ficant en un mateix sac tothom qui no pensa com ells.
També és necessari combatre la preeminència del relat neoliberal. Ja fa anys que en l’escenari mediàtic i de les xarxes socials europeu hi regnen discursos que situen les polítiques socialdemòcrates com a «tronades» i passades de moda, davant d’una suposada superioritat de les propostes neoliberals, orientades al que anomenen «aprimament» de l’estat, propostes que al capdavall han estat ineficaces.
L’esquerra ha pogut cometre també l’error d’allunyar-se dels espais d’intermediació de col·lectius i societat civil. Espais com sindicats, associacions de famílies a les escoles, col·lectius veïnals… Són fòrums de participació que copsen el pols del carrer i el representen, i envien als àmbits de govern les necessitats més urgents de la societat.
La democràcia no ha de fer por. L’opacitat en certes polítiques, el distanciament de la ciutadania en la presa de certes decisions i la demonització de les consultes a l’electorat per part de determinada esquerra també contribueix a la llunyania de moltes persones.
La solució als greus problemes que viuen les societats europees no arribarà de la mà de propostes bel·ligerants basades en l’agressivitat i el nacionalisme estatista intolerant. Com ha passat en la història de la humanitat, només més democràcia portarà a societats més justes i pacífiques. L’aprofundiment de la democràcia, que és d’allò que curiosament no parlen els líders de la ultradreta, és precisament la recepta que permetrà lluitar contra aquesta onada que recorre Europa. I el deure de les forces d’esquerra és fer-ho des dels valors de l’esquerra.
Moviment d’Esquerres